El PNB i el PDECat signen un acord postelectoral després de trencar la coalició per a les europees

Ortuzar i Bonvehí faran front comú a l'Eurocambra tot i les discrepàncies dels bascos amb Puigdemont

Escasses dues setmanes després de la crisi entre el PNB i el PDECat per les desavinences dels 'jetzales' amb l'expresident Carles Puigdemont i que va portar a l'escissió de la coalició electoral vigent, signen una treva. Els líders dels respectius partits, Andoni Ortuzar i David Bonvehí, respectivament, han aprovat un document conjunt amb què persegueixen promoure un debat sobre l'encaix de les nacions sense estat a la Unió Europea. Situació en la qual es troben tant Euskadi com Catalunya. 

El pacte postelectoral entre demòcrates i 'jetzales' preveu instar les institucions espanyoles a "obrir les portes d'un diàleg resolutiu" sobre el conflicte nacional i que haurà de comptar amb la supervisió de les institucions europees. Una voluntat que ja havia avançat el PNB en el comunicat amb què confirmava la decisió de no revalidar la coalició electoral amb el PDECat (entre altres formacions) i que el 2014 els va permetre entrar a la cambra europea amb un eurodiputat. 

La defensa d'Euskadi i Catalunya a l'Eurocambra

En l'escrit, publicat el 22 de març, els bascos reiteraven que anar per separat no comportaria cap obstacle per "seguir col·laborant en les diferents institucions parlamentàries i, en especial, al Parlament Europeu" i que, en els pròxims dies, es publicaria un manifest que tindria la defensa d'Euskadi i Catalunya a l'Eurocambra com a focus principal, així com la resolució de l'encaix no resolt de les dues nacions tant el marc espanyol com en l'europeu. 

Aquell advertiment s'ha formalitzat aquest dimarts, finalment, en un document aprovat a la seu del PNB, a Sabin Etxea. Així, el motiu de la col·laboració entre les dues formacions es presenta com "l'única via per resoldre el problema polític de Catalunya i Euskadi amb l'estat espanyol". "Fer-se el sord a les legítimes aspiracions sobiranistes d'una gran majoria de les societats catalana i basca", indica el document, o "recórrer sistemàticament a la judicialització i criminalització del que pensa diferent, només aconsegueix agreujar encara més el problema", conclou. 

En aquest sentit, l'acord insta a treballar per "millorar la qualitat democràtica de les institucions", on els partits d'Ortuzar i Bonvehí tenen presència per, diuen, "posar fi a aquesta època de negació de la política com a millor via per resoldre els conflictes".

Desavinences amb Puigdemont

El pacte té com a receptor principal el Parlament Europeu, on les dues formacions persegueixen obtenir representació el 26 de maig per "avançar en el reconeixement de les nacions basca i catalana i en el seu dret d'autodeterminació". El 2014 el PNB i el PDECat van obtenir un i dos europarlamentaris, respectivament, amb la fórmula electoral escollida: Izaskun Bilbao Barandica, en el cas dels 'jeltzales' , i Ramon Tremosa i Francesc de Paula Gambús, en el cas dels demòcrates.

Però per als comicis del maig, i amb el trencament de la candidatura conjunta per part del PNB, el resultat podria no ser tan favorable per als bascos. I és que, davant la pèrdua de vots que haurien hagut d'assumir a Euskadi per la vinculació amb Puigdemont – amb posicions massa rupturistes segons entenen a Sabin Etxea–, els d'Ortuzar van optar pel pragmatisme. Tot i fer trontollar la seva representació a l'Eurocambra, els nacionalistes bascos van preferir mantenir el seu gruix electoral a casa i no apartar-se del carril de la moderació. Una via per la qual transiten des que l'exlehendakari Juan José Ibarretxe va abandonar la primera línia. 




Més continguts de