El PNB passa de salvar Rajoy a enderrocar-lo per “responsabilitat”

Madrid / VitòriaEn poc més d’una setmana, el PNB ha salvat el govern de Mariano Rajoy aprovant els pressupostos del PP i l’ha enderrocat avalant la moció de censura del PSOE. Tot, amb cinc escons que avui s’hauran demostrat com els més efectius de la democràcia espanyola. El poder dels jeltzales va ser més evident que mai ahir quan, mentre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy s’esbatussaven al Congrés, tots els ulls estaven posats a Vitòria, on l’òrgan de direcció del partit -l’Euskadi Buru Batzar (EBB)- decidia el sentit del seu vot. A l’hora de dinar, el portaveu, Aitor Esteban, ho feia arribar als grups parlamentaris: seria un sí, i ho faria, com va argumentar ja a la tarda des de la tribuna, “per responsabilitat”.

La decisió no va ser fàcil. El PNB feia dies que la madurava, i ahir el debat va durar sis hores. El partit va assumir el risc polític abans que ponderar el risc econòmic de la seva decisió, alertat per les pressions que li arribaven dels sectors econòmics i empresarials, amb incidència en la formació. Es va imposar la demanda de les bases, refermada en una decisió en què va quedar clar el rebuig a Rajoy, però no tant el suport a Sánchez.

Esteban va mostrar recels amb els socialistes en una intervenció en què va anar desfullant la margarida fins a anunciar el vot favorable. El portaveu es va voler mostrar irònicament incòmode: “¿En mans del PNB? Caram amb la nació espanyola!”, va ser la fórmula escollida per obrir el seu discurs, en què va subratllar que l’objectiu no era governar Espanya però sí actuar “amb responsabilitat”, expressió que va reiterar diverses vegades.

Com si es fes eco del debat intern que han viscut els jeltzales des de divendres passat, Esteban va anar repassant pros i contres de donar suport a la moció. Va estendre’s denunciant la sentència del cas Gürtel, l’origen de tot, que ha generat una “pèssima percepció pública”.

L’estabilitat és el màxim valor del PNB, poc amant de les decisions improvisades. I així ho va mantenir Esteban, assegurant que el canvi d’executiu podia portar més estabilitat que la continuïtat de Rajoy: “Els marcs d’inestabilitat són evidents: futures mocions de censura [...], el degoteig de casos als tribunals...”, va esmentar Esteban fent la hipòtesi de la continuïtat dels populars.

Sánchez s’havia encarregat de fer gestos al PNB. El primer, el manteniment dels pressupostos del PP. “Tenir pressupost ara és bo, passi el que passi avui”, va dir, abans de llançar una advertència als populars per si tenen la temptació de retirar-los al Senat: “Seria una irresponsabilitat, tal com vostès acusen els altres”.

Esteban també va advertir Sánchez: té els seus vots per a la moció però serà un mandat “complicat”. “Li posaran les coses molt difícils, Ciutadans està en tensa espera electoral i el PP enrabiat”, va descriure. Què farà el PNB? Restar a l’expectativa: “Confio que el diàleg promès sigui cert i que no abusi de les prerrogatives que li donem”.

Agraïments del candidat

Sánchez va correspondre al PNB, a la rèplica, prometent-li una certa estabilitat en un govern que està cridat a durar poc. La intenció del socialista, amb tot, és aprovar els pressupostos del 2019 -s’han de presentar al setembre- i fer-ho amb el suport del PNB, a qui ja va oferir “establir les bases” per tirar-los endavant.

El socialista va elogiar la ductilitat dels bascos i va felicitar-los per saber “treballar en la diversitat i en la fragmentació”. Tot i descriure el mandat que pot iniciar avui com a “complicat i difícil”, va restar importància a la seva fragilitat: “Si mira el que passa a fora, la fragmentació parlamentària és la tònica habitual. El que no hi ha són governs sentenciats per fets tan greus”.

Sánchez ja té el vot del PNB. Però si vol governar haurà de negociar dia a dia els cinc escons més preuats de la democràcia espanyola.