Oriol Junqueras: "Ens convé la màxima empatia amb el president Mas"

BarcelonaL'historiador Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) presideix ERC. Alcalde de Sant Vicenç dels Horts, exerceix de cap de l'oposició al Parlament i alhora és el principal soci parlamentari de CiU. Dos anys després de posar-se al capdavant d'un partit que es dessagnava, lidera una formació que torna a tenir la clau de la governabilitat i del procés sobiranista. Líder atípic -va fer-se militant d'ERC pocs mesos abans de ser-ne escollit president-, malgrat que les enquestes li auguren grans èxits, no dubta a assegurar que cada dia té temptacions de deixar la política per dedicar-se a la família.

Dimecres que ve el president de la Generalitat compareixerà al Parlament per donar explicacions pel cas Palau. ¿Si reitera que els indicis del jutge no tenen una base sòlida, vostè es donarà per satisfet?

No som jutges. L'haurem d'escoltar. Preguntarem quina informació té, quina versemblança hi dóna, quin paper hi han tingut els seus col·laboradors, etc. La societat catalana necessita tenir el convenciment que estem fent tot el possible per aclarir les responsabilitats.

¿Aquest principi de respecte és aplicable quan Rajoy comparegui per parlar del cas Bárcenas?

No ens toca jutjar. Què passa en el cas de Rajoy? Que sembla que han participat en una trama que ha durat una vintena d'anys i en la qual fa l'efecte que estan tots implicats i que tots han cobrat sobres i sobresous. Em sembla que justifica que estiguem molt més preocupats per l'un que per l'altre. Encara que, més enllà de la magnitud, és també una qüestió de principis ètics i morals.

Parlant del govern Rajoy, aquesta setmana ha passat per Barcelona l'alt comissionat de la Marca Espanya i ha demanat disculpes pel que va dir el seu adjunt. Les accepta?

No em toca a mi acceptar-les o no. En tot cas, no em sorprèn. Pel que els conec, estic acostumat a sentir opinions semblants a les que es van emetre aquell dia via Twitter.

El comentari via Twitter neix d'una xiulada a l'himne espanyol durant els Mundials de natació. Vostè l'ha xiulat mai?

No l'he xiulat, no m'agrada xiular ni una cosa ni l'altra. Hem de ser respectuosos amb tothom i aspirem a ser respectats. Per tant, no sé si hi guanyem res xiulant. Entenc que hi hagi molta gent amb ganes d'expressar la seva frustració perquè se senten profundament agredits per un estat que no ens deixa participar a escala internacional. Ara, jo no ho faig perquè sóc respectuós, només faltaria, amb Espanya, amb els seus ciutadans i amb la cultura. Necessitem construir grans consensos.

Quina és la xifra de dèficit a partir de la qual vostès votaran els pressupostos del 2013?

La diferència tècnica entre tenir pressupost i no tenir-ne és relativament petita, perquè no modifica el total pressupostari que tenim a disposició. Els ciutadans de Catalunya han d'entendre que el total del pressupost no el decideix ni el Govern ni el Parlament, sinó el ministeri d'Hisenda. I ens deu més de 8.000 milions d'euros. Per tant, no hi ha diferència en la quantitat total.

Portant l'argument a l'extrem, ¿ni ERC, ni CiU, ningú a Catalunya és responsable de les retallades?

Els ciutadans de Catalunya paguen 33.000 milions en IVA, IRPF i impost de societats. D'aquests, l'Estat ens en torna 14.500, una diferència insuportable. Quant s'ha hagut de retallar aquest any? Uns 3.600 milions, amb un sostre de dèficit de l'1,3%. Qui decideix que són 3.600 milions? El ministeri d'Hisenda. Perquè si el ministeri d'Hisenda decidís que en lloc de l'1,3% fos el 2%, automàticament tindríem 1.400 milions més per gastar. Si el ministeri d'Hisenda ens pagués els 8.000 milions que ens deu, no hi hauria cap retallada. Cap ni una. Per tant, no és una qüestió d'opinió, és una qüestió d'ordre de magnitud.

O sigui, a Catalunya ningú és responsable de les retallades.

Insisteixo en el que estic explicant.

No, l'anàlisi ha quedat clara. Però li plantejo una pregunta de sí o no .

Vostè té dret a preguntar-m'ho i jo a contestar com cregui oportú. Insisteixo: ¿si l'Estat ens pagués allò que ens deu, no caldria fer cap retallada? És evident. Que el govern de CiU ha preferit l'austeritat? Doncs sí. I això és bo o dolent? Depèn d'on apliquem l'austeritat i de si l'austeritat és obligada. Poso un exemple. Durant l'època en què ERC va estar al Govern, la població de Catalunya va augmentar en un milió i mig d'habitants. Per tant, una part de la despesa responia a la necessitat d'adaptar-se a una població en expansió. Què es podria haver fet millor? Potser caldria haver gastat menys diners en pissarres digitals, o en ordinadors a les aules, i haver gastat més diners en mestres. Un país té una bona escola si té uns bons mestres i té unes famílies implicades. I si no tenim uns bons mestres ni unes famílies implicades, no tindrem una bona escola per molts ordinadors i moltes pissarres digitals i moltes pistes de bàsquet que tinguem a l'edifici escolar.

¿Vostès estan en contra de l'ERO a TV3 i Catalunya Ràdio? I si és així, per què van votar amb CiU i van rebutjar l'esmena d'ICV que demanava la retirada de l'expedient?

Nosaltres estem en contra de l'ERO tal com el plantejava el Govern. Estem en contra d'un ERO que implica més de 300 acomiadaments. Però a la Corporació li toca una part del dèficit. Ja m'agradaria que no li toqués, ni als hospitals ni a les escoles ni a les empreses, ni als aturats ni als estudiants, esclar. Però el país no es pot salvar a trossos. No en farem res de salvar els treballadors de la Corporació si al mateix temps el conjunt del país s'enfonsa.

El seu grau d'empatia amb el president Mas és màxim.

Ens convé que sigui així. Hem d'ajudar el Govern, perquè si no l'ajudem nosaltres, qui l'ajudarà? Suposem que ERC no ajudés el Govern. Què passaria? Que el Govern cauria. Hi hauria eleccions anticipades. En què resoldríem els mals que afecten el nostre país?

Si tantes ganes tenen d'ajudar, per què no entren al Govern?

Volem una data per a la consulta i volem una pregunta clara perquè la resposta sigui explícita.

Què li sembla la carta que ha enviat el president Mas al president Rajoy en què li demana de negociar la consulta?

S'havia de fer. Forma part de les etapes del procés. Rajoy ara té coneixement formal de la voluntat democràtica del nostre país. Volem votar i així l'hi fem saber. Madrid pot seguir el camí de Londres i Ottawa o bé negar la democràcia.

Què n'espera d'aquesta petició? Creu que servirà de res?

Servirà per carregar-nos de raons i arguments per posar data a la democràcia, per posar el futur en mans dels ciutadans. Votem i que prevalgui la voluntat de la majoria davant una pregunta clara i diàfana.

El 2014 hi haurà el Mundial de futbol, amb Espanya aixecant passions, i el referèndum escocès. ¿Aquestes variables s'han de tenir molt o poc en compte?

El futbol poc. Escòcia més.

Millor abans d'Escòcia o després?

Millor abans, clarament.

Perquè Escòcia perdrà?

Millor abans perquè com més aviat millor. Si depengués de mi, ja ho hauria fet. Per tant, com més aviat millor .

Vostè creu que guanyaria, avui mateix, el sí?

Estem convençuts que sí.

Si féssim cas a la presidenta del Parlament, que diu que si al final la consulta se celebra el 2015 no passaria res, potser aleshores sí que forçarien eleccions, no?

Si algú creu que no passaria res, doncs que ho provi. I constatarà que sí que passen coses.

Per exemple, que acaba al Govern?

Per exemple que ERC, que té un compromís que es faci el 2014, exigirà que sigui el 2014, i si no... no m'ho faci dir a mi, perquè el panorama està molt obert, ja ho veurem.

Quan va sentir Duran dient que ERC ha guanyat la batalla de les idees, ¿s'ho va prendre com un compliment personal? ¿Hi està d'acord?

L'agenda política de Catalunya gira al voltant dels grans conceptes que ha defensat sempre ERC.

¿I això és un mèrit que hem d'atribuir a Barrera, Colom, Carod, Puigcercós, Junqueras?

A tots els que ha dit vostè, sí.A en Junqueras no.

Per què no?

Perquè no cal i perquè acabo d'arribar. Nosaltres no som aquí per dir "Nosaltres ja ho havíem dit", perquè nosaltres som diferents. I ho dic de debò. La gent es pensa que nosaltres hem vingut aquí a fer el que han vingut a fer tots els altres sempre. No som aquí per maximitzar el nombre de diputats, ni per forçar unes eleccions anticipades.

Quan van entrar al tripartit eren diferents també?

En tot cas, el que és evident és que ara sí que som diferents.

Per tant, és en l'època Junqueras que es diferencien.

En tot cas, ara segur. Som aquí per salvar el país i farem tot el possible per fer-ho. I l'endemà... De temptacions de deixar estar això de la política -no el país, sinó la política- en tinc cada dia.

Però si acaba de començar.

Fa uns quants mesos, jo era professor d'universitat. M'ho passava molt bé. Era feliç fent de professor. Tota la vida m'ha agradat explicar coses. I em sentia apreciat pels alumnes. Em guanyava bé la vida.

Ara no s'ho passa bé?

Sí, m'ho passo bé, però no tant, i no tant sempre; per tant, jo temptacions de deixar la política i d'estar amb la meva família en tinc moltes.

Quin any va entrar a ERC?

Fa dos anys. Sí, amb això estic a la primera volada de la política de partit.

Quin és el seu polític model, a Catalunya?

No ho sé... aquestes preguntes no les sé contestar mai.

¿No s'ha inspirat ni en Macià ni en Companys?

No hi he reflexionat mai.

No pot ser. Amb la seva formació d'historiador, ¿no s'ha projectat mai en cap figura de la història d'aquest país?

No. Si hagués de contestar forçosament la pregunta, hauria d'improvisar... no ho sé. M'inspiro més en els meus veïns, en els meus companys de Sant Vicenç dels Horts. I amb gent que cada dia surt a treballar.

¿Ara el partit que presideix està pacificat o sembla pacificat?

El partit està pacificat.

¿Perquè és un reflex de la seva personalitat o perquè encara dura el trauma de tots els esdeveniments viscuts durant els dos tripartits?

Perquè és un partit que ha après moltes coses. La gent d'ERC ha après moltíssimes coses els darrers anys. I aquest aprenentatge és vital per al país i el posarem al seu servei.

El seu fill anirà a l'escola italiana?

Encara no ho sé segur, però és molt possible.

¿Em pot dir un vers en italià que l'inspiri per al futur del país?

El primer tercet de l' Inferno dela Divina Commedia de Dante Alighieri, que diu: " Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai per una selva oscura, ché la diritta via era smarrita ".

Què vol dir?

"En la meitat del camí de la meva vida -per tant, quan ell tenia uns 40 anys, s'assembla al que em passa a mi-, em vaig trobar a mi mateix enmig d'una selva obscura on el recte camí havia desaparegut i no sabia on anava". I és això: enmig del camí de la meva vida em vaig trobar en una selva, la de la política, on del recte camí estava una mica perdut, on entre tots haurem de fer el camí. El poble de Catalunya el farà, i nosaltres hi ajudarem. I ajudarem que el Govern faci el que ha de fer.