Montserrat diu que els independentistes els volen expulsar “de les festes majors”

El Congrés tomba la proposició de llei del PP que volia prohibir els llaços grocs

El Congrés ha tombat aquest dimarts la proposició de llei del PP que pretenia sancionar els càrrecs públics que portessin llaços grocs. El PSOE ha girat l’esquena als conservadors, que pretenien sancionar per llei els càrrecs públics que portessin aquests símbols o que no els retiressin de l’espai públic. La presa en consideració de la llei ha acabat naufragant per 180 vots en contra i només 161 a favor.

La portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha sigut l’encarregada de defensar des de la tribuna d’oradors la iniciativa, la primera que va dur a la cambra el PP després de l’elecció de Pablo Casado com a president. La diputada ha lamentat que els independentistes estan “totalitzant” l’espai públic “amb símbols d’odi” i que “ultratgen els símbols de tots”. Montserrat ha acusat el PSOE de pactar “amb els enemics d’Espanya” i ha considerat que la Generalitat “genera confrontació” amb els símbols de reivindicació contra l’existència de presos polítics, i ha dit que els que porten llaç groc “estan assenyalant" els que no en porten.

Segons ella, l’independentisme està expulsant “els que pensen diferent” dels “pobles” i les “festes majors”, i ha posat com a exemple la col·locació de creus grogues a la plaça Major de Vic o la platja de Llançà. 

La iniciativa, que només ha obtingut el suport de Ciutadans, proposava sancionar com a infracció “molt greu” i poder cessar en el càrrec qualsevol actuació que no s’ajusti al “principi de neutralitat institucional” i que incompleixi l’obligació de “fomentar les actituds de respecte a la unitat d’Espanya i de la diversitat de les nacionalitats i regions que la integren en l’ús dels símbols en espais públics”. La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha avançat el 'no' del grup socialista després de la reunió de la junta de portaveus i ha atribuït la iniciativa a la “batalla” del PP “amb les altres dretes per patrimonialitzar els símbols de l’Estat”.

Segons la proposició de llei que ja no es tramitarà, les autoritats públiques s’han “d’abstenir de fer” i “corregir immediatament” qualsevol “tractament il·legal que suposi un desmèrit, ofensa, injúria, vilipendi o desprestigi als símbols nacionals i oficials”, i “s’entendrà per tractament il·legal la col·locació o la reproducció gràfica o audiovisual de símbols, lemes o ensenyes de naturalesa partidista i que vulnerin la neutralitat institucional als espais públics”.

Els mateixos càrrecs públics, segons la proposició del PP, estarien obligats a corregir “l’ús que els particulars facin” d’aquests símbols, i haurien de posar en coneixement de les autoritats judicials o del ministeri fiscal “qualsevol conducta que pogués ser constitutiva d’un delicte d’ultratge a Espanya”.

La proposta establia un sistema de sancions que considera una falta “molt greu” un incompliment dolós d’aquestes obligacions, en una escala que també considera falta “greu” haver sigut sancionat per dues faltes lleus, i “lleu” qualsevol “negligència o descuit en l’exercici d’aquestes obligacions”.

La sanció per la comissió d’una infracció “molt greu”, segons la proposta, se sancionaria amb el “cessament del càrrec que ocupi l'autor”, que tampoc “podrà ser proposat ni nomenat per ocupar cap alt càrrec durant un període d’entre 5 i 10 anys”, a més del trasllat de qualsevol possible delicte a la Fiscalia.

El Congrés tomba aquest dimarts la proposició de llei del PP que pretenia sancionar els càrrecs públics que portessin llaços grocs. El PSOE ha girat l’esquena als conservadors, que pretenien sancionar per llei els càrrecs públics que portessin aquests símbols o no els retirin de l’espai públic.  

La portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha estat l’encarregada de defensar des de la tribuna d’oradors la iniciativa, la primera que va dur a la cambra el PP després de l’elecció de Pablo Casado com a president.  La diputada ha lamentat que els independentistes estan “totalitzant” l’espai públic “amb símbols d’odi” i que “ultratgen els símbols de tots”. Montserrat ha acusat el PSOE de pactar “amb els enemics d’Espanya” i ha considerat que la Generalitat “genera confrontació” amb els símbols de reivindicació contra l’existència de presos polítics, i ha dit que els que porten llaç “estan assenyalant als que no en portem”.

Segons ella, l’independentisme està expulsant “aquells que pensen diferent” dels “pobles” i les “festes majors”, i ha posat com a exemple  la col·locació de creus grogues a la plaça major de Vic o la platja de Llançà. 

La iniciativa, que només ha obtingut el suport de Ciutadans i que no té prou avals per prosperar, proposava sancionar com a infracció “molt greu” i poder cessar en el càrrec qualsevol actuació que no s’ajusti al “principi de neutralitat institucional” i que incompleixi l’obligació de “fomentar les actituds de respecte a la unitat d’Espanya i de la diversitat de les nacionalitats i regions que la integren en l’ús dels símbols en espais públics”. La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha avançat el ‘no’ del Grup Socialista després de la reunió de la Junta de Portaveus i ha atribuït la iniciativa a la “batalla” del PP “amb les altres dretes per patrimonialitzar els símbols de l’Estat”.
Segons la proposició de llei que ja no es tramitarà, les autoritats públiques s’han “d’abstenir de fer” i “corregir immediatament” qualsevol “tractament il·legal que suposi un desmèrit, ofensa, injúria, vilipendi o desprestigi als símbols nacionals i oficials”, i “s’entendrà per tractament il·legal la col·locació o la reproducció gràfica o audiovisual de símbols, lemes o ensenyes de naturalesa partidista i que vulnerin la neutralitat institucional als espais públics”.

Els mateixos càrrecs públics, segons la proposició del PP, estarien obligats a corregir “l’ús que els particulars facin” d’aquests símbols, i haurien de posar en coneixement de les autoritats judicials o del Ministeri Fiscal “qualsevol conducta que pogués ser constitutiva d’un delicte d’ultratge a Espanya”.

La proposta establia un sistema de sancions que considera falta “molt greu” un incompliment dolós d’aquestes obligacions, en una escala que també considera falta “greu” haver estat sancionat per dues faltes lleus, i “lleu” qualsevol “negligència o descuit en l’exercici d’aquestes obligacions”.

La sanció per la comissió d’una infracció “molt greu”, segons la proposta, se sancionaria amb el “cessament del càrrec que ocupi el seu autor”, que tampoc “podrà ser proposat ni nomenat per ocupar cap alt càrrec durant un període d’entre 5 i 10 anys”, a més del trasllat de qualsevol possible delicte a la Fiscalia.

El Congrés tomba aquest dimarts la proposició de llei del PP que pretenia sancionar els càrrecs públics que portessin llaços grocs. El PSOE ha girat l’esquena als conservadors, que pretenien sancionar per llei els càrrecs públics que portessin aquests símbols o no els retirin de l’espai públic.  

La portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha estat l’encarregada de defensar des de la tribuna d’oradors la iniciativa, la primera que va dur a la cambra el PP després de l’elecció de Pablo Casado com a president.  La diputada ha lamentat que els independentistes estan “totalitzant” l’espai públic “amb símbols d’odi” i que “ultratgen els símbols de tots”. Montserrat ha acusat el PSOE de pactar “amb els enemics d’Espanya” i ha considerat que la Generalitat “genera confrontació” amb els símbols de reivindicació contra l’existència de presos polítics, i ha dit que els que porten llaç “estan assenyalant als que no en portem”.

Segons ella, l’independentisme està expulsant “aquells que pensen diferent” dels “pobles” i les “festes majors”, i ha posat com a exemple  la col·locació de creus grogues a la plaça major de Vic o la platja de Llançà. 

La iniciativa, que només ha obtingut el suport de Ciutadans i que no té prou avals per prosperar, proposava sancionar com a infracció “molt greu” i poder cessar en el càrrec qualsevol actuació que no s’ajusti al “principi de neutralitat institucional” i que incompleixi l’obligació de “fomentar les actituds de respecte a la unitat d’Espanya i de la diversitat de les nacionalitats i regions que la integren en l’ús dels símbols en espais públics”. La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha avançat el ‘no’ del Grup Socialista després de la reunió de la Junta de Portaveus i ha atribuït la iniciativa a la “batalla” del PP “amb les altres dretes per patrimonialitzar els símbols de l’Estat”.
Segons la proposició de llei que ja no es tramitarà, les autoritats públiques s’han “d’abstenir de fer” i “corregir immediatament” qualsevol “tractament il·legal que suposi un desmèrit, ofensa, injúria, vilipendi o desprestigi als símbols nacionals i oficials”, i “s’entendrà per tractament il·legal la col·locació o la reproducció gràfica o audiovisual de símbols, lemes o ensenyes de naturalesa partidista i que vulnerin la neutralitat institucional als espais públics”.

Els mateixos càrrecs públics, segons la proposició del PP, estarien obligats a corregir “l’ús que els particulars facin” d’aquests símbols, i haurien de posar en coneixement de les autoritats judicials o del Ministeri Fiscal “qualsevol conducta que pogués ser constitutiva d’un delicte d’ultratge a Espanya”.

La proposta establia un sistema de sancions que considera falta “molt greu” un incompliment dolós d’aquestes obligacions, en una escala que també considera falta “greu” haver estat sancionat per dues faltes lleus, i “lleu” qualsevol “negligència o descuit en l’exercici d’aquestes obligacions”.

La sanció per la comissió d’una infracció “molt greu”, segons la proposta, se sancionaria amb el “cessament del càrrec que ocupi el seu autor”, que tampoc “podrà ser proposat ni nomenat per ocupar cap alt càrrec durant un període d’entre 5 i 10 anys”, a més del trasllat de qualsevol possible delicte a la Fiscalia.

El Congrés tomba aquest dimarts la proposició de llei del PP que pretenia sancionar els càrrecs públics que portessin llaços grocs. El PSOE ha girat l’esquena als conservadors, que pretenien sancionar per llei els càrrecs públics que portessin aquests símbols o no els retirin de l’espai públic.  

La portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha estat l’encarregada de defensar des de la tribuna d’oradors la iniciativa, la primera que va dur a la cambra el PP després de l’elecció de Pablo Casado com a president.  La diputada ha lamentat que els independentistes estan “totalitzant” l’espai públic “amb símbols d’odi” i que “ultratgen els símbols de tots”. Montserrat ha acusat el PSOE de pactar “amb els enemics d’Espanya” i ha considerat que la Generalitat “genera confrontació” amb els símbols de reivindicació contra l’existència de presos polítics, i ha dit que els que porten llaç “estan assenyalant als que no en portem”.

Segons ella, l’independentisme està expulsant “aquells que pensen diferent” dels “pobles” i les “festes majors”, i ha posat com a exemple  la col·locació de creus grogues a la plaça major de Vic o la platja de Llançà. 

La iniciativa, que només ha obtingut el suport de Ciutadans i que no té prou avals per prosperar, proposava sancionar com a infracció “molt greu” i poder cessar en el càrrec qualsevol actuació que no s’ajusti al “principi de neutralitat institucional” i que incompleixi l’obligació de “fomentar les actituds de respecte a la unitat d’Espanya i de la diversitat de les nacionalitats i regions que la integren en l’ús dels símbols en espais públics”. La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha avançat el ‘no’ del Grup Socialista després de la reunió de la Junta de Portaveus i ha atribuït la iniciativa a la “batalla” del PP “amb les altres dretes per patrimonialitzar els símbols de l’Estat”.
Segons la proposició de llei que ja no es tramitarà, les autoritats públiques s’han “d’abstenir de fer” i “corregir immediatament” qualsevol “tractament il·legal que suposi un desmèrit, ofensa, injúria, vilipendi o desprestigi als símbols nacionals i oficials”, i “s’entendrà per tractament il·legal la col·locació o la reproducció gràfica o audiovisual de símbols, lemes o ensenyes de naturalesa partidista i que vulnerin la neutralitat institucional als espais públics”.

Els mateixos càrrecs públics, segons la proposició del PP, estarien obligats a corregir “l’ús que els particulars facin” d’aquests símbols, i haurien de posar en coneixement de les autoritats judicials o del Ministeri Fiscal “qualsevol conducta que pogués ser constitutiva d’un delicte d’ultratge a Espanya”.

La proposta establia un sistema de sancions que considera falta “molt greu” un incompliment dolós d’aquestes obligacions, en una escala que també considera falta “greu” haver estat sancionat per dues faltes lleus, i “lleu” qualsevol “negligència o descuit en l’exercici d’aquestes obligacions”.

La sanció per la comissió d’una infracció “molt greu”, segons la proposta, se sancionaria amb el “cessament del càrrec que ocupi el seu autor”, que tampoc “podrà ser proposat ni nomenat per ocupar cap alt càrrec durant un període d’entre 5 i 10 anys”, a més del trasllat de qualsevol possible delicte a la Fiscalia.

El Congrés tomba aquest dimarts la proposició de llei del PP que pretenia sancionar els càrrecs públics que portessin llaços grocs. El PSOE ha girat l’esquena als conservadors, que pretenien sancionar per llei els càrrecs públics que portessin aquests símbols o no els retirin de l’espai públic.  

La portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha estat l’encarregada de defensar des de la tribuna d’oradors la iniciativa, la primera que va dur a la cambra el PP després de l’elecció de Pablo Casado com a president.  La diputada ha lamentat que els independentistes estan “totalitzant” l’espai públic “amb símbols d’odi” i que “ultratgen els símbols de tots”. Montserrat ha acusat el PSOE de pactar “amb els enemics d’Espanya” i ha considerat que la Generalitat “genera confrontació” amb els símbols de reivindicació contra l’existència de presos polítics, i ha dit que els que porten llaç “estan assenyalant als que no en portem”.

Segons ella, l’independentisme està expulsant “aquells que pensen diferent” dels “pobles” i les “festes majors”, i ha posat com a exemple  la col·locació de creus grogues a la plaça major de Vic o la platja de Llançà. 

La iniciativa, que només ha obtingut el suport de Ciutadans i que no té prou avals per prosperar, proposava sancionar com a infracció “molt greu” i poder cessar en el càrrec qualsevol actuació que no s’ajusti al “principi de neutralitat institucional” i que incompleixi l’obligació de “fomentar les actituds de respecte a la unitat d’Espanya i de la diversitat de les nacionalitats i regions que la integren en l’ús dels símbols en espais públics”. La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha avançat el ‘no’ del Grup Socialista després de la reunió de la Junta de Portaveus i ha atribuït la iniciativa a la “batalla” del PP “amb les altres dretes per patrimonialitzar els símbols de l’Estat”.
Segons la proposició de llei que ja no es tramitarà, les autoritats públiques s’han “d’abstenir de fer” i “corregir immediatament” qualsevol “tractament il·legal que suposi un desmèrit, ofensa, injúria, vilipendi o desprestigi als símbols nacionals i oficials”, i “s’entendrà per tractament il·legal la col·locació o la reproducció gràfica o audiovisual de símbols, lemes o ensenyes de naturalesa partidista i que vulnerin la neutralitat institucional als espais públics”.

Els mateixos càrrecs públics, segons la proposició del PP, estarien obligats a corregir “l’ús que els particulars facin” d’aquests símbols, i haurien de posar en coneixement de les autoritats judicials o del Ministeri Fiscal “qualsevol conducta que pogués ser constitutiva d’un delicte d’ultratge a Espanya”.

La proposta establia un sistema de sancions que considera falta “molt greu” un incompliment dolós d’aquestes obligacions, en una escala que també considera falta “greu” haver estat sancionat per dues faltes lleus, i “lleu” qualsevol “negligència o descuit en l’exercici d’aquestes obligacions”.

La sanció per la comissió d’una infracció “molt greu”, segons la proposta, se sancionaria amb el “cessament del càrrec que ocupi el seu autor”, que tampoc “podrà ser proposat ni nomenat per ocupar cap alt càrrec durant un període d’entre 5 i 10 anys”, a més del trasllat de qualsevol possible delicte a la Fiscalia.

Més continguts de