Otegi, l’home que vol ser lehendakari
Barcelona“Al govern espanyol no li interessa la pau; la violència d’ETA li permet ensenyar un enemic interior, necessari per maquillar la seva essència antidemocràtica, el seu tarannà autoritari. I així restar legitimitat a l’independentisme”. Aquesta frase la va pronunciar Arnaldo Otegi l’any 1999, en plena treva d’ETA després de l’acord de Lizarra, en una conversa amb el dirigent penebista Joseba Egibar a Sant Sebastià sota l’atenta mirada del periodista Antoni Batista, que acaba de publicar a La Campana una biografia del líder abertzale titulada Otegi, la força de la pau, amb pròleg del cupaire David Fernàndez. El llibre és producte de l’instint comercial d’Isabel Martí i de l’instint periodístic de Batista, un profund coneixedor de la realitat basca i de l’intricat món de l’esquerra abertzale.
El llibre perfila la figura d’Otegi des de la seva infantesa, l’entrada a ETA, la seva participació en alguns segrestos, la vida com a refugiat al País Basc francès, la detenció i extradició, les tortures, la presó, l’alliberament i l’ingrés a la política fins a convertir-se en el líder indiscutible de l’independentisme d’esquerres que dóna suport a l’acció armada d’ETA. Llegit avui resulta impossible traçar certs paral·lelismes amb el procés sobiranista català. Batista explica que Otegi és el primer que, des del món abertzale, propugna la necessitat de no “excloure ningú del país pel qual lluita, integrant totes les idees, maneres de ser i tradicions personals, ningú s’ha de sentir marginat”. I afegeix: “Va encara més lluny i propugna que tots els sentiments identitaris s’han de sentir còmodes en la nova Euskal Herria independent”. Com li passa ara a la CUP, Otegi ha de triar entre donar suport a un líder del PNB (conegut pels abertzales com el “partit dels negocis”) com Ibarretxe o arriscar-se a la marginalitat i a la desunió del bloc independentista. El líder abertzale porta els seus fins on ningú ho havia fet abans, es reuneix amb empresaris i els descol·loca amb un missatge molt senzill i alhora tota una declaració de principis: “Jo aspiro a ser lehendakari”.
El Gerry Adams basc
També resulten especialment interessants les reflexions al voltant del dany creat per la violència, en forma de dolor i una societat fracturada. En el relat de Batista, Otegi és un pacifista convençut que s’equipara a Gerry Adams, que té Gandhi i Martin Luther King com a referents, i que s’enfonsa el dia que ETA assassina el tinent coronel Pedro Antonio Blanco el 21 de gener del 2000, després de més d’un any de treva. “No l’havia derrotat la policia -escriu Batista-, l’havien derrotat els seus i per sorpresa”.
La sortida d’Otegi de la presó, on va ingressar per últim cop el 2009 després de ser condemnat per haver intentat reorganitzar la cúpula de la il·legalitzada Batasuna, s’espera per a l’abril del 2016, uns mesos abans de les eleccions basques, previstes per a la tardor. És possible que en aquests comicis Otegi s’hagi d’enfrontar a un vell conegut, Iñigo Urkullu, amb el qual va iniciar-se en política pactant l’any 1995 una llei de l’esport pensada per potenciar les seleccions basques i que va ser el primer acord entre l’esquerra abertzale i el PNB abans de Lizarra. Encara és una incògnita l’impacte que pot tenir una candidatura d’Otegi, que s’ha convertit en un símbol a la presó, a la Lehendakaritza. I més quan el PNB ha aparcat el discurs sobiranista que va encetar Ibarretxe i aposta per la reforma de l’Estatut. Aquest serà el moment en què molts analistes hauran d’anar a parar al llibre de Batista per entendre la nova situació basca, i quan els camins de Catalunya i Euskadi, gairebé sempre desacompassats, es puguin tornar a entrellaçar en una combinació que pot fer tremolar els fonaments de l’estat espanyol.
