Només 12 entitats s’inscriuen al registre de lobis de la Generalitat

El Govern prohibirà les reunions amb alts càrrecs de l’administració a qui no compleixi aquest tràmit

Kreab Iberia, Reinicia, l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris, l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, l’Associació Catalana per a la Millora de la Gestió Pública, Oxfam, Unespa, la Plataforma de Defensa de l’Educació de Mataró, Ecoembalajes España i la Fundación Dieta Mediterránea. Són les úniques dotze organitzacions que -per aquest ordre- s’han inscrit en el registre de grups d’interès de la Generalitat, el primer d’aquestes característiques creat a l’estat espanyol, inclòs a la llei de transparència catalana, aprovada el desembre del 2014. La norma, però, deixava un marge de sis mesos per adaptar-s’hi, tot i que, des del juliol, les incorporacions han sigut escasses. Demà farà un mes que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va crear el seu registre -el segon de l’Estat- i, en aquest temps, ja s’hi han sumat fins a 120 organitzacions.

Segons fixava la llei és obligatori que s’inscriguin al registre de lobis català aquelles entitats que “duen a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració de lleis, normes de rang de llei o disposicions generals o en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques”, així com plataformes més informals que “constitueixen de facto una font d’influència organitzada”. El fet de formar-ne part implica alguns requisits, com fer pública certa informació interna, acceptar un codi de conducta comú o donar a conèixer l’agenda de contactes i actuacions -punt que encara no s’ha complert-, malgrat que, per contra, no queda clar quins inconvenients comporta quedar-ne fora a l’hora d’intentar seguir influenciant.

Penalitzar qui no hi és

El Govern és conscient d’aquest fet i del fracàs que, per ara, suposa el registre de lobis. Per aquest motiu un portaveu del departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència explica a l’ARA que en el nou codi de conducta dels alts càrrecs es preveurà el caràcter públic de l’agenda dels alts càrrecs pel que fa a les reunions amb els grups d’interès i, sempre que s’hagi de produir una trobada, caldrà acreditar la inscripció o la sol·licitud d’inscripció al registre. Una via per incentivar la regularització dels lobis existents.

De fet, el grau d’acompliment de la llei de transparència és desigual. Així, pel que fa a l’àmbit concret de la Generalitat, el Govern ja ha fet pública quasi tota la informació a la qual l’obliga una norma que exigia més que la seva equivalent estatal. L’organització i retribucions públiques, l’actuació normativa, l’execució pressupostària o els processos de contractació pública són alguns dels elements que ja estan disponibles al portal de Transparència, i els que no estaven previstos a la llei es poden demanar a través d’un formulari. I en cas de conflicte, una comissió nomenada fa un any pel Parlament ha d’emetre una resolució.

De fet, excepte en alguns aspectes en què el Govern porta més de mig any de retard, el gruix d’incompliments vénen de la mà dels altres implicats per la normativa de transparència. La pràctica totalitat dels ens locals -els quals com a excepció disposaven fins al desembre per adaptar-s’hi- no arriben als mínims, un fet previsible, ja que se’ls exigeix a tots -també als pobles petits- el mateix grau de transparència que a la Generalitat. Tampoc compleixen les entitats privades a qui la llei reclama transparència, atesa la quantitat de diner públic que reben o gestionen o la seva vinculació amb l’administració, com els partits, sindicats, patronals, cambres de comerç, col·legis professionals, acadèmies o empreses que actuen en sectors d’interès general -un dels elements més ambiciosos de la normativa.

Tot i això, el secretari de Transparència del Govern, Jordi Foz, assegura que l’executiu prioritzarà els recursos a ajudar aquests ens a adaptar-se a la normativa. El Síndic de Greuges farà pública al juny una primera avaluació del seu èxit.

90 ens locals ignoren la Sindicatura de Comptes

Els incompliments de les exigències de la llei de transparència per part dels ens locals s’entenen millor si es té en compte que encara n’hi ha molts que ignoren una obligació més antiga: remetre cada any a la Sindicatura de Comptes el seu compte general. A les corporacions que no ho fan se les castiga amb una retenció de transferències de la Generalitat. De fet, des d’ahir els ens locals poden fer arribar a l’ens fiscalitzador el compte del 2015, que haurà d’incloure per primer cop els comptes dels consorcis adscrits i de les fundacions sense ànim de lucre. Tenen temps fins al 15 d’octubre, però la realitat és que 90 corporacions encara no han remès la informació del 2014. Es tracta de 50 ajuntaments (com Moià o Vilassar de Mar), 33 mancomunitats i 7 entitats municipals descentralitzades. A banda, han enviat informació incompleta 12 municipis més (entre ells, Sant Cugat del Vallès i Torredembarra) i dues mancomunitats de municipis.

COMPLIMENTS

La Generalitat compleix bona part de les obligacions de la nova normativa

Portal de transparència

La Generalitat ha creat un portal de transparència propi i un per a tota l’administració pública amb enllaços als portals en què s’hauria de trobar la informació.

Estructura organitzativa

L’estructura organitzativa de la Generalitat i el seu sector públic, amb tota la relació d’alts càrrecs, és fàcilment accessible.

Planificació urbanística

Els plans territorials i urbanístics generals, parcials i locals es poden consultar de forma ordenada al portal del Govern.

Retribucions públiques

El salari dels alts càrrecs, els directius i els treballadors públics -aquests, segons la categoria- es poden trobar actualitzats.

Alliberats sindicals

Apareix també el nombre d’hores sindicals que usen els alliberats de la funció pública i el seu cost, classificat per sindicats. El 2015 van costar 37,3 milions.

Contractació pública

Un portal inclou la informació, gairebé al minut, de les licitacions i adjudicacions del sector públic. També es poden consultar els contractes ja formalitzats -els menors inclosos- segons el tipus de procés d’adjudicació.

Comissió de garantia

El departament de Salut ha fet públics els convenis de col·laboració amb hospitals privats i les seves clàusules de renovació.

Execució pressupostària

La Generalitat penja cada mes l’estat d’execució del seu pressupost i el del seu sector públic.

Normativa en procés

Les normes en procés de redacció es troben al portal, inclosos els informes i dictàmens.

Petició d’informació

Quan es busca una informació no publicada, tothom més gran de 16 anys pot demanar-la amb un formulari. Fins al desembre, es van fer arribar 292 sol·licituds.

INCOMPLIMENTS

Ajuntaments, associacions i empreses de sectors d’interès general esquiven la llei

Publicitat als mitjans

La Generalitat publica informes amb les quantitats anuals que cada departament contracta en publicitat, segons el tipus de mitjà, però no concreta quant gasta en cada mitjà, com fixa la llei.

Control de les subvencions

El portal no inclou la informació relativa al control financer de les subvencions i ajuts públics ni la seva justificació, com es preveu. Tan sols un document amb el pla anual de control previst.

Registre de grups d’interès

Només 12 entitats s’han apuntat al registre de lobis, i el Parlament no ha creat el seu. Tampoc no hi ha la seva agenda d’actuacions.

Estudis contractats

El Govern mostra les quantitats gastades cada any en estudis, però no publica aquests estudis.

Cartes de serveis

Només s’han elaborat 11 cartes de serveis, que fixen les condicions mínimes de qualitat dels serveis públics del Govern.

Ens locals

La immensa majoria de municipis i altres ens locals no compleixen els mínims de transparència imposats per la llei.

Sindicats, patronals...

Tampoc no compleixen els partits, les patronals i els sindicats -excepte CCOO-, ni la majoria de col·legis professionals, cambres de comerç o acadèmies.

Serveis d’interès generals

També ignoren les obligacions de transparència les empreses d’activitats d’interès general -elèctriques i gasístiques, ITV o escoles concertades.

Connexió telemàtica

Les administracions han d’estar connectades telemàticament per obtenir documents i dades, un objectiu lent d’assolir.

Més continguts de