DEBAT SECTORIAL

Apujar o abaixar impostos? Els tributs enfronten els dos blocs

Rajoy els va augmentar però ara el PP promet rebaixar-los

Quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa el juny de l’any passat, una de les primeres coses que va deixar clares va ser que Espanya no podia tenir un sistema fiscal “de tercera” si volia disposar d’un estat del benestar “de primera”. La frase era tota una declaració de principis del socialista i resumeix a la perfecció la filosofia fiscal del bloc de l’esquerra, la que ha marcat la curta legislatura de Sánchez: apujar alguns impostos, especialment a les rendes altes, per invertir més en polítiques socials, sanitat i educació. El president del govern volia imposar un marcat accent social a les seves polítiques públiques, però per finançar-les i no disparar el dèficit la solució només podia ser un augment d’impostos.

Els plans del govern del PSOE no s’han pogut materialitzar del tot pel no del Congrés als seus pressupostos, però Sánchez ha promès, si continua governant, posar en pràctica el seu pla fiscal, que preveia per aquest any una recaptació rècord de 225.000 milions d’euros, 20.000 milions més que el 2018. Si el PSOE aconsegueix mantenir-se a l’executiu i ho fa amb el suport d’Unides Podem, la cosa més probable és que hi hagi un augment de l’IRPF per als contribuents amb més ingressos i dels impostos a les grans empreses.

El PSOE i Unides Podem també volen impulsar nous impostos als serveis digitals. De fet, el govern socialista va arribar a aprovar un decret per implantar l’anomenada taxa Google i la taxa a les transaccions financeres, però la convocatòria anticipada d’eleccions en va frustrar l’aprovació parlamentària. En matèria fiscal, el projecte de pressupostos del PSOE preveia un augment de l’IVA d’alguns productes i de tributs especials, com el gravamen del dièsel, molt criticat per la dreta.

Polarització fiscal

La política espanyola, més polaritzada ara que mai, també està molt dividida pel model de política fiscal. El bloc de la dreta -PP, Ciutadans i Vox- defensa una baixada d’impostos, començant per l’IRPF, i la desaparició d’alguns tributs. Són promeses que fan ara, en període electoral, perquè saben que la idea d’abaixar impostos sempre serveix per esgarrapar vots. En realitat, Mariano Rajoy, quan governava, també va apujar impostos. I no se’n va salvar cap: IRPF, IVA i impost de societats. Només al final de la legislatura en va suavitzar alguns amb la mirada posada en les eleccions. Les promeses electorals de la dreta, amb tot, no tenen en compte que alguns tributs, com l’impost de successions que volen eliminar els tres partits del bloc, són autonòmics.

El cert és que els governs, siguin del color que siguin, tenen un marge de maniobra limitat. Qualsevol política fiscal -ho saben bé el PP i el PSOE- ha de tenir molt en compte no només les recomanacions de Brussel·les, sinó que també han de respectar els objectius de dèficit públic pactats. Madrid dissenya la política fiscal però la Comissió Europea, amant de l’ortodòxia i la mà dura amb els incomplidors, la supervisa. Des del començament de la crisi econòmica, que va disparar fins a l’11% el dèficit públic, Espanya s’ha passat anys sota la lupa de Brussel·les i no ha sigut fins aquest 2019 que no ha aconseguit sortir del procediment per dèficit excessiu europeu, cosa que dona aire al pròxim inquilí de la Moncloa. Tot i això, haurà de continuar reduint el dèficit.

Confrontació

Apujar o abaixar impostos és el gran debat polític i un dels principals punts de confrontació electoral entre la dreta i l’esquerra. Les xifres apunten que l’Estat té marge per apujar impostos: la pressió fiscal espanyola és relativament baixa respecte als veïns europeus. Els ingressos de l’Estat en impostos i cotitzacions a la Seguretat Social suposen el 34,5% del PIB, una xifra inferior a la mitjana comunitària (41,4%) i molt més baixa que la de França (48,4%) i d’Itàlia (42,4%), segons dades d’Eurostat del 2017.

Els partits dirigeixen la mirada a Europa en matèria fiscal

PSOE

Els socialistes estan determinats a “adaptar la fiscalitat a l’economia del segle XXI”. Per aconseguir-ho, els de Sánchez crearan nous impostos sobre determinats serveis digitals o transaccions financeres. El PSOE posa el focus en la Unió Europea i preveu equiparar “de manera gradual” la mitjana de recaptació espanyola als estàndards europeus. Per fer-ho, pretén incrementar l’aportació de les empreses i els contribuents amb més ingressos.

PP

“Revolució fiscal” per garantir el creixement econòmic. Aquesta és la premissa que perseguiran els populars per a la pròxima legislatura. Les mesures que inclourà aquest moviment seran la rebaixa fiscal de l’IRPF, situant el tipus màxim per sota del 40%, i la reducció dels impostos de societats, patrimoni i successions i donacions. A escala municipal, els de Pablo Casado proposen reduir l’IBI de manera progressiva fins al mínim legal.

Cs

La formació taronja també advoca per seguir l’exemple d’Europa i, de fet, reclamarà que l’Estat “compleixi els pactes” establerts amb els socis europeus per “culminar la consolidació fiscal d’Espanya” i implementar unes “finances públiques sanejades”. Per contribuir-hi, si els d’Albert Rivera arriben a la Moncloa duran a terme una auditoria integral per “acabar amb la despesa supèrflua”.

PODEM

Els bancs són la diana del partit d’Iglesias en matèria de fiscalitat. I és que, a més de prohibir-los la capacitat de controlar mitjans de comunicació, des de Podem augmentaran en 10 punts el tipus impositiu a les entitats financeres en l’impost sobre societats. D’altra banda, pretenen abaixar l’IVA a més aliments, begudes no alcohòliques, productes d’higiene femenina i serveis veterinaris.

JxCAT

Des de JxCat insten l’Estat a dur a terme una reforma fiscal en clau verda perquè els preus dels productes “reflecteixin els costos mediambientals”, com recomana la Comissió Europea. La formació també advoca per l’aplicació de l’anomenada “taxa Google” i per establir una base imposable comuna a tot Europa sobre l’impost de societats i evitar així la deslocalització d’empreses per motius fiscals.

ERC

Els republicans volen eliminar els privilegis fiscals a determinades societats financeres com, per exemple, les sicav. Per això proposen fer front comú amb les institucions comunitàries i aplicar la taxa digital a tota la UE. Des d’ERC advoquen, també, per “intensificar la lluita contra el frau fiscal”, que, diuen, supera el 6% del PIB estatal i duplica el pressupost anual de la Generalitat.

Més continguts de