El PP català creua els dits per evitar la irrellevància total el 26-M
Rivera vol aprofitar l’embranzida del 28-A per guanyar la batalla als populars també als municipis
Barcelona / Madrid“Som conscients que baixarem”. Immers en la pitjor crisi de la seva història, el PP català té coll avall que aquesta segona volta del cicle electoral pot acabar de sentenciar-lo. El precedent del 28-A -en què els populars catalans només van enviar un diputat a Madrid- encara cou i, malgrat intentar fer un gir en la seva estratègia i moderar el seu discurs, el partit no confia en la remuntada. Els conservadors han optat per fer una campanya de perfil baix, deixant en un segon pla els principals dirigents populars i fiant-ho tot als candidats de cada municipi. De fet, el líder del partit, Pablo Casado, fins dimecres no havia posat els peus a Catalunya en tota la campanya.
Casado va aterrar a Barcelona per donar suport al candidat popular a la capital catalana, Josep Bou, una aposta personal del líder conservador. “És el futur que necessita la ciutat”, va afirmar. Les enquestes, però, no pronostiquen uns resultats que permetin que Bou marqui el transcurs de la capital catalana, ja que alguns sondejos els deixen fora del consistori per primera vegada a la història. I aquest és el patró que es repeteix arreu del territori català. El PP ha presentat menys de la meitat de candidatures respecte al 2015 i al partit són conscients que els números seran pitjors que fa quatre anys, quan ja van perdre més de la meitat de regidors -van passar de 473 a 214-. De fet, l’escenari que viu ara el partit és pitjor que el de fa quatre anys. Entremig, la formació ha quedat relegada a l’últim lloc del Parlament amb quatre diputats i no fa ni un més de la patacada del 28-A, que va deixar els populars catalans més que enfonsats.
Més enllà d’intentar revalidar l’alcaldia de Pontons, les úniques esperances de la formació conservadora a Catalunya són a Badalona i Castelldefels, on Xavier García Albiol i Manuel Reyes, respectivament, aspiren a recuperar l’alcaldia que van perdre fa quatre anys. I, per fer-ho, han optat per desmarcar-se de les sigles del partit per evitar que la debacle del 28-A els passi factura i obstaculitzi el seu camí cap al govern municipal. “A mi el que m’interessa és que guanyin i governin”, deia un dirigent popular la setmana passada. De fet, la direcció ha optat per fer els ulls grossos i no oposar-se a l’estratègia dels dos candidats. La cúpula conservadora creu que amb aquestes dues alcaldies podrien salvar mínimament els mobles i evitar la desfeta total del partit. Per això, ha deixat a mans dels dos candidats la cursa per l’alcaldia. Cap dirigent ni autonòmic ni estatal ha posat els peus a Castelldefels ni Badalona, i no està previst que ho facin. De fet, tant Pablo Casado com Cayetana Álvarez de Toledo han optat per un perfil baix aquests quinze dies. Tot i que la diputada popular va prometre bolcar-se en la campanya de les municipals -“estaré aquí present, fent campanya, és la meva obligació”, va dir abans del 28-A-, finalment només ha visitat tres ciutats catalanes. “Els protagonistes són els candidats municipals”, intenten justificar fonts populars. “He vingut una desena de vegades en nou mesos”, deia ahir Casado. Des del 28-A, però, el líder popular no havia tornat a Catalunya.
La pugna amb Ciutadans
El gir a la dreta que ha pilotat Pablo Casado a tot l’Estat i que Alejandro Fernández ha traslladat a Catalunya per intentar frenar la fuga de vots cap a Vox i Ciutadans no ha donat resultats, sinó tot el contrari. Els dos dirigents han conduït el partit a la pitjor situació de la seva història. I, amb el dubte de si acabarà per sobreviure a Catalunya, Casado encara l’últim dia de campanya davant d’unes eleccions municipals, europees i autonòmiques que decidiran la seva supervivència al capdavant del PP amb el seu principal rival al bloc de la dreta, Albert Rivera, decidit a enterrar-lo. El líder de Ciutadans va seguir ahir el camí encetat en el ple de constitució del Congrés de dimarts -en què es va destacar com el més dur dels tres líders de dretes de la cambra en la crítica al PSOE pels acataments de la Constitució per part dels presos- i va arribar a acusar d’indecent la presidenta de la cambra, Meritxell Batet. Segons ell, si fos una presidenta “decent” no hauria permès el “xou” de les promeses de la Constitució fora de l’estricte acatament. Tota una elevació del to que arribava després que la performance de dimarts al Congrés, quan va interrompre el ple en diverses ocasions per demanar a Batet que corregís l’actitud dels presos polítics, li hagués donat rèdit com a mínim a la premsa de dretes, que ha considerat de manera gairebé unànime que Rivera es va apuntar una victòria davant d’un Casado que no va dir res en aquell moment.
I és que el líder popular està tenint problemes per trobar el to de moderació que li van exigir els seus després de la debacle electoral del 28-A. És indubtable que ha optat per fer cas als barons del seu partit, i en les últimes jornades s’han vist imatges inèdites en ell, com quan va dirigir un discurs al seu grup parlamentari i, en lloc de recitar-lo de memòria, com havia fet durant tots els mesos que va fer oposició a Sánchez, el va llegir per evitar les sortides de to. Però està seguint un camí erràtic, accelerant el to de la crítica de manera puntual quan veu que, com dimarts, algun dels seus rivals de bloc li passa per davant.
Rivera, doncs, vol aprofitar que Casado ha perdut el nord per acabar-lo de noquejar abans de les eleccions de diumenge, quan tots dos es juguen el lideratge de la dreta, i ho està fent a còpia d’ocupar l’espai a l’extrem que el dirigent popular s’ha vist forçat a abandonar per petició dels barons. Amb això, el líder de Cs confia no només recollir votants del PP, sinó també aquells que el 28-A van votar Vox i que estan decebuts per la representació més baixa de la ultradreta -respecte al que s’esperava- o que simplement no tindran a qui votar en les municipals perquè els de Santiago Abascal es presenten a menys localitats.
Precisament, la crisi dels populars a Catalunya podria fer que Cs guanyés, per primer cop, la pugna als municipis.
