ENTREVISTA

Miguel Urbán: “La taula de diàleg tindrà un problema si no hi ha pressió social”

eurodiputat de podem i membre de la direcció d’anticapitalistes

Miguel Urbán (Madrid, 1980) és eurodiputat de Podem i membre d’Anticapitalistes. Des de fa unes setmanes han acordat trencar amb el partit de Pablo Iglesias i el 28 de març han de decidir el seu futur. Ahir Urbán va ser a Barcelona per presentar el seu llibre La emergencia de Vox (Sylone i Viento Sur).

En el llibre afirma que el PP ha acollit un “franquisme sociològic neoconservador i xenòfob”. ¿És el que representa ara Vox?

Sí, però no només. Estem davant d’una escissió neoconservadora del PP. Beu del moviment ultraconservador americà, reaccionari en l’aspecte moral i ultraneoliberal en l’econòmic. I també beu d’un cert franquisme sociològic que perdura per la impunitat de la Transició.

¿El conflicte català ha despertat l’extrema dreta, com havia dit Iglesias, i ha fet que Vox sigui tercera força al Congrés?

La frase d’Iglesias va ser desafortunada. No hi estic d’acord. El conflicte català ha jugat un paper decisiu en el reordenament del vot dins la dreta i ha afavorit la radicalització d’aquest votant. I aquesta reordenació no es pot entendre sense el paper de Cs, que fa gala de mà dura a Catalunya, però Vox acaba sent més creïble.

¿Com ha de fer front a Vox l’esquerra alternativa de la qual forma part?

Hem de conèixer l’enemic al qual ens enfrontem i després refundar una estratègia antifeixista. Els discursos de l’odi, xenòfobs i racistes no entren als barris per una taula de propaganda, sinó que ho fan a través de fake news, desinformació i els mitjans de comunicació. Ha de ser una resposta col·lectiva amb llaços comunitaris i de classe.

Anticapitalistes ha trencat relacions amb Podem. Per què?

Vam fundar Podem basant-nos en un acord estratègic: la no subordinació a les polítiques socioliberals, és a dir, no entrar a governar, en minoria, amb el PSOE. Per exemple, Podem va votar dijous a favor del sostre de despesa, que és la plasmació pràctica de l’article 135 de la Constitució [que consagra el pagament del deute de l’Estat com a prioritat] i contra el qual ens havíem oposat. I ho va fer perquè està dins un govern en minoria que el porta a assumir gran part del programa del soci majoritari. Però hem demostrat que les separacions no cal que siguin traumàtiques.

¿Considera que Anticapitalistes representa el que defensava Podem a l’inici?

Diem el mateix des de fa sis anys, des del manifest Movem fitxa. Continuem defensant l’impagament del deute il·legítim, un referèndum per a Catalunya i la nacionalització de determinats sectors estratègics. Podem representa moltes coses, però ara les propostes de Movem fitxa no estan a l’ordre del dia de l’acord de govern.

¿Podem dona poc marge per decidir als territoris?

Anticapitalistes defensava una descentralització territorial a l’hora de prendre decisions i gestionar el poder polític intern, però les nostres posicions no van ser majoritàries.

Quin és el futur d’Anticapitalistes?

Primer hem de construir victòries socials i polítiques. Però això no vol dir que renunciem a l’esfera electoral. Cada territori prendrà les decisions tenint en compte la seva conjuntura particular.

A Catalunya s’uniran a la CUP?

Ho decidiran els companys de Catalunya.

¿S’ha plantejat deixar l’escó a l’Eurocambra després de la ruptura amb Podem?

No se’n va Miguel Urbán, se’n va Anticapitalistes. Si fos un desencant personal, deixaria l’escó.

¿El referèndum d’autodeterminació soluciona el conflicte català?

És l’inici de la resolució política d’un problema que no és només de Catalunya, sinó del conjunt de l’estat espanyol. Com s’ha demostrat en altres països, el referèndum pot ser un punt de partida, però no l’única solució. S’han de decidir altres coses, com els béns comuns, el model d’estat o la democràcia econòmica.

Quin futur té la taula de diàleg?

Que es parli i es negociï és un pas. Però ha de ser una negociació sense vetos on els presos polítics i el referèndum han d’estar sobre la taula. El problema és si tot el protagonisme el té la taula de diàleg i no hi ha protagonisme social que pressioni. Hi haurà moltes pressions des de la dreta, però i des de l’esquerra i el carrer, n’hi haurà? Si no n’hi ha, tindrem un problema.