Oriol Soler: “L’Estat havia decidit anar a la guerra i ens intentava ensenyar que, si continuàvem, ens mataria”

BarcelonaOriol Soler, un dels assessors de la Generalitat en l’organització de l’1-O, ha afirmat avui que el pols del Govern amb la celebració del referèndum va provocar una reacció furibunda de l'Estat. "L’Estat havia decidit anar a la guerra, i l’empresonament de Sànchez i Cuixart formava part d’aquesta guerra; a partir de l’1 d’octubre, l’Estat s’organtiza –crec que abans anava despistat– i comença una guerra per intentar ensenyar que, si continuàvem, ens mataria", ha explicat en una entrevista a 'El món a RAC1'.

Soler, que formava part de l’anomenat estat major del Procés, el nucli dur de Carles Puigdemont que el va assessorar en l’organització del referèndum, ha insistit que sí que hi havia l’amenaça de sang als carrers de l’Estat per aturar el Procés: "Hi havia un helicòpter tot el dia sobre el Pati dels Tarongers, i hi havia informes i trucades que ens deien que anaven contra nosaltres".

Davant la violència policial, el Govern es va plantejar aturar el referèndum, però després d’un debat que, segons Soler, va durar poc, es va decidir mantenir-lo i tirar endavant. "El dia 1 d’octubre hi ha una reunió a Palau en què una persona molt important proposa aturar el referèndum i diu: ‘Aturem el referèndum perquè aquests ens mataran’. Una altra persona diu que, si hi ha morts, no és responsabilitat seva. I una tercera persona més important dona la raó a la primera i diu: ‘Nosaltres no ho hem explicat, això, hem explicat la revolució dels somriures, no vam dir que hi hauria sang’. I aquí s’obre un debat".

L'editor reconeix que els dies previs a la proclamació de la independència els contactes entre els emissaris de l’Estat i els de la Generalitat es van intensificar i van arribar a la conclusió que si es convocaven eleccions no s’aplicaria el 155. El problema, tal com reconeix Oriol Soler, és que mai es va garantir per escrit. "La nit del 25 anem a dormir amb la voluntat de negociar un acord per anar a eleccions; però el president Puigdemont no aconsegueix aquest acord, veu que l’han tornat a enganyar, com l'havien enganyat el dia 10, i canvia d’opinió", exposa Soler.

Qui va ser membre del pinyol de Puigdemont ha explicat que l’1-O va ser obra d'una estructura molt organitzada amb l’objectiu de posar les urnes, defensar els col·legis i votar. "Estava totalment convençut que el dia 1 d’octubre hi hauria urnes, paperetes i sistema informàtic. No va ser un miracle. Estava mil·limètricament organitzat de manera molt complexa, preveient molts escenaris". L'èxit del referèndum, ha opinat Soler, va agafar desprevingut l’Estat, que es va conjurar per aturar el moviment independentista a través de la repressió.

Sobre les conseqüències que ha comportat el referèndum, Soler ha afirmat que han valgut la pena. "Hem plantejat el problema a Espanya i hem plantejat el problema al món; i ha valgut la pena perquè hem après moltes coses: ara sabem el repte que tenim i què hem de fer, això ens fa una societat molt més madura amb més perspectiva de futur". Tot i així, ha admès: "La cosa més dolorosa que hem fet malament és no veure que hi ha una part molt important de la població que no vol la independència i que va tenir por; és una miopia molt important que hem de reconèixer; no vull la independència amb un 40% de la població espantada".

El segon error, ha exposat Soler, és com es va plantejar el tema de la diplomàcia: "No és una crítica a la conselleria d’Exteriors del conseller Romeva; actuàvem com un estat i anàvem a veure ambaixadors, i a qui havíem d’apel·lar era a la gent del món". La reacció de l'Estat és el tercer error que ha considerat que es va cometre. "No vam dimensionar bé la reacció de l’estat espanyol i les nostres forces; no pensàvem que el govern espanyol seria un mur de formigó".

Soler ha defensat la reivindicació dels drets civils per ampliar la base republicana: "Ens hem de preparar per a un nivell de confrontació molt més gran; l’Estat ens ha ensenyat que amb el nivell d’organització de l’1 d’octubre no n’hi ha prou; hem de governar molt bé, això vol dir deixar-nos de subterfugis i de concursos de valents per parlar al 40% de la població que té por; l’independentisme ha de tornar a defensar els drets civils".