HORITZÓ ELECTORAL

Iceta veu la carta de Felipe González com el "consell d'un bon amic" i recomana "fer-li cas"

El líder del PSC reclama al PSOE que sigui fidel a una reforma constitucional en línia federal que preveu llarga i complexa

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, considera que la carta de l'expresident del govern espanyol  Felipe González a 'El País' és "el consell d'un bon amic". "Ens coneix i estima i ens parla dels riscos de determinades operacions polítiques; de no perdre lligams i dels riscos de situar-se fora de l'estat de dret i la legalitat, faríem bé de llegir-lo i fer-li cas, sap de què parla", ha apuntat. " Jo segur que hauria escrit de forma diferent, cadascú té una escriptura molt personal, però amb el que diu hi estic totalment d'acord: la independència és un projecte perjudicial per a Catalunya i un risc que no ens podem permetre", ha conclòs en assistir a la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès.

Així mateix, Iceta ha demanat al PSOE en una entrevista a Efe que es mantingui "fidel" a una reforma federal que, a diferència de les fórmules "ràpides i màgiques" de l'independentisme, es preveu "llarga i complexa", però que serà l'única solució possible, i que ha d'anar més enllà de l'aspecte territorial. Així, ha insistit que es "mantingui coherent i fidel a allò acordat a Granada", on es va gestar el document que va suposar el punt de partida a la proposta de reforma constitucional en clau federal que abandera el socialisme. "El 2013 vam acordar una reforma constitucional amb uns continguts molt concrets. Jo demano al PSOE que sigui fidel a això. El que vam acordar a Granada, des del meu punt de vista, segueix sent vàlid i útil per resoldre el problema", ha expressat.

Però en un context en el qual, en el mateix si del PSOE, alguns 'barons' territorials han expressat els seus recels davant possibles cessions a Catalunya, Iceta ha recalcat que "si ens mantenim fidels a allò que vam acordar, ja en tindríem prou". "Però el problema no és que estiguem d'acord els socialistes, sinó que la reforma requereix un consens ampli al qual arribarem. Però no el tenim assegurat d'entrada, de la mateixa manera que en l'elaboració de la Constitució del 78 el consens va ser al final del camí, no a l'inici, on no hi estaven tots", ha recordat.

Una reforma amb el suport final del PP

Per a Iceta, hauran d'establir-se negociacions i l'acord es produirà "al final, entre moltes forces polítiques, fins i tot algunes que ara estan mostrant una reticència molt gran, com el PP", i ha comparat la seva actitud amb la d'Aliança Popular el 1978, quan "alguns van arribar els últims, tard i arrossegant els peus".

A més, a diferència dels plantejaments independentistes, que "han volgut presentar la independència com una cosa senzilla, una cosa ràpida, fàcil d'obtenir i gairebé màgica", Iceta ha reconegut que la proposta federal " serà complexa, llarga, requerirà tenacitat, tindrà avenços i retrocessos, moments dolços i difícils, i no és la solució màgica, però sí la solució a la majoria de problemes que hi ha en la relació de Catalunya amb la resta d'Espanya".

I és que el líder del PSC ha insistit que una reforma constitucional requeriria segurament "la pròxima legislatura per preparar-la i la següent per aprovar-la", cosa que suposaria com a mínim "quatre o cinc anys". "No és un tema a resoldre en un o dos anys. No és una reforma exprés, sinó una reflexió profunda". En aquest període, ha relatat, caldria començar per crear una comissió d'estudi al Congrés en què participessin tots els partits, així com experts i representants de totes les comunitats autònomes, que és "impensable" que no hi participin.

A més, Iceta ha avançat que ell proposarà reformar també el mateix mecanisme de reforma de la carta magna, perquè "és molt difícil i rígid" i per a alguns articles requereix una dissolució de les cambres, per la qual cosa s'ha d'evitar que "s'hagin d'estar fent eleccions cada dos per tres".

Pedro Sánchez, implicat en la modificació

En qualsevol cas, el dirigent català ha assegurat que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, li ha demostrat fins ara que és "fidel" a la reforma acordada pels socialistes, a més que s'implicarà "a fons" en la campanya electoral del 27-S. "Sánchez té una obsessió que l'honra, i és que li sap greu que hi hagi gent a Catalunya que pugui pensar que a la resta d'Espanya aquest tema no preocupa, que no hi ha ningú disposat a escoltar i proposar, i per tant la seva presència vol ser l'evidència d'aquest compromís, del fet que es vol implicar", ha ressaltat.

Iceta ha avançat a més que en la campanya electoral del PSC també hi haurà una "presència activa" i "més gran que altres vegades" de presidents socialistes d'altres comunitats, com Ximo Puig (País Valencià) o Francina Armengol (Balears). Unes eleccions a les quals Iceta ha criticat que es vulgui donar un caràcter plebiscitari, i en aquest sentit s'ha preguntat què passarà si " en les pròximes generals vota més gent que en el 27-S i imaginem que voten diferent. Quedarà anul·lat el plebiscit anterior?".

Catalunya i Espanya no seran bons veïns

El líder del PSC ha carregat contra arguments com que "l'endemà de la independència tindríem 16.000 milions d'euros, cosa que no és veritat", o que les pensions millorarien, una cosa que "és anar contra la realitat". "Els experiments, amb gasosa", ha avisat. Com també l'afirmació que Catalunya i Espanya serien els millors aliats, com va assegurar el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva: "Quan gires l'esquena a un altre –ha dit–, la primera reacció, que pot durar el que sigui, no és precisament de bona relació ni de més amistat ni més proximitat".

I ha posat com a exemple la separació entre la República Txeca i Eslovàquia, que tot i ser "la més cordial que s'ha produït a Europa", els seus intercanvis culturals i comercials "van baixar molt". "Tot el que facis per acord, ho pots superar després i no suposa un obstacle. Però tot allò que vulguis imposar a l'altre serà percebut de forma molt negativa. Ja sé que hi ha gent que diu que si ens separem després ens podrem abraçar millor, però això va una mica contra la lògica de les coses. Tots pagaríem les conseqüències molt negatives d'una independència unilateral", ha conclòs.

Més continguts de