Muriel Casals: "Necessitem que la Flama del Canigó ens ajudi a veure-hi clar per caminar segurs el camí que hem emprès"

BarcelonaEl Parlament de Catalunya ha rebut aquest dilluns la Flama del Canigó, com és tradició en la vigília de Sant Joan, abans que centenars d'equips de foc la distribueixin arreu dels territoris de parla catalana. La flama ha adquirit enguany un simbolisme especial, davant la proximitat de la consulta sobre la independència de Catalunya. La presidenta d'Òmnium Cultural ha desitjat que enguany la flama "faci molta llum" i ajudi el poble de Catalunya a "veure-hi clar per caminar segur endavant en el camí emprès". La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha dit que la Flama representa "la força" d'un poble "que vol decidir el seu futur col·lectiu".

L'acte de recepció s'ha fet al saló dels passos perduts del Parlament, i hi ha intervingut la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, el president del comissionat de la Flama, Ivan Capdevila, i la presidenta d'Òmnium Cultural. Hi han assistit també una petita representació de diputats del Parlament, a més de la delegació de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat –d'on ha arribat la Flama–, encapçalada per la seva alcaldessa, Rosa Boladeras.

Capdevila ha estat l'encarregat de llegir el manifest de la Flama, un text que entre altres elements ha servit per explicar al grup de nens i nenes de Corbera que han assistit a l'acte l'origen de la tradició de la Flama del Canigó, que es remunta a l'any 1955, quan un excursionista d'Arles va tenir la iniciativa d'encendre un foc la nit de Sant Joan des del cim de la muntanya i des d'allà repartir-ne la flama per totes les terres de parla catalana.

Amb to pedagògic, Núria de Gispert ha resumit el simbolisme de la Flama, "una representació de tots els catalans i catalanes que obre una llum i ens diu per on hem d'anar", ha explicat a la canalla. "La flama representa el poble de Catalunya, un poble en marxa, organitzat, que vol decidir el seu futur col·lectiu", ha exposat De Gispert, vinculant la tradició de la Flama amb l'actualitat política.

Muriel Casals, en representació de l'entitat que va recuperar la tradició de la Flama del Canigó, també s'ha referit a aquest acte simbòlic en clau del procés sobiranista. La presidenta d'Òmnium ha indicat que la Flama no només simbolitza la crema "d'aquelles coses velles que ja no ens agraden", sinó també "la llum per il·luminar les coses noves que volem veure i tenir a la nostra disposició".

Casals ha anticipat així la següent reflexió: "Aquest any 2014 els catalans estem plens d'il·lusions, i necessitem que la Flama ens faci molta, molta llum, i ens ajudi a veure-hi clar per caminar segurs i endavant en el camí que hem emprès".

Després de l'acte, la comitiva s'ha traslladat a la porta principal del Parlament, on s'ha fet l'encesa dels diferents quinqués amb la flama procedent del Canigó, que al llarg del dia han de fer arribar el foc a 400 municipis dels territoris de parla catalana perquè encenguin les fogueres de Sant Joan. En acabat, els participants i les autoritats han presenciat la ballada dels gegants de Corbera.

Aquesta tarda la flama serà rebuda a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i també arreu del país hi ha centenars d'actes organitzats per rebre-la i celebrar després la revetlla de Sant Joan.