Nóos taca més el govern de Camps
Els tripijocs econòmics d'Iñaki Urdangarin per enriquir-se a través de la pretesa ONG Instituto Nóos esquitxen cada cop més la Generalitat Valenciana. Un vicepresident de Camps, citat a declarar.
MADRID.El setge judicial per aclarir qui i per què va ordenar afavorir presumptament amb fons públics Iñaki Urdangarin es va estrenyent. Víctor Campos, vicepresident de la Generalitat Valenciana i mà dreta de Francisco Camps entre el 2004 i el 2007, declararà com a testimoni davant del jutge del cas el 13 de juliol. Per què els investigadors volen sentir la versió de Campos, ja condemnat en l'anomenat cas dels vestits i ara retirat de la política? Per la seva relació directa amb el conveni per als fallits Jocs Europeus, l'últim de la rendible llista d'acords subscrits amb la Generalitat Valenciana per l'Instituto Nóos. És a dir, per l'ONG del duc de Palma i el seu soci, Diego Torres, que en total es va embutxacar 3,5 milions d'euros procedents de les arques públiques valencianes.
La declaració de Campos -que va avançar l'ARA dimecres- va ser acordada ahir pel jutge del cas, José Castro, en un acte mitjançant el qual cita també altres ex alts càrrecs valencians ja implicats penalment en el sumari. Hi ha una segona novetat en la resolució: el magistrat atribueix la condició d'imputat a l'empresari català Joaquim Boixareu, patró d'honor de la fundació empresarial catalana FemCat i que suposadament va aportar els diners per constituir l'última i més tèrbola ONG del tàndem format per Urdangarin i Torres, la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (DCIS). Connectada a una empresa amb la matriu al paradís fiscal de Belize, aquesta fundació va ser utilitzada per treure d'Espanya més de 400.000 euros. Els diners van ser transferits per l'Instituto Nóos a un compte de Londres. I ara el jutge el busca a Suïssa i Luxemburg.
El fet que Camps declari com a testimoni l'obliga a respondre -amb la veritat- a les preguntes del jutge i del fiscal sense opció al silenci. La resta d'imputats i testimonis convocats pel magistrat hi acudiran el 12 de juny. Només compareixeran l'endemà Camps i la des de febrer imputada Isabel Vilallonga, que com a vicesecretària de la Presidència de la Generalitat va autoritzar el 2006 un pagament de 241.000 euros vinculat als Jocs Europeus. Que el jutge els hagi reservat una jornada a banda suggereix que la seva declaració és important.
Camps ha d'explicar què va passar amb els Jocs Europeus, el disseny dels quals va ser encomanat a dit a l'Instituto Nóos. És a dir, ha d'explicar per què la Generalitat va signar la vigília de la nit de Nadal del 2005 un conveni amb l'Instituto Nóos pel qual es comprometia a pagar sis milions a l'associació. Els Jocs no es van celebrar. I Nóos només va cobrar finalment 382.000 euros dels sis milions promesos. Però els investigadors s'han proposat aclarir diverses incògnites.
Un conveni polèmic
L'interrogant més immediat és per què Víctor Campos va tenir la "iniciativa" de subscriure aquell conveni. L'acta de la reunió del consell de la Generalitat celebrada el 23 desembre del 2005 especifica que l'acord es va produir "a iniciativa" de Víctor Campos i "a proposta del president de la Generalitat". És a dir, de Camps.
Unes hores després, el conveni va quedar rubricat i Víctor Campos va estampar-hi la seva signatura. També ho va signar el llavors president de la societat pública utilitzada per canalitzar el conveni, Esteban González Pons, la declaració com a testimoni del qual encara no té data definitiva. Tampoc n'hi ha per a la del successor de Víctor Campos a la vicepresidència valenciana, Vicente Rambla, a qui Anticorrupció també vol interrogar com a testimoni.
