El Parlament dona llum verda a la llei de transitorietat jurídica després de dotze hores de debat

Barcelona[Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe]

Després de la llei del referèndum d'autodeterminació, la llei de transitorietat jurídica. El segon debat de desconnexió en dos dies intensos al Parlament, la majoria independentista ha donat llum verda a la llei de transitorietat per 71 vots a favor i 10 en contra. Els grups de Ciutadans, el PP i PSC han abandonat l'hemicicle -tal com ja van fer ahir amb la llei del referèndum- i no han participat en la votació. Cap a la 1 de la tarda, JxSí i la CUP han tornat a apel·lar a l'article 81.3 del reglament del Parlament per alterar l'ordre del dia i poder incloure-hi el debat sobre la transitorietat. Després de 6 reunions de la Mesa, dues votacions sobre el 81.3 i un període d'esmenes de dues hores, el debat ha començat finalment a les 11 de la nit.

Un debat que s'ha centrat més en el Procés que no pas en el contingut de la llei. El president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ha estat el primer en dirigir-se a l'hemicicle per lamentar que l'independentisme "hagi demostrat en les darreres 36 hores que ha provocat la major decadència política i social de la història de Catalunya". Albiol ha carregat contra el president de la Generalitat per encapçalar "un projecte de radicalització que avergonyeix a les persones amb un mínim respecte per la democràcia". El líder dels populars catalans ha remarcat que els grups independentistes "mai han representat la majoria social" i que no seran capaços "de trencar Espanya". "Mentre Mariano Rajoy sigui president del govern espanyol, no hi haurà referèndum a Catalunya ni a cap altra part de l'Estat".

La líder de l'oposició, Inés Arrimadas, ha acusat la bancada de Junts pel Sí i la CUP de "dividir la societat" catalana i ha avisat Puigdemont que s'"incendiarà la convivència" de Catalunya. El discurs de Ciutadans ha dirigit el seu discurs a la bancada del PDECat per assegurar que molts dels seus votants i també diputats que creuen que no s'ha de tirar endavant un referèndum il·legal. "Vostès estan passant totes les línies vermelles", ha asseverat, i ha advertit que tard o d'hora vindrà una "solució política" en què els actuals membres del Govern i de la majoria independentista no podran participar. "Vostès volen homogenitzar Catalunya i han perdut el respecte per la pluralitat política", ha sentenciat.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha qualificat la llei de transitorietat de "nyap jurídic monumental", el qual pretén imposar, ha dit, un "model d'escassa qualitat democràtica". Entre d'altres, ha destacat, perquè amb la norma "la separació de poders ha desaparegut". "El Parlament, amb gran eficàcia, ha enterrat Montesquieu", ha reblat Iceta. D'altra banda, ha dit que si JxSí i la CUP "tinguessin la seguretat de que han fet bé la feina [...] no tindrien cap recança en demanar un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries", tal i com ha demanat el seu grup. "Vostès no volien passar l'ITV, prou problemes han tingut amb l'ITV", ha recordat irònicament, i encara ha afegit: "Vostès han anat per la porta del darrere, però sobre la porta del darrere no m'estendré".

Iceta, que ha deixat clar que la llei vulnera l'Estatut i la Constitució -i la seva aprovació, els drets dels diputats-, no ha pogut acabar el seu discurs perquè, en passar-se dos minuts del temps, Forcadell li ha demanat que parés. Iceta, visiblement enfadat, ha marxat cap a l'escó retraient a la presidenta del Parlament que "darrerament" no ha deixat parlar gaire al seu grup.

El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha tornat a expressar-se durament contra el projecte unilateral de JxSí i la CUP i els seus procediments "que neguen els drets democràtics dels diputats i deslegitimen el referèndum". Coscubiela ha lamentat que en les darreres "48 hores negres" els grups independentistes "hagin permès que el PP de la llei mordassa, de la cadena perpètua, el que nega el dret a decidir i el de les tortures franquistes, agafi la bandera de la democràcia".

Per part de JxSí i la CUP han estat Jordi Orobitg i Benet Salellas, dos dels ponents de la llei, els que l'han defensada des de l'hemicicle. Orobitg ha volgut començar la seva intervenció agraint a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la seva tasca en l'organització del debat durant els darrers dos dies. Forcadell, molt criticada per l'oposició, ha agraït el gest. Per a Junts pel Sí, la norma dona "seguretat jurídica" al referèndum perquè descriu què passarà en cas que guanyi el 'sí'. Orobitg ha destacat alguns punts de la norma de transitorietat: ha remarcat, per exemple, que l’accés a la nacionalitat catalana serà més flexible que a l'espanyola; i també el procés constituent que pot suposar un "exercici de democràcia real". Orobitg també ha obert la mà, però, a fer acords amb l’estat espanyol en matèria de nacionalitat o en repartiment d’actius i passius.

Salellas ha subratllat que la importància de la llei rau en dues qüestions principals. La primera, que "destitueix" el règim del 78 per deixar que el poble català exerceixi la seva sobirania. La segona, que el procés constituent per configurar la república catalana es faria des de baix. "Aquest no és un conflicte entre dues legalitats, és un debat sobre poder vertical i monàrquic i un poder que es constitueix des de baix".

Junts pel Sí i la CUP han presentat diverses esmenes a la llei de transitorietat jurídica. Entre les quals, s'afegeix que la sobirania de l'Aran rau en el poble aranès.

Un altre dia tens a la cambra

L'admissió a tràmit de la llei del referèndum -que va fer la mesa a prop de la 1 de la matinada- s'ha publicat al 'Butlletí Oficial del Parlament' (BOPC) durant el matí. El ple s'ha suspès i s'ha convocat a les 15.15 h una mesa per resoldre les peticions de reconsideració sobre l'admissió a tràmit de la llei de transitorietat de l'oposició i la possibilitat de demanar sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries.

PP, PSC i Ciutadans, de fet, segueixen el mateix guió que ahir: demanar peticions de reconsideració a cada decisió que pren la mesa de la cambra. "No es queixin, que si cal estarem aquí defensant la democràcia fins que es congeli l'infern", ha arribat a dir el portaveu dels populars, Alejandro Fernández.

"Posem dosis de paciència per defensar l'exercici de la democràcia", ha replicat la portaveu de JxSí, Marta Rovira. Però els portaveus de PSC i CSQP, Ferran Pedret i Joan Coscubiela, han insistit que la majoria independentista està "arrabassant" i "trepitjant" els drets dels diputats de l'oposició.

"Som davant d'una situació dramàtica en termes de democràcia", ha reblat Coscubiela, que ha afegit: "No vull que el meu fill Daniel visqui en un país on no es respecten les minories". L'ecosocialista ha provocat que els diputats del seu grup -a excepció dels de Podem-, i també els de Cs, PSC i PP l'aplaudissin dempeus amb crits de "democràcia, democràcia". "Els crits i gemecs que hem sentit avui formen part del nerviosisme que provoca el referèndum", ha opinat el diputat de la CUP Benet Salellas, i ha dit que l'únic que volen cupaires i JxSí és "donar la veu a la gent".

De moment, la mesa i la junta de portaveus s'han hagut de reunit sis cops cadascuna. Un cop resoltes totes les peticions de reconsideració, es votarà sobre la conveniència d'alterar l'ordre del dia i d'estalviar-se tràmits reglamentaris. Després començarà el període d'esmenes parcials i, més tard, el debat sobre la llei de transitorietat. Es preveuen encara hores de ple.

La mesa, a banda, també ha abordat l'ordre de publicació de la proposició de llei del referèndum d'ahir, que ja va generar polèmica. El PP ha demanat que se li notifiqui qui va donar l'ordre i denuncien que algú ha suplantat el secretari general utilitzant el seu segell per donar tramitació a la llei del referèndum. Des de Junts pel Sí argumenten que la mesa de la cambra no pot entrar en el contingut de les iniciatives parlamentàries i que si compleixen els requisits formals els han de donar tràmit. En canvi, l'oposició argumenta que hi ha una prohibició del Tribunal Constitucional i que no es pot donar tramitació a la llei de transitorietat jurídica.

Quan els independentistes han demanat el canvi en l'ordre del dia, Marta Rovira, portaveu de Junts pel Sí, ha explicat els motius que els porten a impulsar la llei de transitorietat. Rovira ha argumentat que dona "seguretat jurídica" als ciutadans per acudir al referèndum. La llei de transitorietat ha de servir, ha dit Rovira, per saber què ha de passar en cas de victòria de la independència. "En cas del 'no' és clar", ha argumentat Rovira, tenint en compte que es convocaran immediatament eleccions autonòmiques.

La CUP també ha pres la paraula per demanar l'alteració de l'ordre del dia. Els cupaires han cridat a tirar endavant el referèndum malgrat les querelles de la fiscalia. "Ni volem normalitzar la repressió ni la volem banalitzar. La persecució política i judicial ja ha arribat. No deixarem de denunciar-la però tampoc de treballar per complir el que ens hem compromès", ha dit la diputada Anna Gabriel.

En concretar-se la petició de la majoria independentista, la bancada de l'oposició ha tornat a enervar-se per denunciar una "vulneració" dels seus drets, ja que aquest cop Junts pel Sí i la CUP han tornat a demanar que s'anul·li la possibilitat d'acudir al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Tant Cs com PSC i PP han demanat igualment dictàmens a l'òrgan sobre la llei de transitorietat. La resposta del CGE ha sigut més contundent que la d'aquest dimecres, quan ja va recordar al Parlament que els grups li havien de poder demanar informes sobre lleis.

"Totes les proposicions de llei, sense excepció [...] i abans de ser aprovades definitivament, han de poder ser objecte de sol·licitud de dictamen davant d'aquest Consell", estableix l'òrgan en el seu escrit d'aquest dijous, i afegeix que aquest "dret" dels grups no pot ser limitat "per cap decisió d'un òrgan parlamentari". "En el supòsit que s'impossibiliti el seu exercici, la decisió presa és susceptible de ser objecte de recurs d'empara constitucional", conclou. El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha demanat la paraula al ple per llegir l'escrit del CGE. Forcadell li ha respost, com ja va fer dimecres, que l'òrgan estatutari no te "competència" per obligar el ple a prendre una decisió.

Al matí, tot apuntava que Rovira aixecaria el dit per demanar la inclusió del debat de la llei de transitorietat després que acabés el debat sobre l'Agència de Protecció Social, una de les tres normes anomenades de desconnexió,que han de configurar les estructures d'estat, però no ha sigut així i el ple ha continuat el seu curs. Tanmateix, els independentistes han iniciat converses per concretar el tempo de la votació -hi havia la possibilitat que l'aprovació de la llei de transitorietat s'ajornés fins demà- i finalment han decidit mantenir el debat de la norma avui. Així, han demanat que no es convoqui el ple extraordinari de divendres.