Millet reconeix que es va equivocar però defensa que va salvar el Palau
“Quan vaig marxar, a la caixa hi havia entre 4 i 5 milions”, ha recordat l’exdirector en una conversa gravada d’uns 30 minuts enviada a ‘El Punt Avui’
BarcelonaL’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha reconegut la seva culpa en l’espoli de la institució –“em vaig equivocar”–, però també ha defensat que amb la seva gestió va salvar un Palau “a punt de caure”. “La conclusió és que d'un Palau que estava a punt de caure es va passar a tenir un Palau millor que quan es va inaugurar, i en més bones condicions”, ha assenyalat Millet en una conversa gravada de 26 minuts i 17 segons enviada la setmana passada al diari ‘El Punt Avui’.
“Jo vaig agafar un Palau que em deien que el millor era tancar-lo, que es fes un concert l'any, que la gent fes visitetes, més o menys, perquè no estava en gaires condicions, i d'això es va passar a un Palau acabat, renovat, ampliat i amb la superfície duplicada en relació al primer Palau”, ha insistit l’expresident de la institució, que ha posat un exemple de la seva ‘bona gestió’: “Quan vaig marxar, a la caixa hi havia entre 4 i 5 milions, i el Palau estava econòmicament bé”, ha detallat Fèlix Millet.
“Tothom em deia que sí”
De fet, a la conversa gravada l’expresident del Palau de la Música subratlla que la seva manera de treballar consistia a “moure cel i terra” per aconseguir finançament per a la institució, i detalla la gran ascendència que va acabar tenint en les administracions: “Quan jo deia: 'Vull fer tal cosa o tal altra', tothom em deia que sí”, ha recordat Millet, que també apunta que l’exdirector administratiu del Palau, Jordi Montull, i la seva filla Gemma “coneixien a la perfecció tot l’entramat financer” i portaven el control de les diferents obres. “El senyor Montull pot aportar dades millors perquè ho té tot apuntat", sentencia l’exresponsable del Palau de la Música, que tot seguit reconeix la seva culpa: “Em vaig equivocar”, ha recalcat. De fet, Millet declara que se sent “molt trist” de veure “coses que ara han passat i que no em semblen gens justes”. Es mostra dolgut perquè no se'l creuen i només demana que s'analitzi la seva feina i que se'n “treguin conclusions”.
