Òmnium comptabilitza 2.500 represaliats polítics des del 20 de setembre del 2017

No hi veu precedents des del franquisme i reclama que el diàleg amb l'Estat abordi la repressió

Òmnium Cultural renova les xifres de l'onada repressiva contra el Procés. L'entitat que presideix Jordi Cuixart ha denunciat aquest dimarts que, des de la protesta al departament d'Economia el 20 de setembre del 2017, un total de 2.500 persones han estat represaliades per defensar l'autodeterminació o mobilitzar-se contra el judici i la sentència del Procés. Una xifra que "escandalitza", segons ha afirmat Marcel Mauri, vicepresident de l'organització, que considera que no hi ha precedents d'aquesta situació des del franquisme. Òmnium, amb tot, reclama que en el diàleg entre Catalunya i Espanya que podria derivar de les converses ERC-PSOE s'abordi també la fi de la repressió, tal com defensen els republicans.

Entre les persones represaliades comptabilitzades, presentades en un acte al Convent de Sant Agustí amb representants d'Irídia, Alerta Solidària i el periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez, s'inclouen els dotze líders socials i polítics condemnats pel Tribunal Suprem, els nou exiliats i les 292 persones detingudes des del setembre del 2017, les 1.083 persones ferides entre l'1 i el 4 d'octubre del 2017, les 313 ferides durant les protestes contra la sentència i fins a 788 investigats, ja siguin implicats en l'organització del referèndum (40), docents (18), responsables de clonar webs tancades (18) o alcaldes (712).

Amb les xifres a la mà, la codirectora de litigi d'Irídia, Anaïs Franquesa, ha volgut posar l'accent en la repressió de la policia, que veu com una "amenaça" l'exercici de drets fonamentals, i ha destacat sobretot les pràctiques dels cossos i forces de seguretat. Entre l'octubre i el novembre d'aquest any, ha destacat, 21 persones han rebut cops de porra al cap, una pràctica antireglamentària, i més de cinquanta han rebut impactes de projectils de foam o bales de goma (aquestes últimes prohibides a Catalunya però utilitzades en les protestes per la Policia Nacional). Franquesa no s'ha estat de destacar també les cinc persones que des de la tardor del 2017 han perdut un ull o els 70 periodistes agredits, la majoria –ha dit– per l'acció policial.

La violència policial, però també la criminalització de la dissidència als mitjans o el paper de l'extrema dreta han estat les potes de la repressió que ha volgut destacar el portaveu d'Alerta Solidària, Xavier Pellicer, que ha assenyalat que l'objectiu de fons és "aturar i trencar qualsevol tipus de mobilització social que tingui una reivindicació clara", ja sigui la independència, l'autodeterminació o la lluita per un habitatge digne. Ha admès, en aquest sentit, que les xifres de persones detingudes, per exemple, podrien ser perfectament el doble si s'obrís el focus a totes les protestes en defensa de drets socials. I ha volgut deixar clar que aquesta repressió no és "nova" sinó que ara està "generalitzada i sistematitzada".

"La millor manera d'aturar la repressió és guanyar el conflicte polític"

"Com que saben que a les urnes no ens guanyaran, premen el botó de la repressió", ha afegit Fernàndez, que ha demanat continuar treballant no només en la comptabilització de la repressió sinó també en la "radiografia de la impunitat" de qui la provoca. El punt d'optimisme de l'acte l'ha acabat donant Pellicer, que ha apuntat que si hi ha repressió és perquè hi ha una "lluita i mobilització popular més forta, àmplia i potent que mai", una evidència –ha dit– que hi ha una "societat viva i combativa". I encara ha deixat un altre titular per als temps que vindran: "La millor manera d'aturar la repressió és guanyar el conflicte polític".