"Li farem honor i arribarem on ella volia arribar": lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Muriel Casals

Emotiva cerimònia d'entrega del guardó a títol pòstum a l'expresidenta d'Òmnium Cultural

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha entregat aquest dijous a títol pòstum la Medalla d'Or de la Generalitat a Muriel Casals, expresidenta d'Òmnium Cultural i diputada de Junts pel Sí (JxSí) fins que va morir, el 14 de febrer d'aquest any, dies després de ser atropellada per una bicicleta. El reconeixement, el màxim guardó que concedeix el Govern, l'han recollit la filla i el nét de Casals, Laia Gasch i Max Ros, en un emotiu acte a la Generalitat amb 300 convidats.

"D'ençà que ens va deixar sabem que el buit costa d'omplir i com la trobem a faltar", ha admès Puigdemont en el seu discurs, en el qual ha posat en valor la "trajectòria cívica, cultural i política rellevant i coneguda" de Casals, així com el seu treball per " fer possible un futur de llibertats per als nostres fills i néts". "Som molts els que continuem la feina i la vida com les hauria volgudes i lluitades la Muriel. Haurem de retre comptes, i fer-ho sense que se'ns digui que no hem estat fidels al compromís contret amb els ciutadans que la Muriel va defensar com ningú", ha afegit el president, que ha definit l'homenatjada com una " lluitadora serena, pacient i amable".

"Volem compartir la Medalla amb tots els que heu acompanyat la Muriel al llarg del seu viatge, tant en la seva trajectòria professional com personal", ha dit Gasch després de rebre la Medalla. La filla de Casals ha tingut unes paraules d'especial gratitud per a Jordi Porta, Quim Torra, Jordi Cuixart i " tota la família d'Òmnium", i ho ha aprofitat per dedicar el reconeixement "a la gent jove, que és per ells i amb ells que la Muriel lluitava per un futur millor" i als " artistes i creadors, guies de l'imaginari i els que fan créixer la nostra cultura". "Integritat, amor i altruisme" són les qualitats que Gasch ha destacat de la seva mare, la qual ha recordat que deia que " no hi ha país millor si no és treballant".

"Li farem honor i arribarem on ella volia arribar"

La cerimònia, que ha comptat amb la presència del Govern en ple, així com dels expresidents Jordi Pujol i José Montilla i representants de diverses forces polítiques, ha arrencat amb la lectura d'una glossa de l'exconseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. "La van abatre com un ocell en ple vol. Li van fer mal a ella i ens van fer mal a tots", ha dit Mas-Colell, que ha lloat tant la tasca acadèmica com la llarga trajectòria de Casals com a activista i el seu caràcter i manera d'entendre la vida. "Quan era cosa de divertir-se, la Muriel ho sabia fer", "Vivia senzillament, era molt austera, massa", " Era optimista" o "Era fidel als seus amics i en tenia molts" són algunes de les paraules de persones pròximes a l'homenatjada que Mas-Colell ha recollit en el seu discurs.

L'exconseller ha afirmat de Casals que " com més brillava en públic, més escoltava", i també ha recordat que "mobilitzacions i processos de l'envergadura dels que estem vivint" no haurien estat iguals si no hagués sigut per ella. "Res obligava Òmnium a ser una organització cabdal en el procés que va començar el 2010", ha dit Mas-Colell, que ha assegurat que va ser gràcies a Casals que "Òmnium va ser i és en la primera línia". "Amb el protagonisme d'Òmnium s'han enllaçat les tasques del present amb l'activisme dels temps de la dictadura", ha afegit.

Després de lamentar que l'etapa de Casals com a diputada fos "malauradament massa curta", Mas-Colell ha afirmat: "Sense ella el viatge serà menys ric, trobarem a faltar la seva veu rica i tranquil·litzadora, però li farem honor i arribarem on ella volia arribar". "Els que continuem aquí, seguirem fent feina, seguirem fent camí per pedregós que sigui, i pots estar segura, Muriel, que, sempre junts, no defallirem", ha conclòs.

Referent de l'activisme català

Filla d'un soldat republicà exiliat i d'una mestra francesa, Casals va néixer el 1945 a la localitat d' Avinyó (Provença) i de ben petita la seva família es va traslladar a Sabadell, d'on era originari el seu pare. Allà va créixer en un ambient que " respirava il·lustració", segons reconeixia ella mateixa, i marcada per la història de França que li explicava la seva mare. Amb aquest bagatge, va decidir estudiar econòmiques a la Universitat de Barcelona, i amb el temps arribar fa a ser professora emèrita del departament d'economia i d'història econòmica de la UAB, on també va ser vicerectora de relacions internacionals i cooperació.

Va ser precisament a la universitat on va acostar-se a les tesis del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), al qual va afiliar-se de ben jove. També va passar per les files d' ICV, però va acabar distanciant-se'n pel projecte nacional del partit.

Més enllà de l'àmbit universitari, va ser presidenta d' Opinió Catalana i membre del consell d'administració de l'antiga CCRTV, l'actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Va deixar tots els càrrecs que tenia per embarcar-se, el març del 2010, en el seu projecte més important: la presidència d' Òmnium Cultural. Va encapçalar l'entitat i es va convertir en una de les cares visibles del moviment independentista a Catalunya, fins a l'any 2015, quan va abandonar el càrrec per formar part de la llista electoral de Junts pel Sí, on va ocupar el número tres per Barcelona.

Ja com a diputada i tres dies abans de l'accident en què va morir, va ser triada presidenta de la comissió d'estudi del procés constituent al Parlament de Catalunya. A títol pòstum, va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona.

Més continguts de