El PSC fia a Pedro Sánchez l’últim intent per atrapar Colau

El president espanyol demana un vot de “coherència” amb el 28-A mentre l’alcaldessa s’erigeix en l’única garantia per mantenir les “polítiques valentes”

Totes les enquestes a Barcelona evidencien una disputa entre ERC i els comuns per la victòria electoral, i el PSC apareix sempre en tercera posició amb un màxim de vuit regidors. Els socialistes, però, estan convençuts en la recta final de la campanya que poden donar la sorpresa i atrapar o, a parer dels més optimistes, fer el sorpasso a la candidatura d’Ada Colau, a qui els últims sondejos situen amb 9-10 regidors en segona posició, a tocar d’Ernest Maragall. “L’enquesta que val és la de fa un mes”, afirmen fonts socialistes en referència al resultat de les generals. El 28-A ERC es va imposar a Barcelona, però el vot útil a Pedro Sánchez va donar el segon lloc al PSC, que va guanyar en cinc dels deu districtes de la ciutat. Jaume Collboni s’aferra a l’auge del PSOE per emular aquell bon resultat i per això aquest dijous, a tres dies del 26-M, va fer una demostració de força amb la participació del president espanyol en funcions en el seu acte central.

Davant les 2.000 persones que el míting va reunir a l’àntiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu -el mateix lloc on Colau va celebrar la victòria el 2015 i on seguirà els resultats electorals aquest diumenge-, Sánchez va demanar un vot de “coherència” amb el 28-A, i va deixar clar que el “plantejament” per “avançar” que els socialistes van fer a les generals “continua més viu que mai”, fonamentalment a Barcelona. “¿Volem que torni a ser la ciutat que ens va enlluernar a tots o una Barcelona sotmesa als interessos personals i al Procés?”, va preguntar, i va reivindicar Collboni com l’alternativa a la “inoperància” de Colau i el risc al trencament de la “convivència, el diàleg i la tolerància” que representa l’independentisme d’ERC. Sánchez és conscient que un bon resultat a Barcelona suposaria un important aval a la via del diàleg i la distensió amb Catalunya, i per això no es va estar de tornar a retreure als republicans el bloqueig a la designació de Miquel Iceta com a senador i als pressupostos de l’Estat. “Sabeu per què sempre veten el Partit Socialista? Perquè representa una Catalunya que estima Espanya i una Espanya que estima Catalunya [...]. Una societat integradora, que no segrega ni divideix”, va dir.

Collboni també va rebre el suport del líder del PSC, Miquel Iceta; del ministre en funcions i candidat del PSOE a les europees, Josep Borrell, i del candidat dels socialistes a la presidència de la Comissió Europea, Frans Timmermans. Però va voler començar, precisament, agraint a Sánchez haver demostrat que “una nova Espanya, una nova Catalunya i una nova Barcelona són possibles”. L’alcaldable es va mostrar convençut que diumenge pot guanyar. “A Barcelona guanyarem perquè l’independentisme no sotmeti Barcelona, ni per la porta de davant, com vol Maragall, ni per la del darrere, com vol fer Colau”, va dir, repetint un cop més el leitmotivde la seva campanya. I Iceta s’hi va sumar: “Només el vot a Collboni impedeix que Barcelona continuï segrestada, subordinada i fracassada”, va afegir, i va tornar a brandar l’espantall d’un pacte entre comuns i republicans.

Acusant ERC de voler “utilitzar la ciutat per la seva causa fins al punt de dividir la gent”, Collboni va oferir-se als “catalanistes moderats”. “La diferència entre Maragall i jo és que ell és amic del senyor Torra i jo soc amic de Pedro Sánchez”, va dir, obviant les tensions entre els republicans i JxCat. Al migdia, hores abans del míting, ja havia aconseguit un petit espai per visibilitzar la seva candidatura com a única alternativa a l’independentisme “més radical”, amb un breu debat amb Maragall a La Sexta vint-i-quatre hores abans del que el republicà mantindrà aquest matí amb Colau. “Vostè ha dit explícitament que ve a proclamar la República des de Barcelona”, va arribar a dir el socialista. A la tarda, els atacs a l’independentisme i la “complicitat” de l’alcaldessa de Barcelona van continuar. Timmermans va insistir, com ja havia fet a les generals, que fora de la llei i l’estat de dret “no hi ha democràcia”, i Borrell va agafar-se al seu discurs a favor d’una Europa “unida” per menystenir el Procés. “¿Com van poder pensar que Catalunya se’n podia anar d’Espanya quan veiem que difícil que està sent per al Regne Unit?”, va dir.

Dard als “ajuntaments del canvi”

Collboni, però, no es disputa el vot amb l’independentisme, sinó amb els comuns. I convençut que la partida de l’unionisme que es juga amb Manuel Valls -a qui ni va mencionar- ja està guanyada, va apel·lar a tots aquells “votants progressistes que van confiar en Colau” i els va prometre que el PSC “farà polítiques de transformació de veritat”. Un retret a la confluència d’esquerres que també va abonar l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i candidata del PSC a la ciutat, Núria Marín. L’alcaldessa, que va assistir al míting en substitució de Meritxell Batet -que es va haver de quedar a Madrid, gestionant el destí dels diputats presos-, va reivindicar l’experiència dels socialistes en l’àmbit municipal enfront la proposta dels comuns. “Governem millor que els dels ajuntaments del canvi”, va dir, i va acusar l’espai que representa Colau de no complir els seus “compromisos” amb la ciutadania. “Senyors del canvi, no acceptarem cap lliçó”, va sentenciar, mentre que un Borrell irònic va qualificar les propostes de Colau de “fum” i “xerrameca”.

Objectiu: concentrar el vot

Colau, en canvi, s’ha esforçat aquests últims dies per visibilitzar que les eleccions de diumenge són cosa de dos i ha arribat a verbalitzar que el PSC ja sap que no té cap opció de guanyar. Els comuns busquen amb aquest moviment -i no se n’amaguen- erigir-se com el vot útil i apel·lar de manera directa a votants dubitatius. Sobretot, del PSC. Es presenten com la garantia que a Barcelona no hi haurà cap pacte de govern amb la dreta i, de retruc, com l’única manera d’assegurar que els independentistes d’ERC no assoleixin l’alcaldia. Dijous en el seu míting central, però, van defugir la confrontació amb els rivals i van centrar els esforços a posar en valor la feina feta i demanar crèdit per quatre anys més mantenint Barcelona com a “referent de polítiques valentes”.

Els de Colau van escollir plaça Catalunya, l’escenari del 15-M, per fer el seu discurs més emotiu. La candidata a la reelecció, que va demanar explícitament centralitzar el vot progressista -va admetre que la cosa pot anar de molt pocs vots-, va recelar dels possibles pactes a la dreta d’ERC i el PSC i va lamentar que aquests partits hagin bloquejat per “interessos partidistes” alguns projectes importants. L’única referència directa al principal rival, Maragall, no la va firmar Colau, sinó el seu número 2, Joan Subirats, que va recordar el seu passat com a conseller d’Educació. El nom de Collboni no va ser ni pronunciat. Colau va apel·lar a les emocions, a la “força de la gent comuna”. “Parlo com a persona que sap el que és no arribar a final de mes i què és enfrontar-se a un tall de llum. Som això i ens podem mirar a la cara quatre anys després”, va defensar entre llàgrimes i davant d’unes 3.000 persones.

Més continguts de