El PSC és el partit que més atacs ha rebut a les seus des del 2017, segons l'Oficina de Drets Civils i Polítics

En total s'han registrat 655 episodis d'intolerància, que també inclouen insults i amenaces

L'Oficina de Drets Civils i Polítics ha registrat 655 atacs per intolerància política des del març del 2017, que inclouen actes contra les seus de partits polítics i entitats, actes vandàlics contra particulars i intimidacions, insults i amenaces. Segons el balanç fet públic aquest dijous pel director d'aquest organisme, Adam Majó, la majoria d'incidents "tenen a veure amb la dificultat de canalitzar de manera democràtica i pacífica la discrepància política". En aquest sentit, l'Oficina ha registrat 212 atacs a partits polítics de diferent tipologia, des de pintades a les seus fins a amenaces.

El partit que ha rebut més atacs, segons l'informe, és el PSC, 125 en total. Segons ha explicat Majó, les dades recollides sobre aquesta qüestió es basen en la informació que els partits els faciliten i el que l'Oficina pot recollir a través de les xarxes o informacions als mitjans de comunicació. En aquest sentit, el director de l'Oficina ha admès que els socialistes són els "únics" que faciliten aquesta informació de manera "sistemàtica i exhaustiva", mentre que n'hi ha d'altres –no ha especificat quins– que no els han fet arribar cap dada. El segon partit que ha rebut més atacs, segons les dades registrades, és ERC, amb 47, seguida de Cs (11) i la CUP (10). 

Aquestes dades inclouen atacs físics a les seus, però també agressions personals. En aquest sentit, l'Oficina ha comptabilitzat 9 atacs amb amenaces de simbologia feixista i 13 de simbologia nazi, tot i que no especifica quins partits les han rebut. En total, també han registrat 142 pintades en seus dels partits polítics. "La majoria d'incidents es produeixen en espais polititzats, com ara una manifestació, un míting, un local de partit o contra una persona que porta un símbol polític", ha explicat Majó.

Ara bé, tot i que la majoria dels 655 atacs per intolerància política han sigut "actes vandàlics contra entitats, partits o institucions públiques (286), també se n'han produït contra la integritat física (158), actes vandàlics contra particulars (105), intimidacions, insults i amenaces (98) i actes de vandalisme simbòlic (8). Pel que fa als actes vandàlics contra particulars, l'informe destaca que dels 105 casos, en 16 s'han utilitzat "armes o carrabines contra les persones i/o llars independentistes". De tota manera, Majó ha apuntat que aquest 2019 l'ús d'aquest tipus d'armes "ha disminuït molt".

De fet, en general, el director de l'Oficina es considera que "la violència per la discrepància política ha disminuït" aquest últim any respecte al 2017. Així, ha destacat que la majoria d'incidents no es produeixen en "centres de treball, educatiu, espais de lleure ni tampoc festes majors". "No tenim un problema de convivència, però sí de tensió política no resolta", ha afirmat. I ha afegit: "Qui afirmi el contrari és que no ha viscut en països on hi ha un problema de convivència com Irlanda del Nord o el Líban". Durant la tardor del 2019, coincidint amb la publicació de la sentència de l'1-O, és quan hi ha un repunt d'atacs.

D'altra banda, i en relació amb les protestes posteriors a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, l'Oficina té registrades més de 2.000 persones represaliades des de l'octubre del 2017, en les quals comptabilitzen els líders independentistes empresonats i exiliats. A banda, han registrat 308 persones detingudes, 1.491 ferits i més de 817 persones investigades.

283 queixes registrades

Més enllà dels atacs registrats, l'Oficina també ha rebut queixes per vulneració de drets polítics durant aquest temps. Només el 2019, han sigut 283, de les quals només una vintena de casos es van obrir d'ofici. D'aquestes, 190 van ser per vulneració del dret a participació política majoritàriament de catalans que viuen fora de Catalunya i que no han pogut votar a les eleccions per problemes diversos (180), o ciutadans estrangers que viuen al territori català i que tampoc ho han pogut fer.

De cara a aquest 2020, l'Oficina de Drets Civils i Polítics vol continuar centralitzant les queixes per vulneracions de drets civils i polítics, però també centrar-se, entre d'altres, en la seva tasca com a "observatori del feixisme i l'autoritarisme". "Volem fer propostes per intentar plantar cara a aquests fenòmens", ha explicat Majó.