Ortega rectifica i es manifestarà
La vicepresidenta Joana Ortega finalment es manifestarà l'Onze de Setembre, després de prendre consciència els últims dies de la necessitat de fer-ho. Artur Mas no hi serà "físicament" però sí "anímicament".
BARCELONA.Quan el portaveu del Govern, Francesc Homs, va resoldre la incògnita de l'agost anunciant el dia 28 que Artur Mas no aniria a la manifestació de la Diada de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la sensació va ser que l'executiu es desentenia d'una mobilització amb què alguns consellers havien flirtejat. Al final, la majoria d'ells hi seran igualment. I amb una sorpresa d'última hora com la rectificació de Joana Ortega, que ahir es va desdir de la intenció inicial de no manifestar-se i serà el càrrec institucional més important de la marxa. Mas, per contra, es manté ferm, però gairebé ha de disculpar-se. "Anímicament és com si hi fos", va dir.
En un principi, Ortega va avançar que, si es manifestava, ho faria "a títol personal", però després va afirmar que no ho faria. Tot i això, fonts del seu departament van anunciar ahir que Ortega seria a la marxa de la Diada "a títol institucional i amb tots els galons" com a vicepresidenta del Govern i com a dirigent d'Unió, perquè "no es pot separar".
Què ha passat que hagi motivat aquest gir? Per una banda, el seu partit, Unió, va decidir convocar a la mobilització, tot i no subscriure el lema, Catalunya, nou estat d'Europa . Per l'altra, fonts pròximes a Ortega expliquen que les últimes declaracions contra Catalunya dels presidents autonòmics del PP de la Comunitat de Madrid, Galícia i la Rioja han ajudat a conscienciar la vicepresidenta, així com algunes actituds de la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que han irritat el Govern. Els alcaldes d'arreu del país amb qui s'ha trobat les últimes setmanes li han traslladat també els problemes derivats de la relació amb Madrid.
Ortega ja va sorprendre el 10 d'abril de 2011 quan, desoint Duran i Lleida, va votar a la consulta sobre la independència, cosa que va sulfurar el líder democristià. Tot i que Duran ja va justificar l'absència de la vicepresidenta pel seu càrrec institucional, fonts d'Unió asseguren que aquest cop no hi ha cap xoc entre els dos dirigents i que la decisió d'Ortega s'ajusta a la crida a la participació del partit. El previsible èxit de la convocatòria ha forçat els democristians a augmentar la seva implicació, en un inici tèbia, per no quedar fora de joc.
Ahir va cridar de nou a la mobilització el vicesecretari general democristià, Antoni Font, que reclama que la manifestació serveixi per "sumar" tot el catalanisme, incloent els que, com Unió i el PSC, no són independentistes. "La pluralitat ens farà més forts", segons Font, que aspira que la marxa sigui un èxit perquè això "reforçaria el Govern en la negociació del pacte fiscal". L'ANC dimecres va deixar clar que la marxa serà independentista.
La majoria del Govern hi serà
Amb el gir d'Ortega, només hi ha quatre consellers que han anunciat que no es manifestaran: Pilar Fernández Bozal -Justícia, que ho va revelar a l'ARA-, Andreu Mas-Colell -Economia-, Felip Puig -Interior, que ha de controlar el dispositiu de seguretat- i Josep Maria Pelegrí -Agricultura-. Pelegrí, però, s'ho podria estar repensant amb el gir d'Ortega. Si ho fes, serien vuit els consellers a la marxa.
L'absència més notable serà la de Mas. Va insistir a Catalunya Ràdio que vol "preservar al màxim" el rol "institucional", ja que és el president d'un país de "set milions de catalans" i no només d'independentistes. Si fos per ell, pel partit o pels catalans, afirma, hi aniria: "Anímicament és com si hi fos, físicament no hi seré". Tot i això, rebrà l'ANC aquest setembre, però recela de les presses. "Estem en una transició nacional i tot això té les seves etapes", va alertar, atès que, si mai es fes un pas cap a l'estat propi, hi haurà "dificultats per tot arreu" i caldrà "capacitat de resistència". Malgrat tot, serà ell qui hagi de gestionar un clam que ja sembla imparable.
