Otegi: "Estem disposats a gestionar la convivència, però no que ens diguin a qui podem abraçar i rebre"

BarcelonaEl líder de Bildu i l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, ha rebutjat aquest divendres les crítiques als actes de rebuda i celebració a presos d'ETA, que la dreta espanyola qualifica d'homenatges amb enaltiment del terrorisme. En declaracions a Ràdio Euskadi, Otegi ha assegurat que l'esquerra independentista basca està "disposada a gestionar la convivència, però no a que li prohibeixin i li diguin a qui pot abraçar i a qui pot rebre". El polític basc ha carregat contra PP, Cs i Vox perquè, segons ell, "el debat dels retrets no s'acaba mai".

En aquest sentit, Otegi ha volgut recordar que l'esquerra abertzale ja havia frenat alguns actes semblants en moments que consideraven delicats. "Quan hi va haver la sortida massiva de presos per la derogació de la doctrina Parot, l'esquerra abertzale va parlar amb associacions de víctimes i amb el Partit Socialista, i vam arribar a un acord. Vam dir que el clima estava molt crispat, que no es fes cap rebuda. I no es va fer ni una sola rebuda", ha comentat. I ha demanat "entendre que construir la convivència significa no entendre l'espai de convivència com un espai per agredir l'altre".

Demana diàleg sobre els 250 presos

Otegi admet que els 'ongi etorris' o homenatges als presos d'ETA es podrien gestionar "d'una altra manera", però parlant de la situació de 250 presos, i ha recordat que l'Audiència Nacional ha arxivat 60 denúncies per rebudes als presos.

El dirigent de l'esquerra abertzale creu que cal parlar de "convivència de manera integral" i que, "si s'apliqués avui la legislació ordinària, ara hi hauria 86 presos d'ETA al carrer". Per això, ha cridat a solucionar aquesta qüestió mitjançant "un programa", de manera que "la seva sortida no es converteixi en una cosa feridora per a les víctimes".

En declaracions a Radio Euskadi, recollides per Europa Press, Otegi ha preguntat si "algú pensa que els que organitzen aquests actes, familiars i amics de presos que s'han passat 30 anys a la presó, estan pensant en organitzar actes per humiliar a ningú" . "No, ho fan per rebre a una persona que ve al seu poble després de 30 anys", ha sostingut, per afegir que "el problema és que hi ha centenars i milers de persones que els reben".

Per tant, segons la seva opinió plantejar aquests rebudes en privat "no ho solucionaria", ja que hi ha "sectors que volen instrumentalitzar aquestes coses". En aquest sentit, ha considerat que, si alguns mitjans de comunicació, "Vox o Santiago Abascal no vinguessin aquí amb càmeres ocultes a filmar-lo, ningú se n'assabentaria". Hi van, al seu entendre, "per instrumentalitzar i que es converteixi en debat polític".

"Anem a prohibir a la gent dir a qui vol abraçar, rebre i besar? Quan jo vaig arribar a Elgoibar hi havia milers de persones a la plaça del meu poble. Se'm va acostar gent del PSE, del PP i del PNB que em deien que, independentment que no combreguessin amb les meves idees, s'alegraven de veure'm al carrer", ha recordat.

Així mateix, després d'indicar que al País Basc hi ha hagut "milers de torturats", s'ha preguntat si quan el delegat del govern, Jesús Loza, va a una caserna de la Guàrdia Civil, ell ha d'entendre "que fa apologia de la tortura perquè va a una caserna d'un cos que ha torturat milers de persones". Per això, aposta per entendre que "construir la convivència significa no entendre-ho com un espai per agredir un altre".