Meritxell Batet: “Em veig amb cor de millorar el resultat de Chacón”

BarcelonaMeritxell Batet (Barcelona, 1973), fins ara número dos del PSOE a Madrid, serà la candidata del PSC a les eleccions del 26 de juny en substitució de Carme Chacón. Té el repte de remuntar els vuit diputats que el partit va treure el 20-D, el pitjor resultat de la seva història en unes eleccions generals.

Finalment, vostè serà candidata sense primàries. A quin acord ha arribat amb Carles Martí?

A ell li semblava que era necessari un cert canvi en el plantejament de la campanya i també a les llistes. Hem compartit les nostres visions de fons i ell ha arribat a la conclusió que compartim el més essencial i que el meu nom despertava una gran unitat al partit, per això decideix fer un pas enrere.

Parlon va dir que si arribaven a un acord i Martí anava de dos a la llista es “pervertirien” les primàries.

No sóc jo qui ho decideix. En tot cas, no hi ha aquesta intenció. Ni Martí va demanar-ho ni jo ho tinc al cap. La composició de la llista es decideix democràticament a les agrupacions, les federacions i la comissió.

Però el criteri del cap de llista sí que té importància. Vol Pere Navarro?

No m’he posat a pensar en noms concrets, però Navarro forma part dels valors fonamentals del partit i el respecto moltíssim. El més important és parlar de projecte polític i no de persones en concret.

¿Germán Rodríguez [mà dreta de Chacón] serà el cap de campanya?

En principi, no. És important que hi hagi caps de campanya externs que es puguin dedicar plenament a pensar en l’estratègia i en com enfocar la campanya.

¿Va ser Pedro Sánchez qui la va proposar per Barcelona?

Vaig parlar amb ell i em va dir que li semblava que havia de fer el pas, que un cop Carme Chacón havia fet un pas al costat jo podia contribuir amb molta fermesa i determinació a aquest projecte col·lectiu.

¿Es veu capaç de millorar el resultat de Chacón el 20-D?

M’haig de veure amb cor de signar per aquest objectiu. Un candidat ha de sortir amb aquesta convicció. En quatre mesos de legislatura, el paper del PSOE ha sigut cabdal. És el partit que més ha treballat pel canvi i que ha prioritzat el diàleg i la capacitat d’arribar a acords amb qui no pensa com ell.

¿Espanya hauria de definir-se com un estat plurinacional?

Crec que Espanya és un estat plural. Hem d’obrir una reforma constitucional per posar-nos d’acord a renovar el marc de convivència i els ciutadans hem de poder participar d’aquest procés per sentir-nos-la nostra, pròpia, i per reconnectar.

Aleshores, ¿no creu que Espanya sigui un estat plurinacional?

Per a mi, un estat principalment són els seus ciutadans i ciutadanes. No tinc una aproximació nacionalista quan penso en configuració d’estat, sinó republicana.

Quin paper ha de tenir Catalunya en la reforma constitucional?

És veritat que la reforma ha de tenir un abast molt global. És molt important posar èmfasi a reforçar drets socials que han sigut conquerits aquests anys de democràcia i ampliar drets fonamentals. Tenir més drets socials i fonamentals afecta també directament els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Què ha après en aquests quatre mesos de negociació?

Que en una negociació és fonamental ser lleial i no mentir a l’altre.

Pensa en Podem?

Sí. En algun moment ens van donar a entendre que podia ser possible l’acord, i no. Pablo Iglesias ha prioritzat les butaques o els llocs al gabinet de govern.

¿Amb Ciutadans sí que hi ha hagut una honestedat mútua?

Va tenir la capacitat de seure i arribar a un acord. És un pas que cal valorar però que va ser insuficient. Vam seure simultàniament amb tots els partits que van voler negociar, com C’s, IU, Compromís i el PNB. Però Podem no volia si no deixàvem de parlar amb Ciutadans. Era un veto sense sentit.

Tampoc dirigents del PSOE com Susana Díaz o Felipe González volien un acord amb Podem.

Tots els socialistes estàvem no només darrere de Pedro Sánchez sinó d’acord a aconseguir un govern presidit per un socialista per acabar amb les desigualtats que ens deixarà el PP. Per això cal una majoria sòlida, que sortia de la combinació de Podem i C’s. Amb Podem, el problema no són les polítiques ni el programa.

¿Entendre’s amb Íñigo Errejón era més fàcil?

Sens dubte.

¿El referèndum a Catalunya era un gran problema?

Mai va sortir a cap reunió ni Podem ho va plantejar a les poques reunions que vam fer. Vam parlar molt poc de polítiques concretes. El problema és més d’intransigència.

Vostès, però, no hi estan d’acord.

No. Cal reformar el nostre marc de convivència de manera profunda. Amb la reforma de la Constitució ens hem de dotar d’una norma on tots ens puguem sentir reconeguts. Si som capaços de fer-ho, els catalans votaran un acord i no una fractura que no ens condueix a res.

¿La inquieta un possible acord de Podem i IU?

No. El PSOE traurà més bon resultat.

¿Està en condicions de dir que no facilitaran la investidura de Rajoy?

Absolutament. Ni per activa ni per passiva permetrem un govern ni amb Rajoy ni amb ningú del PP.

El PSC entrarà al govern municipal de Colau. Quina diferència hi ha entre Colau i Iglesias?

Tots dos tenen un punt d’intransigència important. Colau està governant i això segurament fa que tingui més flexibilitat, cosa que el senyor Iglesias encara no ha tastat. ¿Per no voler militars en una fira o retirar el bust del rei, per exemple?

Per exemple. Són declaracions que busquen una confrontació molt gratuïta, molt de gest, i poc efectives per governar la ciutat.