ELECCIONS BASQUES

EH Bildu exhibeix el seu bon moment i aposta per buscar sortides al marge dels acords amb Madrid

Otegi reapareix per enterrar el diàleg amb l'Estat

Arnaldo Otegi no és candidat, però va entrar en campanya. El dirigent abertzale, que ahir complia tres anys empresonat per intentar recompondre l'esquerra abertzale al marge d'ETA, va prendre la paraula al míting central d'EH Bildu per afirmar que amb Espanya no hi ha ja res a negociar políticament i que la via "tàctica" de les ofertes de diàleg a l'Estat ja està esgotada. Al BEC de Barakaldo -un recinte amb capacitat per a 15.000 persones que el PNB no va omplir la setmana passada però que ahir era ple d'optimistes simpatitzants abertzales que, per primer cop, veuen possible ser primera força- el portaveu de la il·legal Batasuna va fer una intervenció telefònica gravada que va aclarir algunes coses.

L'esquerra abertzale no surt del camí cap a la pau que, després d'un procés intern complex i discutit, Otegi va imposar. Però, després d'un any de la fi de l'activitat d'ETA, el govern del PP no ha correspost -com Batasuna esperava abans de les eleccions espanyoles- amb gestos o voluntat negociadora, més enllà de no entorpir la presència d'EH Bildu a les urnes el 21-O. Les coses no s'han mogut i això va dur Otegi a "fer-se alguna pregunta".

Adéu al cicle autonòmic

Retòricament va interrogar-se sobre si "després de dècades d'ofertes permanents de mínims democràtics és encara possible entendre's amb un estat" que fa anys que els nega "la sobirania econòmica i social". I, "amb accent català i bolivarià" (Euskadi mira ara cap a Catalunya però l'esquerra abertzale no oblida l'internacionalisme esquerrà), s'ho va contestar des de la presó de Logronyo: "No".

L'alternativa, que contrasta amb el pacte amb l'Estat que pretén el PNB amb un nou estatus per a Euskadi basat en la bilateralitat i el dret a decidir, no és asseure's a parlar amb Madrid. Otegi va indicar que cal crear les condicions Euskadi endins per frenar els enemics de la pau, sabent que "el cicle armat i l'autonòmic han acabat". I això passa, segons ell, per un resultat històric a les urnes que permeti fer pressió per "buidar les presons i ocupar els carrers" i també "per buscar un nou marc jurídic obert a tots els actors". La intervenció d'Otegi va ser constantment interrompuda pels aplaudiments i va acabar apel·lant a l'esperança: "Somrieu perquè lluitarem, somrieu perquè guanyarem".

El d'ahir era un dia gran per a l'esquerra abertzale, que deu anys després que amb la llei de partits comencés el cicle d'il·legalitzacions i d'extinció institucional ha recuperat la legalitat amb Sortu. La nova formació es constituirà aviat, però se sent representada per EH Bildu, la coalició de Batasuna, Aralar, EA i Alternatiba (escissió d'IU). Això, però, no els fa oblidar que hi ha dos-cents militants empresonats per motius polítics i no per relació amb el terrorisme d'ETA. La presència d'Otegi, líder natural, ho evocava tres anys després la seva detenció i la de Rafa Díez Usabiaga.

Un espai recomposat

En el context de violència l'esquerra abertzale havia perdut suports progressivament. El 2001 EH va passar de 14 a 7 escons a la cambra de Vitòria. El 2005, amb la marca blanca EHAK, en va treure 9, i el 2009 ja no es va presentar. Ara, com explicava ahir a l'ARA un dels seus dirigents, el navarrès Pernando Barrena, s'han mogut i atansat a les majories, al "centre del país" que vol l'autodeterminació però no la violència. Amb el gir, Batasuna torna a ocupar tot el seu espai natural. Ha sumat les restes d'EA i descontents d'IU, i ha refet ponts amb Aralar, que se'n va escindir el 2001. Bildu governa Sant Sebastià i Guipúscoa, un feu que se li resistia institucionalment. Rep del PNB i el PSE dures crítiques per com gestiona i "paralitza" el progrés, però no té desgast. Tornar a cosir l'espai i conviure no ha estat fàcil, perquè, per als durs , els resultats no arriben en forma d'amnisties -ahir van ser molt demanades pels assistents- o de la negociació amb l'Estat que Otegi va enterrar.

La mirada "estràbica"

Fruit dels equilibris (i de l'efecte que té la inhabilitació per part de la justícia de centenars de dirigents de Batasuna) es va escollir candidata a lehendakari la independent Laura Mintegi, amb un perfil suau. En la seva intervenció, que va cloure un míting en què van sovintejar la cultura popular i les referències al procés català, va indicar que EH Bildu és fruit de "saber aprofitar el diàleg més que d'haver sumat sigles". Mintegi espera que el resultat permeti "fer passos cap a la normalització basada en la justícia social". I per això va demanar una mirada "estràbica", que es fixi en les institucions però també en el carrer. Mai l'objectiu "d'un estat basc a Europa" havia estat, segons ella, tan a prop, però això no ha de fer perdre atenció "en la realitat i l'Euskal Herria que volem".

Mintegi va afirmar que poden estar al govern però no sense "tenir els peus al carrer". L'Euskadi que volen ha de ser "lliure i respectat", però també "solidari i compartit".

Ahir el diari conservador El Correo va publicar una enquesta en què avalava el full de ruta que ha fixat el PNB. Preguntats sobre què havia de fer amb l'autogovern el pròxim executiu, el 17% deien que buscar la independència, el 35% optaven per no moure's de l'Estatut i el 38% voldrien reformar-lo incloent-hi el dret a decidir. Però les de projecció d'escons són una altra cosa i permeten somiar Mintegi a posar les coses difícils a Iñigo Urkullu, que si guanya té coll avall governar sol, buscant pactes puntuals prioritàriament amb el PSE. EH Bildu és ara el seu gran rival.

Ahir el govern basc feia públic un sondeig de principis de mes que evidencia el frec a frec nacionalista. Atorgava de 24 a 26 escons al PNB, de 21 a 23 a EH Bildu, 16 o 17 al PSE i 10 al PP. Els populars, i sobretot els socialistes, són els grans perjudicats de la normalització del mapa polític basc amb totes les forces competint. El bloqueig polític amb l'Estat, però, segueix present.

Més continguts de