La proposta electoral del PSC per a la taula de diàleg: "Desenvolupar al màxim l'Estatut"
El programa per al 14-F obvia els presos polítics i assumeix que ara no es pot reformar la Constitució
BarcelonaUna dels principals i reiterats reclams que l'independentisme fa al PSOE és que posi sobre la taula quina és la seva proposta per a Catalunya. Que detalli com es concretaria la millora de l'autogovern i del finançament que planteja en contraposició a l'autodeterminació. Si bé Pedro Sánchez no ha mogut fitxa, el president espanyol s'ha guiat en els últims anys per l'aposta del PSC de Miquel Iceta, i la proposta dels socialistes catalans de cara a les pròximes eleccions no es mou de l'actual Estatut. Així es desprèn de l'esborrany del programa electoral difós aquest divendres pel partit i encara obert a aportacions de dins i fora de la formació.
Deixant clar que la la gestió de la pandèmia del covid-19 és la "prioritat", el document reivindica la taula de diàleg pactada per ERC i el PSOE a canvi de la investidura de Sánchez i que va quedar congelada, precisament, arran de la crisi sanitària. Un espai que, segons proposen, ha de servir per a "la millora de l’autogovern" a través del desenvolupament "al màxim" de les "potencialitats" de l'Estatut i la Constitució vigents. Es planteja, en aquest sentit, "culminar" els traspassos de competències pendents i la transferència dels recursos necessaris a través de les comissions bilaterals Generalitat-Estat, resoldre els conflictes competencials pendents o abordar qüestions com l'"autonomia local".
"El govern presidit per Pedro Sánchez dona pas a un nou temps en les relacions entre les institucions del govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya", reivindica el PSC, convençut que "és l’hora d’iniciar un procés de superació dels enfrontaments, de la política de la cadira buida i del greuge infinit". En aquest sentit, s'aposta per "reprendre la política i abandonar la judicialització", si bé no es fa menció de la situació dels presos polítics ni les possibles vies per al seu alliberament amb les quals treballa el govern espanyol, com els indults o la reforma del delicte de sedició al Codi Penal. Tampoc es fa referència a l'altra gran reivindicació de l'independentisme en la negociació amb l'Estat, el referèndum, però es deixa molt clar que la "llei" i la "seguretat jurídica" són la "condició" per a qualsevol pacte, argument que els socialistes utilitzen per justificar el veto a l'autodeterminació.
A diferència del programa dels comicis de fa tres anys, de fet, en aquesta ocasió no es planteja "doble votació" dels catalans sobre una nova Constitució i un nou Estatut, però fonts de la direcció aclareixen que aquesta continua sent l'aposta del partit quan es pugui reformar la carta magna. Una fita que, malgrat que ara que els socialistes estan a la Moncloa, el PSC manté que va per llarg. En la proposta de programa del 14-F, el partit assumeix que encara no hi ha un consens prou ampli per impulsar la modificació de la carta magna en sentit federal que, al seu parer, resoldria la manca d'encaix de Catalunya a Espanya. "Si no se supera la polarització política present, aquesta reforma no podrà ser implementada en l’actual escenari", s'afirma.
La reforma "requereix temps" i una àmplia entesa entre totes les forces polítiques, argumenten els d'Iceta, que en l'anterior programa per a les catalanes (2017) ja posaven aquest objectiu en el llarg termini. No obstant això, sí que aposten per "promoure els òrgans necessaris en el poder legislatiu espanyol perquè comenci a treballar en els continguts d’aquesta reforma". Aquesta, destaquen, hauria de servir per reconèixer les "singularitats de les nacions o nacionalitats" de l'Estat a la Constitució, delimitar de manera "clara" les competències autonòmiques o regular el model de finançament de les comunitats.
Sí que es manté per escrit, en canvi, la voluntat d'"abordar la negociació" per a la "revisió del sistema de finançament autonòmic", la reivindicació del "compliment" de la disposició addicional tercera de l'Estatut en el marc de la inversió estatal en infraestructures o l'impuls d'una Hisenda federal. En aquest punt, el PSC insisteix en desenvolupar el Consorci Tributari de Catalunya –previst a l’Estatut– i compartir amb l'Estat la "gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos". Per tal d'aconseguir més recursos, també es proposa "augmentar la participació actual" de les comunitats en el paquet d'IRPF, IVA i impostos especials.
Un model "plurilingüe" davant l'intent de "marginar" el castellà
Els socialistes, que qualifiquen de "lamentable" el balanç dels governs de l'última dècada i consideren que el Procés ha deixat "ferides obertes", tornen a posar l'accent –com ja van fer en la ponència política del seu últim congrés– en el suposat ús que l'independentisme fa de la llengua i els mitjans de comunicació públics. Refermen en aquest sentit la voluntat d'avançar cap a un sistema "plurilingüe" a l'escola i s'estalvien la polèmica que van encendre el desembre passat, citant el document del departament d'Educació en què es planteja "reforçar el castellà o el català en funció de les necessitats de l'alumnat". Assenyalant tant l'espanyolisme com l'independentisme com a responsables d'una "instrumentalització" de la llengua a l'escola, el document acusa el Govern d'haver volgut imposar un criteri "monolingüe" a les aules per "marginar el castellà". Els socialistes, que es comprometen a promoure una llei del reconeixement del plurilingüisme a Espanya, sí que aposten perquè el català estigui al "centre de gravetat" del sistema educatiu.
Sobre els mitjans, es qualifica novament TV3 i Catalunya Ràdio com a "instruments d’agitació i propaganda" al servei de l'independentisme. Una expressió ja utilitzada en altres documents del PSC i que es matisa precisant que es fa referència a "una part de la seva programació". En tot cas, es proposa "reconfigurar" els mitjans públics perquè estiguin "al servei de tots i totes, recuperant la credibilitat per part de tota la ciutadania". Entre altres propostes incloses al programa, es posa sobre la taula la necessitat d'un acord parlamentari per a la renovació de càrrecs pendents en organismes públics, recordant que n'hi ha que tenen molts dels seus membres amb els mandats finalitzats. Fins ara, però, no hi ha hagut grans consensos per desbloquejar aquesta reforma, com tampoc en veuen els socialistes per fer efectiva la constitucional.
