Ortega: "Mai he estat una persona radical però en aquesta Espanya cada cop hi cap menys gent"

BarcelonaLa vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, creu que és "un greu error" la querella de la Fiscalia contra el president Artur Mas, la consellera Irene Rigau i ella mateixa per quatre delictes vinculats a la convocatòria del 9-N. "Cada cop ens empenyen més fora d'Espanya", ha advertit la dirigent d'Unió. "Mai he estat una persona radical, però en aquesta Espanya cada cop hi cap menys gent", ha dit en una entrevista a 'El món a RAC1'. Ortega ha defensat el paper dels fiscals catalans, que han plantat cara al fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce. "Han actuat amb independència i proporcionalitat i els tinc un respecte absolut", ha afirmat. "Entenen la situació de Catalunya, això vol dir que estan contaminats?", s'ha preguntat en resposta a les declaracions del dirigent del PP Carlos Floriano.

Ortega no ha acabat de revelar explícitament el seu vot el 9-N però ha dit que se sent "totalment reconeguda" amb l'àmplia victòria del sí-sí. I encara ha estat més reveladora quan ha admès: "Uns hem votat sí-sí, altres sí-no". "Unió Democràtica defensa la confederació i a la confederació també s'hi pot arribar per un estat independent, o no", ha afirmat.

En condicions d'esgotar la legislatura

Sobre l'eventual convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries, Ortega s'ha mostrat partidària d'esgotar la legislatura i ha dit que el Govern "està en condicions de fer-ho buscant suports puntuals", per exemple, per aprovar els pressupostos. No s'ha estat de retreure a ERC la "paradoxa que, quan el Govern ha complert el compromís fruit de l'acord amb ERC, no tingui el suport parlamentari" dels republicans, que van donar per liquidada la legislatura quan el Govern va acatar la suspensió de la consulta en els termes del decret de convocatòria del 27 de setembre i sota l'empara de la llei catalana de consultes.

"A partir d'aquí, és al president de la Generalitat a qui li toca convocar eleccions", ha recordat. La vicepresidenta del Govern també "està convençuda" que la federació d'Unió i Convergència "tenen futur" junts. Ha argumentat que Unió està plenament compromesa amb el dret a decidir, com demostra, diu, el fet que l'organització logística del 9-N anés a càrrec d'una vicepresidenta d'Unió, que la seguretat de la jornada de participació anés a càrrec d'un conseller d'Unió, i que el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir sigui un veterà militant d'Unió, com també ho és la presidenta del Parlament.

Marge nul per al diàleg

Quan falta una setmana per a la presentació del projecte polític centrista de Josep Antoni Duran i Lleida, la també dirigent d'Unió ha admès que cada cop hi ha menys marge per al diàleg amb l'Estat. Perquè ja ha advertit que "si la condició per dialogar és renunciar al que ets i vols ser, doncs Catalunya no negocia". I en ser preguntada sobre si té consciència d'haver desobeït la legalitat espanyola, ha respost: "Si en un estat democràtic donar veu a la ciutadania és desobediència, he de dir que sí, he desobeït".