El PNB, peça clau de la governabilitat a Espanya
Els bascos continuen sent determinants malgrat la fi del bipartidisme
VitòriaLa trajectòria del PNB en els últims quaranta anys, excepte durant el mandat del lehendakari Juan José Ibarretxe i el seu pla, l’han convertit en un partit lleial al sistema constitucional. De fet, si s’ha de trobar un nexe d’unió entre el govern de Mariano Rajoy i el futur de Pedro Sánchez és, justament, el PNB. Ha donat suport a tots dos, igual que va fer amb José María Aznar i Felipe González. Quatre dècades donant suport al govern espanyol de torn i amb el mateix argument: és la millor opció per a Euskadi. El seu grau de complicitat i lleialtat ha anat creixent: de l’abstenció al sí.
Tenint en compte aquesta evolució del nacionalisme institucional basc, no és estrany que abans i tot de saber el programa del govern PSOE-Unides Podem Sánchez ja s’afanyés a firmar solemnement el pacte amb Andoni Ortuzar. Més enllà del fet quantitatiu, el PNB proporciona estabilitat al govern i a l’Estat. Per a amplis sectors del centre i del centredreta, la figura del lehendakari Iñigo Urkullu ofereix aquest punt de moderació i de realisme que li falta, en aquests moments, al futur govern de coalició. Es converteix en una prova qualitativa per a aquells sectors socials i econòmics que la gestió no sortirà de mare. Potser l’única.
En un any electoral a Euskadi, el PNB no solament apareix com la centralitat basca, sinó que també estén la seva influència i la seva capacitat negociadora al conjunt de l’Estat. Amb un nínxol de vot cada vegada més transversal, aquesta posició és clau. Quan semblava que els seus parlamentaris a Madrid, un cop desaparegut el bipartidisme, no serien tan decisius com en unes altres ocasions, la divisió en blocs esquerra-dreta ha tornat a situar-lo al centre del tauler com un partit determinant.
En aquest joc do ut des (dono perquè donis) tots els signants de l’acord hi surten guanyant. A més, aquest moviment no només serveix per a la governabilitat de l’Estat, sinó que també estén la seva influència al conjunt d’Euskal Herria, inclosa Navarra. La transferència de Trànsit (fins ara en mans de la Guàrdia Civil) a la comunitat foral i que hagi sigut a instàncies del PNB no és una qüestió menor.
Estatut i transferències
En l’acord amb el PSOE continuen presents tots els punts que el PNB ha posat sempre en valor en la seva negociació amb Madrid. Unes reivindicacions que són una suma de compliments de l’Estatut de Gernika -transferències- i de qüestions de valor econòmic i infraestructures, com és el cas del tren d’alta velocitat. En el primer dels apartats, crida l’atenció que el futur govern Sánchez s’hagi compromès a negociar la transferència de Presons i de la Seguretat Social. Per qüestions diferents, havien sigut línies vermelles fins ara.
Un punt també a destacar de l’acord és que blinda la fiscalitat basca, perquè obliga a “acordar prèviament amb el PNB les mesures fiscals que el govern vulgui proposar a les Corts, així com a canalitzar les discrepàncies que es poden produir en les relacions en l’àmbit fiscal o financer establertes pel concert econòmic”. Els jeltzales intenten garantir-se amb aquest format que el concert econòmic i les disposicions fiscals de les diputacions basques no es toquen sense la seva aprovació. Un blindatge davant possibles atacs uniformadors de cafè per a tothom, però també contra posicions massa d’esquerres. Cal tenir en compte que a Euskadi hi ha un pacte fiscal signat pel PNB, el PSE i el PP que ha possibilitat que hi hagi un punt menys en la tributació de l’impost de societats, i ja s’està parlant d’eliminar l’impost de patrimoni.
El PNB, que tant ha fugit del Procés, ara se suma a tot el que pugui venir de l’acord entre ERC i el PSOE: bilateralitat efectiva, taula de diàleg entre els dos governs per resoldre el conflicte polític, garanties de respecte al que s’ha pactat, realització d’una consulta... Tot i defensar -són els únics que ho fan- que el dret a decidir pot cabre en la Constitució a través dels drets històrics del poble basc, els jeltzales, per si de cas, no perden de vista que un canvi juridicopolític els ho posi més fàcil. Han agafat la roda d’ERC i no la deixaran escapar.
