Nous Catalans: proselitisme a les mesquites a desgrat de Madrid
La fundació, lligada a CDC, busca complicitats amb el procés entre la immigració
BarcelonaL’Auditori AXA de Barcelona estava ple a vessar. Prop d’un miler de persones de nacionalitats diverses però establertes a Catalunya s’asseien aquell 3 de desembre del 2008 a escoltar Artur Mas, en un dels actes més exòtics destinats a engruixir el projecte de la Casa Gran del Catalanisme. “Aquesta casa que estem intentant construir també està oberta a vosaltres”, els va garantir el llavors cap de l’oposició. Darrere d’aquell èxit de convocatòria hi havia Àngel Colom, l’històric secretari general d’ERC que el 2000 havia aterrat a CDC després del fracàs del Partit per la Independència. Delegat de l’oficina de la Generalitat a Casablanca des del 2003 fins que el tripartit va tancar-la, Colom va ser reclutat per Mas el 2008 amb la missió d’atreure complicitats entre els col·lectius d’immigrants.
El terreny a llaurar era tan vast -la xifra d’immigrants arribats a Catalunya en els últims 15 anys voreja el milió i mig- com incert. Es tractava d’estendre el sentiment de catalanitat entre els nouvinguts -com des dels anys 80 s’havien dedicat a fer, sovint amb pràctiques clientelars, Jordi Pujol i el conseller Antoni Comas amb la immigració dels 60- i, de passada, aproximar-los a l’òrbita de CDC. Per despartiditzar l’operació de seducció entre els nouvinguts, Mas va autoritzar Colom -llavors secretari d’immigració de CDC- a crear la fundació Nous Catalans, vinculada al partit però amb cert marge de maniobra sota el paraigua de la Casa Gran.
Pocs dies després de l’insòlit míting de Mas a l’Auditori AXA, Colom acudia a la mesquita de Vilanova del Camí per estendre la mà a la comunitat musulmana de la zona. Aquella setmana, en un restaurant de Ciutat Vella, s’organitzava una vetllada per a joves immigrants amb sopar, música i pantalla gegant per veure el Barça-Madrid i anar teixint xarxa i relacions. De la branca juvenil de Nous Catalans se n’ocupava Èric Bertran, que amb 14 anys va fer-se un lloc als telenotícies en ser jutjat per suposades amenaces terroristes a empreses que no etiquetaven els seus productes en català. La festa va congregar desenes de joves d’identitats diferents que van vibrar amb els gols d’Eto’o i Messi.
Missatge a tots els nouvinguts
Des del seu naixement, Nous Catalans s’ha orientat a treballar amb tots els col·lectius d’immigrants. La fundació té contactes amb entitats representatives de les comunitats llatinoamericanes, africanes, asiàtiques o europees amb presència a Catalunya. I la tasca proselitista i pedagògica que hi fa, assegura Colom a l’ARA, “posa nerviós a més d’un a Madrid”. En les últimes dues setmanes, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha concentrat el foc en el que -aprofitant l’alarma que hagi pogut generar la desarticulació d’una cèl·lula jihadista prop de Barcelona- veu com la baula feble de la fundació: les seves relacions amb la comunitat musulmana. El ministre ha acusat Nous Catalans de captar musulmans radicals per a la causa sobiranista.
“La criminalització que fan de nosaltres és perversa”, es queixa Colom. Nous Catalans, recorda, va organitzar el 2013 un curs per a 40 imams i 20 dinamitzadores culturals de les mesquites a Catalunya, per familiaritzar-los amb la realitat del país, oferir-los unes nocions de català i orientar-los cap a les tendències modernitzadores de l’islam a Europa. Van venir experts de França i Alemanya per pronunciar conferències. Va ser un curs de 90 hores “en un sentit oposat” a les insinuacions de Fernández Díaz, que aquell 2013 va expulsar el marroquí Nouredin Ziani acusat de promoure el salafisme. Ziani havia simpatitzat amb el PSC fins que els socialistes van sospitar que era un agent secret del Marroc i el van apartar. Colom no es va negar a col·laborar-hi tot i saber que era un home del ministeri d’Afers Religiosos marroquí. “Mai m’ho va amagar. No és cert que passés diners a imams salafistes. El Marroc és punta de llança contra el jihadisme”, argumenta Colom.
A Catalunya, la comunitat musulmana frega les 450.000 persones, 250.000 de les quals són d’origen marroquí. Són un dels segments de població a qui Nous Catalans s’adreça. Per teixir-hi relacions, la fundació desplega diferents estratègies. No reparteix subvencions ni ajuts econòmics, però a la seva seu, a Santa Coloma de Gramenet, s’hi ofereixen cursos d’àrab per a fills d’immigrants. També s’hi imparteixen classes de català per a adults. Colom acudeix a les festes nacionals a què se’l convida. Els llaços culturals són una via directa d’interrelació. Però no l’única.
Xerrades a les 60 mesquites
Colom ha visitat les prop de 60 mesquites i oratoris que hi ha repartits per tot Catalunya. També ha fet xerrades a la dotzena de temples sikhs i a nombrosos centres evangèlics. L’objecte estrella de les converses que manté amb les diferents comunitats és el procés català. Colom exposa els seus arguments per explicar per què el país es planteja seriosament la independència. “Molts són receptius als missatges sobiranistes, perquè s’adonen que el país està escanyat per l’espoli fiscal que pateix Catalunya”, diu Colom. Les raons que afecten la butxaca fan forat. Ell els relata la seqüència: després del cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal, Mas va decidir posar rumb cap a l’estat propi.
L’auditori que l’escolta en aquestes xerrades informals sobre les catifes dels oratoris el colla amb preguntes referides als llimbs legals de la gent que està en tràmit de regularització a l’estat espanyol. “És el que els preocupa més”, reconeix. Per tranquil·litzar-los, els garanteix que “tot allò que tenen no ho perdran” si Catalunya esdevé un estat sobirà. Un argumentari en directa col·lisió amb els auguris catastrofistes que arriben de Madrid sobre la hipòtesi de la independència.
