El PNB demanarà més al PSOE que al PP pel seu suport

PeriodistaXabier Arzalluz, i abans que ell un altre prohom del PNB, Juan de Ajuriaguerra, solia repetir una màxima que ha guiat el PNB des de fa dècades i que té a veure amb la proximitat dels jeltzales a la religió cristiana i més concretament als jesuïtes: “En temps de tribulació val més no fer mudança”. Aquesta manera ignasiana d’actuar podria anticipar la posició que adoptarà el PNB davant la moció de censura presentada pel PSOE. Dit d’una altra manera, Pedro Sánchez li haurà d’oferir molt al PNB perquè canviï de cavall a mitja cursa i voti que sí a fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa, cosa que, sens dubte, avançaria les eleccions i deixaria en suspens l’actual influència del PNB en la governabilitat de l’Estat. Perdria, doncs, l’actual situació de preeminència, perquè mai ningú no havia tret més rèdit a 5 vots de 350 al Congrés.

El PNB esperarà esdeveniments; esperarà ofertes i després decidirà. Però per canviar de soci, si és que ho fa, demanarà més a Pedro Sánchez del que li ha reclamat fins ara a Mariano Rajoy. Pràctica ignasiana. Com si fos un basar d’Istanbul, el preu mínim que el partit d’Ortuzar posarà damunt la taula als socialistes per començar a parlar seran els 540 milions d’euros que el PNB ha tret de la negociació pressupostària amb el PP. Més enllà de l’aixecament de l’article 155, d’una nova política penitenciària o de les transferències pendents, els nacionalistes bascos exigiran garanties perquè passi el que passi el concert econòmic no es toqui i els diners pactats en els pressupostos quedin blindats. Unes condicions que xoquen amb l’exigència que, per entrar a negociar la moció de censura, farà Ciutadans, la gran bèstia negra del PNB.

Andoni Ortuzar afirmava ahir a Barakaldo que preguntarà al secretari general del PSOE si la moció de censura “és seriosa, si aborda el model d’estat i si sintonitza amb l’agenda basca”. Per afegir que “Euskadi i la gent serà el criteri que seguirem a l’hora de gestionar la moció de censura. Estudiarem la proposta i demanarem concrecions per saber si és un plantejament seriós i viable, o si només obeeix a interessos a curt termini i electoralistes”. Res de nou: un posicionament de manual.

Si algú pensa que el PNB, pel fet de mantenir un acord de governabilitat amb el PSE a Euskadi, està més a prop del PSOE que del PP és que no coneix els nacionalistes bascos. El PNB, des dels temps d’Arzalluz, passant per Josu Jon Imaz i arribant fins Ortuzar i Urkullu, amb la sola excepció d’Ibarretxe, és, sobretot, un partit pragmàtic, que sobreviu i s’acomoda a qualsevol escenari polític, per molt complicat que sigui.

La sentència del cas Gürtel, només 24 hores després del seu suport als comptes del PP, l’ha deixat tocat, però ja s’ha vist altres vegades en circumstàncies pitjors i n’ha sortit airós. Fa tres dècades, amb el GAL actuant a l’època de Felipe González i amb Barrionuevo al ministeri de l’Interior, va mantenir l’acord amb els socialistes bascos contra vent i marea. Arzalluz assegurava que per una qüestió de responsabilitat i per Euskadi era el que tocava fer, encara que “ens hàgim de tapar el nas”. És l’ADN del PNB. Pragmatisme i seguretat ignasiana: en temps de tribulació val més no fer mudança.