Política 18/05/2016

Otegi i el judici de la història: l'anàlisi transcrita d'Antoni Bassas

2 min

El líder de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi ha passat pel plató de l’ARA.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Ja els dic ara que m’interessa molt més el que diu i el que fa que no la polèmica sobre si ha de ser rebut al Parlament o no, entre altres coses perquè Otegi és un actor rellevant a la política basca, tan rellevant que en breu es convertirà en candidat a lehendakari. Per això ens interessa preguntar i escotar-lo.

Crec que és perfectament compatible reiterar, una vegada més, una condemna moral al terrorisme d’ETA, responsable de més de 800 assassinats, i, alhora, evidenciar que hi ha polítics que viuen més còmodes en el “tot és ETA”, quan la realitat és que ETA va anunciar el cessament definitiu de l’activitat armada l’octubre del 2011, o sigui, fa quatre anys i quatre mesos. D’aleshores ençà, ja ningú ha d’anar amb escorta pel carrer per por d’un atemptat.

I tan veritat és que Otegi va ser membre d’ETA politicomilitar i que s’ha passat vora 14 anys de la seva vida la presó, com que ja fa 18 anys que va llançar a Lizarra un pacte per acabar amb la violència i que sense el seu lideratge –a vegades contestat des de dins per tou– no s’entendria que l’esquerra abertzale sigui aclaparadorament partidària de les vies pacífiques i democràtiques per aconseguir els seus objectius polítics. A Otegi no cal aplaudir-lo, només faltaria, però ja és hora d’acabar amb la demonització de l’adversari, sobretot quan davant nostre la via cap a la pau ja no és avui un caminet costerut, sinó gairebé una autopista.

Feta aquesta prèvia, els recomano l’entrevista amb Otegi, perquè, amb independència de tot el que hem dit, la seva capacitat d’anàlisi és esmolada i el seu punt de vista sobre Euskadi, sobre el govern espanyol que ha de sortir de les eleccions del 26 de juny, la competència de Podem, la capacitat del partit d’Iglesias de canviar la naturalesa uninancional de l’estat espanyol, i el procés a Catalunya resulten del màxim interès. Si són subscriptors de l’ARA poden veure l’entrevista sencera, i si no, en trobaran fragments a la web, al Facebook o al Twitter de l’ARA.

stats