L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs hauran de declarar al judici al Tribunal de Comptes per l'organització del 9-N. La vista està fixada el dimecres vinent 10 d'octubre a les 10h del matí. No és habitual que els investigats hagin de declarar en aquests judicis administratius ja que és suficient que assisteixin els seus advocats. Però les dues entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic (Societat Civil Catalana i l'Associació d'advocats catalans) ho han sol·licitat i això obliga tots quatre a viatjar fins a Madrid.

El Tribunal de Comptes els reclama 5,2 milions d'euros i ja han dipositat aquesta quantitat com a fiança. En cas de condemna, els diners es reingressaran als comptes de la Generalitat. Tant en els judicis al Suprem com al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va acabar retirant l'acusació per malversació contra tots quatre. El dimecres vinent, Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau s'asseuran al banc dels acusats del Tribunal de Comptes i hauran de respondre a les preguntes dels demandants. Aquest organisme s'encarrega de determinar la responsabilitat comptable d'aquells que tenen accés a béns públics.

En les setmanes prèvies, s'han celebrat vistes públiques per aportar prova i per avançar en la instrucció del cas. El judici suposa l'últim tràmit abans de la sentència. El Tribunal de Comptes ha reservat dues jornades (10 i 11 d'octubre) per a la celebració d'aquest judici. A banda de la declaració de Mas i els exconsellers, també caldrà que totes les parts facin públiques les seves conclusions. Serà el moment de conèixer si es modifica -a l'alça o a la baixa- la quantitat que se'ls reclama. El Tribunal de Comptes calcula que, sota el Govern d'Artur Mas, es van destinar 5,2 milions d'euros de diners públics a l'organització del procés participatiu de novembre de 2014. Ara, gairebé quatre anys més tard, aquest tribunal haurà de determinar si hi va haver malversació.

Una ministra d'Aznar redactarà la sentència

Un cop celebrat el judici, el cas quedarà vist per a sentència. L'encarregada de redactar la sentència és la consellera del departament segon, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar Margarita Mariscal de Gante, que també va ser l'encarregada de nomenar un delegat instructor en aquesta causa. La sentència es podrà recórrer a la Sala de Justícia del mateix tribunal i, com a última instància, davant la Sala Contenciosa- Administrativa del Tribunal Suprem. En cas de condemna ferma, els diners que fins ara s'han dipositat com a fiança es reingressarien al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, a la mateixa Generalitat. El pagament seria solidari entre tots els condemnats.

Sense acusacions per malversació als judicis

Tots ells ja han estat jutjats tant al Suprem -en el cas d'Homs que era diputat al Congrés- com al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l'acusació per malversació va decaure abans d'arribar al judici. A més, també se'ls va absoldre de prevaricació. El març de 2017, TSJC va condemnar Mas, Ortega i Rigau per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. També els va imposar multes de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau. El proper 6 de novembre està fixada una vista al Tribunal Suprem per analitzar els recursos presentats per Mas, Ortega i Rigau contra aquesta decisió del TSJC. En el cas d'Homs, el Suprem el va condemnar -ja de manera ferma- a 1 any i 1 mes d'inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros.

Un procés que arrenca fa més d'un any

El setembre de 2017, el Tribunal de Comptes va comunicar a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau (i d'altres excàrrecs del Govern) que havien de dipositar una fiança de més de 5,2 milons d'euros. Són els diners públics que el tribunal calcula que es van destinar a la preparació de la consulta del 9-N de 2014. El cas arrenca per una denúncia de Societat Civil Catalana i l'Associació d'advocats catalans, a la qual es va adherir la Fiscalia.

A banda d'ells, el Tribunal de Comptes també amplia la reclamació a d'altres excàrrecs del Govern de Mas. Concretament, l'exsecretari general de la Presidència Jordi Vilajoana, el director general de Difusió, Ignasi Genovès, la directora de Serveis del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Josefina Valls, el subdirector general d'Administració, Serveis i Projecció Externa, Lluís Bertran, la interventora del Departament d'Ensenyament Carolina Pardo, i el director general de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), Jaume Domingo i també Jordi Serra.

Immobles personals com a aval

Després de demanar algunes pròrrogues, finalment els investigats van ingressar en efectiu 2,8 MEUR i, per arribar a la quantitat total de 5,2 MEUR, el tribunal els ha permès aportar immobles de la seva propietat com a aval. Els diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia. I pel que fa als immobles es tracta d'un embargament provisional fins que el procediment acabi i hi hagi sentència ferma però els propietaris en poden seguir disposant. Els immobles aportats com a aval són un pis de Mas al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (Ripollès) i també una propietat de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana.

Al gener i després de rebre les fiances, el tribunal va donar per tancada la fase d'instrucció. Des de llavors, el cas està en mans de la secció d'enjudiciament i se'n fa càrrec la responsable del departament segon, Margarita Mariscal de Gante. Des de llavors, s'han celebrat diverses audiències prèvies per aportar documentació i proves. En aquestes vistes públiques hi ha assistit els advocats i representants legals de l'expresident i exconsellers.