PAÏSOS CATALANS

Més i Compromís: la via del sobiranisme balear i valencià per eixamplar la base

Els dos partits han tingut un creixement paral·lel que aspiren a consolidar

Els últims governs del PP a les Illes Balears i el País Valencià, especialment bel·ligerants amb la cultura pròpia i esquitxats per casos de corrupció, han donat lloc a dues formacions nacionalistes que, tot i aparèixer i evolucionar de manera separada, han acabat sent molt semblants entre si. Més (a Mallorca i Menorca) i Compromís (al País Valencià) han fet evolucionar el sobiranisme tradicional dels dos territoris cap a un catalanisme més inclusiu que els ha permès ampliar les bases de votants, entrar als governs autonòmics i ostentar la batllia de les capitals de les dues comunitats.

Una de les claus d’aquest creixement ha estat que les dues formacions han unit la defensa de la cultura a valors progressistes moderns com l’ecologisme, el feminisme i la nova política. Una prova d’això és la renovació de l’executiva de Més per Mallorca, amb Bel Busquets i Guillem Balboa, guineà i primer batlle negre dels Països Catalans, al capdavant. “Un lideratge que disputa el concepte de mallorquinitat al nacionalisme tradicional”, explica el politòleg Biel Payeras.

Des de la seva fundació el 2013, tant Més com Compromís s’han consolidat dins el sistema de partits. Nascudes com a coalicions per combatre la gestió dels governs del PP, han superat la “suma de sigles”, tal com afirma el secretari general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, i ara funcionen com un partit amb dues ànimes: la catalanista i la d’esquerres. “No vam néixer com l’oposició al PP, sinó al model de societat que representava”, explica Amadeu Mezquida, politòleg i cap de campanya de Compromís el 2015 a la ciutat de València -avui governada pel batlle de la formació Joan Ribó, després de 24 anys de mandat de Rita Barberá-. Així, Més per Mallorca és la suma del PSM-Entesa Nacionalista amb Iniciativa Verds; Més per Menorca (que apareix un any després, el 2014) també suma el PSME amb Iniciativa, i incorpora Esquerra Republicana de Menorca i Equo. Compromís està format pel Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa pel Poble Valencià i Verds-Equo.

Per a Apesteguia, el principal repte de la formació passa a partir d’ara per “seguir ampliant la base” i atreure més votants castellanoparlants i de l’àrea metropolitana. “Es deia que el PSM era un partit de mestres, capellans i pagesos”, recorda: “Més compta amb prop d’un 30% de votants castellanoparlants”. És per això que, tot i que la formació s’ha sentit “interpel·lada” pel Procés a Catalunya, no se l’ha fet seu. Ho explica Balboa: “Ens hi solidaritzem. Qualsevol moviment social que ha tingut lloc al Principat ha influït també les Illes, però alhora veiem que la societat mallorquina no ha arribat a aquest punt, no el podem mimetitzar”, assegura. A curt termini, afirma, el “gran repte” de Més és penetrar a Eivissa. Amb tot, creu que cal “esperar que siguin els eivissencs els qui desenvolupin el seu propi projecte polític”, perquè la formació es constitueix com un partit diferenciat a cada illa: “Rebutgem el concepte de balear ”. També els caldrà retre comptes després d’una experiència de govern que ha tingut alts i baixos. La dimissió del vicepresident del Govern Balear, Biel Barceló, després d’haver fet un viatge a Punta Cana convidat per Canal 4 TV i patrocinat per Air Europa, va ser “dolorosa”, admet Busquets: “Però hem predicat amb l’exemple assumint responsabilitats”.

A “la cooperativa política” de Compromís mantenen ben viu el repte de superar els socialistes i esdevenir la primera força progressista del País Valencià. A diferència de Més, Compromís ja compta amb representació al Congrés, el Senat i el Parlament Europeu. Davant aquest desafiament, Miquel Real, cap de gabinet i mà dreta de la vicepresidenta Mónica Oltra, es mostra optimista i considera que la feblesa a la cambra alta del seu soci de govern a la Generalitat n’és una mostra. “El PSPV no disposa de cap representant més enllà dels senadors territorials designats per les Corts, i això és significatiu”, remarca Real, que admet que aquesta fita va ser possible perquè Compromís i Podem van concórrer plegats a les últimes eleccions estatals. Però a les eleccions del 2019, ni Més ni Compromís ja no tindran el vent a favor que el 2015 va suposar encarnar la lluita contra el PP. Caldrà buscar nous objectius “comuns”, afirma Mezquida. Compromís, explica, optarà per “unir el poble valencià al voltant de causes com són l’infrafinançament i el corredor mediterrani”. “Són problemes inconnexos -reconeix- i és la identitat la que permet unir-los”.

Més continguts de