Política 22/05/2018

El PNB allarga el neguit de Rajoy pels pressupostos

Hi voten a favor aquest dimarts, però es guarden l'opció de tombar-los demà

Dani Sánchez Ugart
3 min
El portaveu al Congrés del PNB, Aitor Esteban, no va participar ahir del debat parlamentari dels pressupostos, amb la posició final encara per decidir. J.P.GANDUL / EFE

MadridMariano Rajoy es juga demà al Congrés la partida decisiva sobre la seva continuïtat a la Moncloa fins al 2020. Els pressupostos generals de l'Estat, vitals per poder allargar el mandat, encaren la votació definitiva amb el neguit del sentit del vot del PNB, que dimarts va optar per no participar en el debat parlamentari i avalar les seccions que es van sotmetre a votació, mentre valora si deixa passar el manteniment del 155 i dona el sí definitiu als comptes. Si els nacionalistes bascos opten per tombar una sola secció dels comptes de les que es votaran demà, en dues tandes (una al migdia i una a la tarda), tot el projecte de llei quedarà revocat, s'acabarà abruptament la tramitació parlamentària i no quedaran opcions de tornar-los a presentar, segons admetien dimarts fonts del PP. És un tot o res, i tot i que els populars continuen confiant que els 'jeltzale' no renunciaran a les inversions de 570 milions d'euros compromeses i s'arriscaran a unes eleccions anticipades amb un Ciutadans envalentit, el neguit al partit del president espanyol és creixent a mesura que s'acosta el moment clau.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"No som ni pessimistes ni optimistes", deien dimarts fonts del partit. 24 hores abans la resposta passava per un optimisme indissimulat, però l'enverinament de la situació a Catalunya, amb el 155 encara en marxa com a conseqüència de la no publicació del decret de nomenament dels consellers, i de la decisió del jutge del Suprem Pablo Llarena de no deixar sortir els consellers, ha incrementat els dubtes. Fonts dels partits independentistes catalans del Congrés, però, dimarts donaven per fet que els nacionalistes bascos acabaran votant a favor dels comptes, tot i que les pressions públiques perquè mantinguessin el compromís li van venir tant des Catalunya com de l'oposició de Bildu i Podem al País Basc. Els independentistes bascos els van acusar de "submisos" al PP i van denunciar que els 'jeltzale' estaven posant més "càrrega sobre els catalans que sobre el govern espanyol".

"Res acordat"

El portaveu al Congrés, Aitor Esteban, va defugir els micròfons durant tota la jornada, i només un minut abans de la votació va confirmar que "no hi ha res acordat". Qui va donar alguna pista més va ser el portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, que va oferir un dels pocs missatges públics del dia per part del PNB i va semblar que preparava el terreny per votar afirmativament als comptes. Erkoreka va criticar l'elecció de Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig com a consellers per part del president de la Generalitat, Quim Torra: "No hi ha dubte que segurament era conscient dels efectes i conseqüències de les accions". La contradicció entre "no hi ha dubte" i "segurament" resumia a la perfecció la posició d’ambigüitat d'un PNB esclau de les seves promeses que no vol assumir les conseqüències d'una derrota dels pressupostos.

Mentrestant, dimarts el govern espanyol també va mantenir un perfil baix sobre la qüestió. Tot i que tots els ministres de Rajoy, i president mateix, van haver de visitar el Congrés per a la votació dels comptes, també van defugir la premsa. Al vespre Rajoy es va reunir amb el portaveu parlamentari del seu partit, Rafael Hernando, i el número tres de la formació, Fernando Martínez-Maillo, en una trobada informal en què van tractar la situació dels pressupostos, però també la crisi creada per la detenció de l’expresident de la Generalitat valenciana Eduardo Zaplana.

Previsiblement el PNB, que espera algun gest del govern espanyol amb Catalunya –com la publicació al DOGC dels nomenaments, encara que no es puguin fer efectius per la decisió de Llarena–, decidirà demà a última hora, en la votació de la tarda, el sentit definitiu del vot. I amb aquest gest decidiran si aboquen Espanya a unes eleccions anticipades (potser el 2019, un cop constatat que els comptes de l'any que ve tampoc troben majoria, com donen per fet al PP pels al·licients de Ciutadans per extremar el perfil d'oposició de cara a les autonòmiques de l'any que ve) o si li donen a Rajoy via lliure fins al 2020.

stats