Núria Parlon: “Ens podem quedar sense nació per defensar tenir un estat”
BarcelonaVa arribar al càrrec després de la detenció de Bartomeu Muñoz l’any 2009, enmig del cas Pretòria, i va sortir vencedora de les eleccions del 2011. Núria Parlon (Barcelona, 1974) vol seguir sent alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet durant els pròxims quatre anys i una de les principals veus d’un PSC que va estar a punt de liderar l’estiu passat.
¿Continua pensant a dirigir algun dia el partit?
Continuo pensant que la prioritat és Santa Coloma de Gramenet.
Si guanya, haurà governat la ciutat deu anys en tres mandats, tot i que el primer no va ser sencer. ¿És l’última vegada que es presenta?
La meva idea, primer, és guanyar les eleccions i formar un govern estable que permeti continuar desenvolupant un projecte de futur per a la ciutat. La meva idea és fer tres mandats, ho tinc clar i ho compliré.
En què està millor Santa Coloma ara que fa quatre anys?
Hem aconseguit plantejar un pols a l’impacte més negatiu de la crisi. Vam decidir que el pressupost municipal era la principal arma per contrarestar els efectes de la recessió. Sorprenentment, Santa Coloma és un dels llocs on més ha baixat l’atur, i això que no hi ha capacitat de creixement industrial.
A Badalona, ciutat veïna, hi han detingut dos germans que anaven a combatre amb l’Estat Islàmic. Què poden fer-hi els alcaldes?
Cal tenir la informació a temps, poder-la gestionar i transmetre un missatge de tranquil·litat. Lamentablement existeix el terrorisme i és veritat que el terrorista pot ser el teu veí. Això pot generar situacions de desconfiança en alguns barris amb presència d’altres cultures. La clau és la interlocució amb totes les comunitats per evitar l’estigmatització. Hem d’evitar fer de la immigració una arma electoralista.
Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, vol “netejar” els carrers.
Això no es pot fer. Està enganyant els ciutadans.
Què seria millor per a Santa Coloma: que Xavier Trias fos alcalde de Barcelona o que ho fos Ada Colau?
És una pregunta complicada. El que hem de garantir és la governabilitat.
L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha proposat una fórmula de presa de possessió als alcaldes basada a posar-se a disposició del president i del Parlament per culminar el procés.
Això és molt romàntic, però la realitat és que hem de complir la legislació vigent. La realitat que han d’abordar els alcaldes dista molt dels grans debats nacionals.
¿Li sembla igualment romàntic que es pugui proclamar la independència en divuit mesos, com diu el full de ruta sobiranista?
Em sembla inviable i impossible.
Miquel Iceta parlava aquesta setmana de precipici, presó i tragèdia.
Com que sóc una mica més jove, no vull veure la part negativa de tot plegat. Som en un marc constitucional que requereix una reforma. I el PSC està fent de partit frontissa perquè això no peti, cosa que ens fa rebre des de totes les bandes.
I això l’amoïna.
Estic preocupada, perquè en aquest procés les posicions que surten més reforçades són les que trenquen amb la capacitat de defensar el catalanisme en clau modernitzadora i integradora sense arribar a posicions clarament de fractura.
¿Vostè creu que el PSC ho està fent bé, en aquests moments?
El partit ha sigut tractat injustament. Aquí hi ha un risc important: que, per defensar tenir un estat, ens podem quedar sense nació. El més important és mantenir-la.
Què vol dir?
¿Qui surt guanyant a base de trencar el paper frontissa que el PSC havia jugat des del catalanisme? Ciutadans. La voluntat dels socialistes és recuperar aquest paper: som catalanistes, però no independentistes.
Relaciona la hipotètica pèrdua de la nació amb Ciutadans.
A hores d’ara, com que en certa manera se substitueix la senyera per l’estelada, hi ha gent que se sent exclosa. Es parla de sentiments i es reforcen posicions que volen que res es mogui. La incògnita és saber què es guanya afeblint una posició favorable a teixir ponts, com ha sigut la del PSC, per reforçar determinades posicions que el que busquen és l’immobilisme en clau política.
