Més mestres, renda garantida de ciutadania i un impost als vehicles contaminants: la proposta del Govern a la CUP

Els cupaires traslladaran a les bases el document abans que el consell polític decideixi dissabte

La CUP ja sap sobre què haurà de decidir el consell polític de dissabte. En una reunió d'aproximadament una hora el Govern ha traslladat als cupaires el document que inclou les cessions que està disposat a fer per tirar endavant els pressupostos. No hi ha sorpresa i no es planteja modificar ni l'IRPF ni cap dels principals impostos directes, i és en el capítol d'ensenyament i en la renda garantida de ciutadania on es concentra la voluntat de l'executiu d'acostar-se als anticapitalistes.

Tal com va avançar l'ARA divendres, la proposta en ensenyament inclou la contractació de 3.500 nous mestres per a l'educació pública i la reducció d'una hora lectiva setmanal als docents. Una proposta que, en el marc de les negociacions entre el departament d'Ensenyament i els sindicats, podria arribar als 6.350 mestres en tres anys, tot i que pressupostàriament només es tindran en compte els 140 milions de les 3.500 contractacions del curs que ve.

Pel que fa a la renda garantida, el pressupost s'adapta a l'escurçament dels terminis que va avançar la consellera de Benestar Social, Dolors Bassa, en una entrevista a l'ACN. Aquest any hi haurà 288 milions d'euros que aniran a parar a la renda mínima d'inserció (RMI) i a la futura renda garantida de ciutadania, 45 més dels que preveia el projecte del Govern. L'executiu recorda que per al 2017 ja s'havien incorporat 70 milions més que l'any passat per a la RMI.

Per finançar els increments en els pressupostos del departament d'Ensenyament i de Benestar Social l'executiu ha acceptat crear diversos fons interdepartamentals. El primer està dotat amb 140 milions d'euros, dels quals una cinquantena tindran efecte el 2017 i els 90 restants el 2018 (el pressupost d'enguany només té en compte el primer quadrimestre del curs 2017-18). Pel que fa al segon, serà de 45 milions d'euros i tindrà en compte el reforç a la renda garantida.

Sense IRPF i amb un impost ambiental

El debat sobre l'IRPF va generar tensions dins el Govern, que el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, van decidir resoldre dimarts passat en una reunió en què van acordar que no es plantejaria cap modificació. Fins a aquell moment el departament d'Economia havia escoltat les propostes dels anticapitalistes, que havien renunciat als plantejaments originals per centrar-se en una pujada de l'impost a partir dels 90.000 euros anuals.

" Ens ha sorprès que no hagin fet cap proposta en aquest sentit", reconeixien fonts cupaires després de la reunió d'aquest dilluns amb el Govern. Els negociadors de la CUP encara confiaven en un "gest" de l'executiu que pogués facilitar el vot afirmatiu de les seves bases, que durant tota la setmana es posicionaran sobre la proposta de la Generalitat en les assemblees locals.

En matèria fiscal, més enllà de l'impost als actius no productius de les empreses, dels nous impostos que ja inclou el projecte de pressupostos, com el de les begudes ensucrades, i d'algunes modificacions puntuals en els tributs cedits, el Govern només ha acceptat avançar en la fiscalitat ambiental. Així, si els cupaires donen el vistiplau al projecte es crearà un nou impost sobre els vehicles més contaminants. De fet, es tracta del mateix tribut que inclou la llei del canvi climàtic -actualment en tràmit parlamentari- però, en lloc de començar a gravar els vehicles a partir del 2018, la seva aplicació començaria el 2017 de forma transitòria. Quan estigui plenament desenvolupat, al cap de tres anys, l'executiu preveu ingressar 77 milions d'euros.

Tres dels impostos ambientals més que proposava la CUP (sobre el carboni, sobre les emissions dels grans vaixells i sobre les emissions contaminants dels embassaments) es debatran, en canvi, dins la llei de canvi climàtic.

Fons interdepartamentals, transparència i banc de terres

Les esmenes de la CUP als pressupostos pretenien recol·locar 760 milions de la despesa del Govern. L'executiu no arriba ni de bon tros a aquesta xifra, tot i que ha acceptat la creació de 8 fons interdepartamentals per modificar la despesa de les conselleries. El d'ensenyament (amb 140 milions d'euros) i el de cohesió social i garantia de rendes (amb 45 milions) són els principals. La meitat dels recursos que s'aconsegueixin amb el nou impost als vehicles contaminants serviran per nodrir el fons de lluita contra el canvi climàtic.

El document que valoraran les bases de la CUP també parla d'un fons especial per a la lluita contra la corrupció i l'evasió fiscal, que es dotarà amb els diners que la Generalitat aconsegueixi com a indemnització en els procediments judicials vinculats a casos de corrupció. També hi haurà un fons d'ajuda a la cooperació, dotat inicialment amb 500.000 euros; un fons per la cobertura de necessitats residencials a partir dels recursos de l'impost sobre els habitatges buits; un fons de com a mínim 100.000 euros destinat a la formació del personal de les administracions públiques en matèria d'igualtat de gènere, i un últim fons destinat a la reactivació econòmica i al foment de l'economia cooperativa, dotat com a mínim amb 10 milions d'euros.

La proposta inclou també un capítol destinat a la transparència, tant pel que fa a la contractació pública com a l'auditoria dels grans projectes d'inversió, i es planteja la creació d'un banc de terres, una de les propostes que la CUP prioritzava per aprofitar l'ús dels sòls no urbanitzables agraris i forestals propietat de la Generalitat.

PDECat i ERC tanquen files per oposar-se a la reforma de l’IRPF

El PDECat no ha amagat mai que s’oposaria a qualsevol increment dels principals impostos (IRPF, successions i patrimoni) i aquesta ha estat l’opció per la qual finalment ha optat el Govern en la negociació pressupostària. Aquest dilluns la coordinadora general del partit, Marta Pascal, ha insistit a rebutjar la reforma fiscal plantejada per la CUP i ha ajornat qualsevol debat en aquesta línia: "No s’ha de gravar més. Hem de passar a una nova fase. Quan nosaltres tinguem un estat independent ja decidirem tot allò que fa referència al model de fiscalitat". Segons ella, modificar ara l’IRPF seria "caure en una trampa".

Des d’ ERC, el portaveu del partit, Sergi Sabrià, ha descartat que les diferències en matèria fiscal puguin encallar l’aprovació dels pressupostos. "És molt més important trobar un acord on estiguem tots còmodes que defensar la posició de cada partit", ha comentat en roda de premsa. La sensació dels republicans és que " l’acord està més a prop que mai".