PP-PSOE, una possible aliança amb programes antagònics

MadridA principis de campanya el PP presentava una aplicació inèdita entre partits polítics a Espanya: un comparador de programes que encara es pot consultar a la seva web. A través d’emoticones, per intentar treure’s la pols davant dels partits emergents, els populars van dedicar-se a comparar les seves propostes amb les del PSOE, Podem, Ciutadans, Esquerra Unida (IU) i UPyD. Les iniciatives de Mariano Rajoy sempre tenien un somriure d’orella a orella, el que el PP tradueix com un “100% viable”, mentre que les de la resta de partits portaven cares de mareig, decepció o de pallasso: poc convincent, perjudicial o impossible de fer.

Només un partit aconseguia un somriure amb les seves propostes: Ciutadans. Amb unes ulleres de setciències, moltes de les seves iniciatives obtenien la qualificació de “probables”. Génova ja apuntava així l’opció més pròxima per als pactes. Poc comptava, però, a no aconseguir sumar amb els diputats d’Albert Rivera per formar govern. El comparador partidista de Rajoy ja evidenciava les grans diferències dels vells partits: un programa antagònic difícil de consensuar.

Reforma laboral

La primera mesura del PP que el PSOE va prometre derogar

“Derogarem la reforma laboral del PP”. És una de les frases que s’han pogut sentir més per boca de Pedro Sánchez d’ençà que va ser escollit secretari general del PSOE. Si bé al final Ferraz ha inclòs matisos a la derogació de la llei, els socialistes proposen la creació d’un nou Estatut dels Treballadors, així com eliminar la figura dels falsos autònoms, mentre que el PP no està disposat a acabar amb un dels puntals de la legislatura passada.

Avortament i educació

Les grans reformes a derogar: la Lomce i el permís patern

Seguida de la reforma laboral, les dues altres reformes que el PSOE ha promès revertir són la Lomce (o llei Wert) i el canvi final en la llei de l’avortament, que obliga les menors a tenir el consentiment patern per interrompre l’embaràs. El PP va arribar a oblidar-se de l’apartat d’educació del seu comparador -així com de l’apartat de cultura-, mentre que els socialistes reivindiquen recuperar l’assignatura d’educació per a la ciutadania i estendre l’educació obligatòria dels 3 als 18 anys.

Reforma de la Constitució

Sánchez coincideix amb el PP a no tocar el sistema electoral

El PP ja admet que la pròxima legislatura s’haurà d’obrir el meló de la Constitució, però no ho inclou en el seu programa. Per als socialistes, en canvi, és una de les peces angulars de qualsevol nou mandat, tot i que la seva proposta és bastant difusa. En el que coincideixen és en el fet que cap dels dos vells partits vol acabar amb la gallina dels ous d’or: l’actual sistema electoral, que beneficia el bipartidisme. Amb tot, els populars proposen una segona volta als ajuntaments i els socialistes que es pugui desbloquejar les llistes dels diputats i facilitar el vot exterior, uns aspectes en què es podrien posar d’acord.

Model d’estat

‘Statu quo’ vs. un model federal i trasllat del Senat a Barcelona

És un dels punts que situen més a prop el PSOE del PP respecte a la resta de l’arc parlamentari a l’esquerra. Tot i que Ferraz aposta per una reforma en sentit federal (no es mullen sobre si simètric o asimètric) i convertir el Senat en una verdadera cambra de representació territorial que es podria traslladar a Barcelona, el no dels barons al dret a decidir acaba posant el PP i els socialistes en un mateix bloc. L’objectiu de consens: la reforma pendent del sistema de finançament autonòmic.

Cadena perpètua

Derogació de la ‘llei mordassa’ i la presó permanent revisable

La tercera gran llei del PP que els socialistes es comprometen a derogar si arriben a la Moncloa és la llei de seguretat ciutadana a canvi de garantir la llibertat d’expressió. També s’oposen frontalment a la cadena perpètua inclosa en el pacte antijihadista subscrit al febrer. Llavors van optar per incloure al text que l’eliminarien si governaven.

Fiscalitat

Génova, oberta a rebaixar més impostos que no pas Ferraz

És en la matèria que el PP està obert a més canvis. Es posen d’acord a reduir l’IVA cultural, però mentre que els socialistes mantindrien la majoria d’impostos, els populars continuen fiant molts dels vots a reduir la càrrega impositiva, malgrat no haver-ho complert fins ara.