L'oposició se surt amb la seva i el Congrés farà una sessió de control al govern espanyol la setmana que ve

El PP anuncia que la meitat dels seus diputats aniran al ple de dijous

La pressió del PP i Vox ha tingut premi. La setmana que ve el Congrés de Diputats acollirà la primera sessió de control al govern espanyol des que es va instaurar l'estat d'alarma, fa gairebé un mes. Ho ha decidit la junta de portaveus de la cambra baixa, a petició, segons fonts parlamentàries, de la presidenta, la socialista Meritxell Batet.

El marcatge de l'oposició ha acabat causant que es programi aquesta sessió per al dimecres 15 d'abril, i s'ha produït d'una manera que, fins i tot, ha evidenciat una contradicció en el discurs de la Moncloa en qüestió d'hores. Al migdia, la ministra portaveu, María Jesús Montero, afirmava amb convenciment que Sánchez ja es donaria per controlat aquest dijous, quan sol·licitarà al Congrés la pròrroga de l'estat d'alarma. "El control al govern s'exerceix en el moment en què el president compareix", ha exposat la ministra. "Aquesta pròrroga és el millor mecanisme per a un control parlamentari institucional", ha insistit, tot i mostrar el compromís del govern per assistir al Congrés tantes vegades com se li demani per passar comptes. En poques hores, el PSOE, per obra de Meritxell Batet, ho ha portat a la pràctica.

Entremig, l'oposició ha pressionat de valent. El PP i Vox han exigit el retorn de les sessions de control setmanals, que són l'àmbit on es garanteix la funció constitucional del Congrés de controlar l'acció del govern, però també l'aparador on els líders dels partits es llueixen esbroncant ministres i presidents i aconsegueixen minuts de pantalla. Els populars han estat els més insistents. Avui han emès un comunicat en què afirmaven que van ser els primers en recordar que el Congrés "no es tanca ni en cas de guerra". "Com més alarma, més control. Com més poder excepcional del poder executiu, més vigilància per part de la sobirania nacional", afegeix el text. Així, el PP lamenta que la "previsió constitucional" no s'estigui complint i que el cap de l'executiu hagi posat "la democràcia en quarantena". "I el pitjor: no és una quarantena pròpiament dita, amb data de caducitat, sinó una quarantena sine die", denuncien.

Però no només la dreta ha pressionat. EH Bildu, més proper a l'òrbita del govern, també ha demanat el retorn de les sessions de control, però els abertzales es conformaven amb una periodicitat quinzenal. 

Batet també ha acceptat acabar amb la paralització dels terminis administratius del Congrés, que, entre altres efectes, provocaven que el govern espanyol no hagués de respondre les preguntes per escrit que formulaven els partits de l'oposició. 

El PP fa tornar els diputats al Congrés

Aquesta novetat a l'agenda parlamentària espanyola arriba, a banda, en ple debat sobre la presencialitat dels diputats al Congrés. I avui el PP ha donat per acabada la treva. Els populars han anunciat que a la sessió plenària d'aquest dijous, en què es debatrà la pròrroga de l'estat d'alarma i quatre decrets lleis, permetrà que la meitat dels diputats s'asseguin a l'hemicicle. Després de la declaració de l'estat d'alarma i les normes de confinament, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i els grups parlamentaris es van comprometre a reduir al mínim la presència de diputats en els plens que poguessin celebrar-se de manera que només hi anessin els oradors de cada grup i que es generalitzés el mecanisme de votació telemàtica.

Així ha sigut en els plens celebrats fins ara, en els quals només han anat al Congrés menys de mig centenar de diputats i només hi ha anat un representant dels grups petits. Aquesta reduïda assistència ha permès que tan sols alguns treballadors de la cambra haguessin d'anar a les dependències parlamentàries. De fet, formacions com Ciutadans desaconsellaven anar-hi i advocaven per intervencions telemàtiques per no perjudicar el personal de la cambra. En aquest sentit s'alineen amb Junts per Catalunya, que avui ha presentat una proposta de reforma del reglament per incloure-hi la possibilitat de fer plens telemàtics. 

Aquell consens sembla haver arribat a la seva fi, coincidint amb el debat obert sobre si el Congrés ha de seguir pagant als diputats la indemnització per a despeses d'activitat parlamentària tot i estar suspesa. Vox, el grup amb més casos de covid-19 reconeguts, ja va anunciar divendres que els seus diputats tornarien als seus despatxos del Congrés i ahir ja es van incorporar 16 membres de la formació d'extrema dreta, entre ells el seu president, Santiago Abascal; el seu portaveu, Iván Espinosa dels Monteros, i la secretària general del grup, Macarena Olona.

Avui ha estat el PP el que ha anunciat que al ple d'aquest dijous aniran a l'hemicicle "el nombre de diputats que sigui possible des del punt de vista sanitari". Segons ha explicat la seva portaveu, Cayetana Álvarez de Toledo, fins a 45 persones seuran en els seus escons, guardant un metre distància entre una i l'altra, separades per un escó. Per tant, només del PP hi haurà el mateix nombre de representants que de tots els grups al ple anterior.

Álvarez de Toledo ha exposat que el grup popular va acceptar aquell "pacte de cavallers" amb Batet en contra de la seva pròpia convicció, però ha rebatut que ara "és hora que sàpiguen que els diputats de PP" treballen en primera línia. En un comunicat emès avui, els populars consideren que la mesa "s'hauria excedit en les seves competències i hauria vulnerat els drets de representació política dels diputats" i avisen que, en cas de no atendre's la seva petició, recorreran al Tribunal Constitucional. "No som de millor condició que els metges, infermeres, policies, guàrdies civils, caixeres de supermercat, ni la nostra funció és menys important. Tenim més responsabilitat que tots ells. El Govern ens està negant el nostre dret a exercir el nostre deure. Això és antidemocràtic i anticonstitucional", assegura el segon punt.