ESCENARI POSTELECTORAL

“Municipalitzar la política municipal”: la clau de l’èxit a Terrassa

Jordi Ballart acaba amb 40 anys de governs del PSC amb una proposta transversal i neutra amb el Procés

El dia en què el ple de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar que la gestió de l’aigua a la ciutat tornés a ser pública, el 22 de març del 2018, l’alcalde que havia liderat la municipalització del servei, Jordi Ballart, ja feia gairebé cinc mesos que havia dimitit. Les resistències que assegura que va trobar dins del seu partit, el PSC, per tirar endavant aquest procés van engreixar la seva convicció que els socialistes havien fet un gir a la dreta. I l’aval dels de Miquel Iceta al 155 va ser el cop definitiu: el 2 de novembre del 2017 Ballart va deixar el partit i l’alcaldia per “coherència” i “dignitat”, va dir. Decidit a continuar treballant per la ciutat, però, un any després va anunciar la seva intenció de recuperar l’alcaldia amb una candidatura transversal i desvinculada dels partits. L’objectiu era ambiciós, i més tractant-se de la tercera ciutat de Catalunya, però diumenge passat va saltar la sorpresa. Tot per Terrassa (TxT), la llista de l’exalcalde, va guanyar les eleccions amb un total de deu regidors i podrà posar fi a quaranta anys de governs del PSC al municipi.

L’èxit del nou projecte va superar totes les previsions dels partits egarencs, però també les del mateix Ballart. “Els últims dies de la campanya teníem sensacions positives, però mai ens hauríem imaginat que guanyaríem en 28 dels 34 barris de la ciutat”, explica a l’ARA. El més que probable futur alcalde, que busca un acord de govern amb ERC -tercera força amb cinc regidors- veu en la base “ciutadana” i “plural” de la seva proposta la clau de la victòria. “Hem aconseguit municipalitzar la política municipal”, afirma. Dues de les seves promeses de campanya, de fet, eren que les decisions a la ciutat es prendrien a Terrassa i no en “despatxos a Barcelona o Madrid”, i que els representats de TxT al consistori tindrien “llibertat de consciència”, cosa que afectaria a les votacions relatives a la qüestió nacional.

La neutralitat amb el Procés -que no impedeix el posicionament de Ballart a favor del dret a decidir i de la llibertat dels presos polítics- va convertir la seva candidatura en “un vot que no generava cap contradicció”, segons admet el cap de files d’ERC, Isaac Albert. Convençut que molts votants han estat seduïts per la “història d’èpica, ètica i estètica” de Ballart, pensa que també hi ha pesat el fet que “el podien votar independentistes i unionistes, d’esquerra o de dreta”. A nivell ideològic, TxT es va presentar com una opció “progressista” -cosa que ha influït en la desaparició al consistori dels comuns i Podem-, però Ballart presumeix d’haver sumat al projecte gent d’orígens i condicions molt diversos. Quan era alcalde ja organitzava sopars de truites per unir veïns de diferents punts de Terrassa, i durant la precampanya va continuar-ho fent. Amb la voluntat que la seva proposta es construís des de baix, també va posar en mans de vuit-cents ciutadans la definició de les 1.200 propostes del programa, fruit de 96 hores i 50 minuts de reunions amb experts de diferents àmbits. Aquesta fórmula va donar lloc a promeses tan diverses com el cobriment i naturalització de les rieres de la ciutat, la gratuïtat de l’autobús per anar a l’Hospital de Terrassa i la creació d’una regidoria de Benestar Animal. “Van fer les coses de manera molt diferent a la resta, amb una campanya molt treballada”, reconeix Alfredo Vega, candidat del PSC i fins ara alcalde. Amb tot, no s’està d’atribuir la victòria de Ballart -amb qui no ha parlat després del 26-M- al “victimisme” i al “suport mediàtic” que va rebre.

Des de TxT, en canvi, defensen que van superar els socialistes -segona força amb 7 regidors, dos menys que el 2015- per les ganes de canvi i la transversalitat de la candidatura. “Cadascú tenia incidència dins d’un col·lectiu o un barri”, explica l’actriu Rosa Boladeras, número dos de la llista. Tot i que la “inquietud” de “lluitar pel bé de tots” la té des que era delegada de classe a l’escola, Boladeras havia rebutjat propostes per sumar-se a partits fins que Ballart li va explicar el seu projecte. El fet que l’únic que unís els impulsors fos la ciutat, explica, va ser el que la va portar a sumar-s’hi. Ara deixa clara la seva voluntat d’“escoltar” i “aprendre” del teixit social. Entre els regidors que han entrat amb ella hi ha Lluïsa Melgares i Noel Duque, dos dels cinc ex-PSC que van deixar el partit i el govern amb Ballart, però també figures de renom a Terrassa com la mestra i Creu de Sant Jordi 2019 Núria Marín.

Imaginació en campanya

Presentar-se als comicis amb una candidatura d’independents va portar Ballart a buscar noves fórmules per tirar endavant una campanya que, a diferència de la del 2015, no tenia un aparell de partit al darrere. “Vam suplir la falta de recursos amb molta gent als barris”, diu el candidat. I també amb imaginació. TxT va impulsar un crowdfunding ; va vendre loteria i marxandatge; va organitzar concerts i va repartir cartells amb la cara del candidat perquè, a canvi d’una donació, els veïns els poguessin penjar al balcó. Tot i això, els impulsors també van posar diners de la seva butxaca per al mailing electoral. “Era important arribar a cada casa perquè hi havia gent que es pensava que anava amb el PSC”, explica Ballart. Els suports que va rebre des del primer dia també van venir acompanyats de donacions altruistes, com els dissenys de la candidatura, els flyers o el local al centre de Terrassa des d’on va dirigir la campanya, un espai que havia de ser una hamburgueseria i per al qual només van pagar un “lloguer simbòlic”. “Només l’hem tingut per als dies de campanya”, destaca Ballart, que el 15 de juny, si res no es torça, s’esforçarà en mantenir, ja des de l’alcaldia, la municipalització de la política egarenca.