Dues-centes firmes per un estat independent català i liberal

El manifest del Col·lectiu de Catalans Lliures que porta per títol 'Per una Catalunya Lliure i Liberal', l'han signat membres del PDC com Marc Guerrero i Sílvia Requena, l'expresident d'Òmnium Cultural Quim Torra i periodistes com Toni Aira

El nou Col·lectiu de Catalans Lliures (CCL) s'ha presentat aquest dimarts públicament. Es tracta d'una plataforma formada per diverses personalitats i intel·lectuals agrupats a 'Students for Libery' que defensen un estat independent, català i liberal. En el seu manifest, defensen una Catalunya "lliure i liberal" i l'han signat unes 200 persones.

Entre els que han expressat els seu suport al moviment, hi ha membres del corrent Llibergència, el corrent liberal del PDC, com Marc Guerrero i Sílvia Requena. També hi figuren noms com el president del Catalan Institute of America, Jordi Graupera, els escriptors Enric Vila i Melcior Comes, la filòsofa Anna Punsoda, l'expresident d'Òmnium Cultural Quim Torra, i el periodista Toni Aira. També han signat el manifest l'exmembre del secretariat nacional de l'ANC Francesc Abad, que va dimitir després d'uns polèmics tuits contra la CUP, o Mark Serra, influent a les xarxes socials. 

Generar 'debat' al voltant del liberalisme

"Estàvem molt preocupats perquè la confusió que hi ha del liberalisme és bestial, escandalosa, fins i tot fa mal", ha manifestat en roda de premsa a l'Ateneu Barcelonès, Eric Herrera, un dels impulsors d'aquest col·lectiu. "Fins i tot periodistes o polítics de primer nivell que, quan parlen de liberalisme, diuen barbaritats", ha afegit. En la roda de premsa de presentació del col·lectiu, han presentat el seu manifest " Per una Catalunya lliure i liberal", que en resumeix els trets ideològics.

A nivell nacional, defensen explícitament el dret a l'autodeterminació i es declaren favorables a la independència de Catalunya. Els seus referents són estats "petits, interdependents i oberts al món" com Dinamarca, Suïssa o els Països Baixos, que promoguin la justícia social, assegurin la lliure competència i garanteixin la propietat privada. Aposten, per tant, per un mercat laboral "flexible" on sigui "fàcil contractar i acomiadar" i en què l'estat no intervingui.

A més, creuen en la democràcia "radical" anglosaxona, que els partits polítics puguin rebre finançament il·limitat però "transparent" i que els electors votin llistes obertes. A nivell social, estan al costat dels drets civils, les llibertats individuals i l'educació lliure i descentralitzada.

Herrera ha explicat que el grup neix amb la voluntat de generar "debat" al voltant de les idees del liberalisme, cosa que ha considerat que no s'està fent. L'empresari ha raonat que una societat "que es regeix per un sol 'mainstream' ideològic no és adulta ni moderna". "Una societat ha de tenir contrapoders ideològics i és interessant que surtin iniciatives com aquesta", ha exposat.

Herrera també ha criticat al PDC i ERC que estiguin "acomplexats" davant el " populisme esquerranós i dogmàtic" que ha considerat "massiu en aquest país", i ha valorat el naixement del col·lectiu com un "toc d'alerta" a les formacions que integren JxSí. L'impulsor ha insistit en la "confusió" que hi ha sobre el corrent del liberalisme i ha assegurat que "no pot ser que es digui constantment que el PP és un partit liberal, que Trump és liberal o que la 'troica' és una conxorxa liberal". "Perquè és tot el contrari", ha asseverat.

Ampliar la família del liberalisme

Un dels presents en la presentació del manifest ha estat Toni Florido, membre del grup Llibergència, integrat al PDC. Tot i considerar-se una plataforma "apartidista", Herrera ha admès que el partit amb el qual més "sintonia" té la plataforma és el PDC. Així, membres del corrent liberal i altres militants del partit presidit per Artur Mas han explicitat el seu suport a la iniciativa. És el cas del mateix portaveu de Llibergència, Marc Guerrero, de l'aspirant a encapçalar la candidatura del PDC al Congrés a les eleccions del 26-J, Sílvia Requena, o de Genís Boadella, que forma tàndem amb Mercè Homs en la cursa per liderar la federació de Barcelona ciutat del PDC.

L'objectiu és "fer créixer" la família, ha apuntat Herrera, i ha explicat que s'estan organitzant sopars i trobades a Barcelona amb diferents col·lectius del corrent liberal. Amb un dels que ha tingut contacte és amb el que impulsa Antoni Fernández Teixidó, exmilitant de CDC que va estripar el carnet per la deriva sobiranista de la formació. La seva és una plataforma que rebutja la independència, fet que, segons ha assegurat Alexander Golovin, un altre dels impulsors, tanca la porta a una possible "associació" en clau nacional. Fonts liberals han explicat a l'ACN que a finals d'any es presentarà un gran institut de pensament liberal on s'integraran les actuals fundacions i també el nou Col·lectiu de Catalans Lliures.

Més continguts de