Mundó reclama una indemnització a l'Estat pels 33 dies en presó preventiva

Vol destinar els diners als represaliats pel Procés i a l'Associació Catalana pels Drets Civils

L'exconseller de Justícia Carles Mundó ha demanat al ministeri de Justícia una indemnització de gairebé 20.000 euros pel mes que va passar tancat en presó preventiva el 2017, segons ha avançat TV3. En declaracions a l'ARA, Mundó explica que el seu objectiu és que l'Estat "reconegui l'error" que va cometre. "No és important l'import, el dany ja és irreparable", assegura, però afegeix que tan sols que se li assigni un euro de compensació econòmica per aquest motiu, ja es demostrarà que la presó preventiva va ser equivocada. 

Els diners que li atorguin, en tot cas, aniran destinats a ajudar la resta de represaliats pel Procés i a l'Associació Catalana pels Drets Civils, tal com ja va anunciar fa uns mesos. La seva reclamació, després de valorar els danys, és de 19.409,81 euros.

Segons l'escrit remès a Justícia, al qual també ha tingut accés l'ARA, l'exconseller afirma que queda "acreditat que durant 33 dies va patir una situació de presó preventiva de forma indeguda, ja que ha sigut absolt dels delictes pels quals ha sigut processat [rebel·lió i malversació] i que comportaven penes de presó, i que en el seu dia van motivar, injustament, la privació de llibertat".  

La sentència del Suprem per l'1-O

Mundó, l'exconsellera Meritxell Borràs i l'exconseller Santi Vila van ser condemnats per desobediència i absolts dels delictes de malversació i sedició, pels quals sí que van ser condemnats la resta de membres del Govern de l'1 d'Octubre. En concret, el Suprem va imposar a l'exconseller de Justícia una inhabilitació d'un any i vuit mesos.

Malgrat el resultat de la sentència, Mundó havia estat tancat prèviament en presó preventiva. El 2 de novembre del 2017, quan l'Audiència Nacional va citar tot el Govern arran de la querella per rebel·lió que havia interposat la Fiscalia, l'exconseller també va entrar a la presó i no en va sortir fins al 4 de desembre, quan va començar la campanya electoral de les passades eleccions al Parlament de Catalunya. 

En l'escrit que ha presentat al govern espanyol, Mundó cita els articles 292 i següents de la llei orgànica del poder judicial, que regulen la responsabilitat patrimonial de l'Estat pel funcionament de l'administració de justícia. En concret, l'article 294 explicita que tenen dret a indemnització els que després d'haver patit una presó preventiva siguin absolts. La quantitat de la indemnització s'estableix en funció del temps que la persona ha passat en presó preventiva i de les "conseqüències personals i familiars que hagi patit". 

El seu reclam també s'agafa a una sentència recent del Suprem, el 10 d'octubre del 2019, seguint la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En aquella resolució s'estableix que la presó preventiva indeguda "dona dret a indemnització al perjudicat en tots els supòsits d'absolució per qualsevol causa o de sobreseïment lliure".

Arran d'aquest precedent, Mundó es mostra convençut que el ministeri de Justícia, que és el competent per resoldre el seu escrit, haurà d'acceptar la petició: "No tinc cap dubte que algun import ha d'estimar". 

Es tracta d'una reclamació per la via administrativa (per això ho rep el govern espanyol) i, en cas que Mundó no estigui d'acord amb la resolució, podria recórrer a la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional.