El PDECat i el PNB trenquen la coalició electoral per la candidatura de Puigdemont
Els bascos opten per distanciar-se de l’estratègia de l’expresident
VitòriaEl PNB ha optat finalment per posar en perill la seva representació al Parlament Europeu i no hipotecar el seu present electoral al País Basc i l’Estat en les pròximes eleccions. Ahir va anunciar que trencava la coalició amb el PDECat per la candidatura de l’expresident Carles Puigdemont, amb qui mantenen diferències estratègiques. A parer dels nacionalistes bascos, una aliança amb el PDECat, a més d’un evident cost en vots a Euskadi, els hauria apartat del carril de moderació pel qual transiten des de fa més d’una dècada, des de la sortida de l’escena política basca del lehendakari Ibarretxe. L’executiva del PNB ha entès que, de tots els mals, no repetir amb els seus socis catalans encapçalats per Puigdemont és el menor.
En un comunicat concís a les xarxes socials -inversament proporcional a les hores i hores de debat que l’executiva jeltzale ha invertit en prendre una decisió i preparar la posterior estratègia de comunicació-, el “PNB entén, respecta i accepta que la situació política catalana porti el PDECat a la conformació, de cara a les eleccions europees del 26 de maig, d’una candidatura exclusivament catalanista i coherent amb el procés polític que s’ha dut a terme a Catalunya en els últims anys”. El partit d’Andoni Ortuzar, en la seva nota de premsa, va passar de puntetes sobre quines són les veritables raons per les quals s’ha trencat una coalició que ha durat 15 anys: el xoc de trens que es produeix entre les dues estratègies polítiques (pactisme-rupturisme), tant pel que fa a les seves respectives nacions com amb el seu encaix a l’Estat. El PNB creu ara que el tempo polític de cada lloc és diferent. El 2004, però, el pla Ibarretxe -que molts van qualificar de procés rupturista- no va ser cap obstacle perquè les dues formacions anessin juntes a les europees.
En el seu afany d’evitar que la ruptura sembli tan traumàtica, la nota jeltzale assenyalava que anar per separat no serà un obstacle per “seguir col·laborant en les diferents institucions parlamentàries, especialment al Parlament Europeu”. De fet, avançava que en els pròxims dies es formalitzarà un acord de col·laboració institucional postelectoral que tindrà com a objectiu la defensa d’Euskadi i Catalunya a l’Eurocambra, així com la recerca de solucions al problema no resolt de l’encaix d’Euskadi i Catalunya tant en el marc de l’estat espanyol com a la Unió Europea. En la mateixa línia es va expressar el PDECat que, a través d’un comunicat, també va optar per destacar que treballarien per assolir acords postelectorals -en la línia d’ERC i EH Bildu- i va situar en un segon pla el trencament per Puigdemont. La direcció que pilota David Bonvehí feia mesos que negociava la coalició per a les europees amb el PNB, però el pas de Puigdemont per ser cap de llista de JxCat a les eleccions europees va paralitzar les negociacions. Els jeltzales, de fet, van assegurar que no sabien res de l’anunci.
L’alternativa dels bascos
La setmana vinent el PNB oficialitzarà l’acord per concórrer a les europees amb Coalició Canària (CC) i Compromís per Galícia (CxG), als quals també es podrien sumar altres forces regionalistes més petites. La qüestió ara és saber si serà suficient perquè Izaskun Bilbao Barandika pugui tornar a asseure’s a l’Eurocambra. En aquests comicis, la circumscripció electoral és única i això ho posa difícil als partits nacionalistes. En les eleccions europees del 2014, l’últim escó es va situar en els 300.000 vots. Només amb el suport que van obtenir jeltzales, canaris i gallecs -és a dir, sense CiU-, el PNB no hauria assolit l’escó. Ara tenen una tendència a l’alça al País Basc, però CC està en hores baixes i CxG és encara més residual. En aquella ocasió la participació es va situar en el 45,5% i s’espera que el 26 de maig sigui més alta per la coincidència amb les eleccions municipals i, en el cas basc, també forals. Si hi ha Brexit, Espanya triarà 59 parlamentaris, però si es retarda els escons a repartir seran els mateixos, 54 que ara. El PNB ha escollit l’opció menys dolenta per als seus interessos, però dolenta al capdavall.
