ESTRATÈGIA POLÍTICA

El PSC busca la centralitat amb els comptes

Els socialistes s’obren a parlar dels pressupostos del Govern en un intent de situar-se enmig dels blocs

24 de juliol, tribuna del Parlament. Miquel Iceta pren la paraula al ple i arrenca amb les habituals salutacions protocolàries: “Molt honorable president de la Generalitat, membres del Govern, diputats i diputades...”, diu. Però no es queda aquí. “Socis tots...”, afegeix amb fina ironia. El mateix dia en què transcendia l’acord a quatre al govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona -entre el PSC, ERC, els comuns i JxCat-, el primer secretari socialista reivindicava així els nombrosos pactes que el seu partit ha sigut capaç de teixir en ajuntaments i ens supramunicipals després del 26-M, especialment amb les forces independentistes. I ho feia en un discurs en què va acabar plantejant la possibilitat de traslladar aquesta entesa a escala nacional: “Cal que el Govern presenti el projecte de pressupostos per al 2020 [...]. Si volen, estem disposats a parlar-ne”, va dir.

La inesperada proposta d’Iceta va agafar el president Quim Torra a contrapeu, i només va agrair-li la predisposició a trobar-se amb el Govern en eventuals “pactes d’estat”. El líder del PSC, però, ja havia aconseguit el titular. Fonts socialistes expliquen que l’oferta per parlar dels comptes s’emmarca en la voluntat de “posar-se al centre” més enllà de l’Estat i els municipis i reivindicar-se com un “partit de govern”, capaç de fer de frontissa entre independentistes i constitucionalistes. “Nosaltres els proposem defugir allò que ens divideix i aprofundir en allò en què podem estar units”, va defensar aquell dia Iceta al Parlament. Una frase que les últimes setmanes ha agafat categoria d’eslògan en les declaracions dels socialistes per explicar les aliances amb JxCat i ERC al territori.

“És important aparèixer com a gent seriosa que no aposta pels blocs, sinó per difuminar-los i resoldre els problemes”, argumenta un dirigent. El problema a evitar, en aquest cas, seria un tercer any amb els pressupostos de la Generalitat prorrogats. I això significa pactar-los amb el Govern? “Volem acabar de treure el precinte pel qual l’independentisme no pacta amb el PSC”, assegura una veu socialista. “La intenció és començar a negociar i ja es veurà”, matisa un diputat.

L’executiu iniciarà el setembre les converses amb els grups -els comuns també s’han ofert a parlar- per aprovar els números l’octubre i portar-los posteriorment al Parlament. Però, partides pressupostàries al marge, els socialistes són conscients que el desenllaç del bloqueig a l’Estat i la proximitat de la sentència del Procés poden dificultar l’entesa amb el Govern, més partidari de trobar-se amb l’espai d’Ada Colau o la CUP. I el secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, apuntava fa uns dies una variable que Iceta no havia plantejat al ple: després de desbloquejar els comptes caldrà una “convocatòria immediata d’eleccions”, va dir. Una condició que, si es posés oficialment sobre la taula, seria difícilment acceptable per un Govern que veu en els pressupostos un element per donar continuïtat a la legislatura.

Això deixa entreveure, en tot cas, el rerefons de les intencions del PSC. Malgrat que algunes fonts es neguen a relacionar l’oferta dels comptes amb una “estratègia electoral”, diverses veus al partit admeten que reivindicar el perfil pactista també té per objectiu “sortir de la marginalitat” i posicionar-se com a “alternativa de govern” de cara a les pròximes eleccions, siguin quan siguin. “Ens posiciona per a un futur cicle electoral”, afirmen. Després dels bons resultats a les generals i municipals -en què l’efecte Pedro Sánchez va propulsar el PSC- l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) situa els socialistes en tercera posició, gairebé empatats amb JxCat i per davant de Ciutadans, guanyadors dels comicis del 21-D (2017). Llavors els d’Iceta només van aconseguir créixer en un diputat (fins als 17) i van quedar com a quarta força al Parlament, però confien que en un context menys polaritzat el seu discurs del diàleg i la distensió trobi més sortida entre els votants constitucionalistes i del catalanisme moderat.

Recuperar part dels votants que als últims comicis van optar per Ciutadans és un dels objectius de fons. I per això últimament el partit taronja ha sigut un dels blancs principals de les crítiques socialistes, que es reivindiquen com “l’alternativa seriosa i rigorosa” a Cs. “Volen atiar el conflicte, seguir amb l’enfronatment”, repetia aquest juliol la diputada Alícia Romero al Parlament, on va arrencar aplaudiments de les bancades independentistes. El PSC tanca per ara la porta a l’escenari d’un acord de govern amb ERC o JxCat a la Generalitat, almenys fins que no renunciïn explícitament a la via unilateral. Però internament molts no amaguen la voluntat de seduir la part més pragmàtica de l’independentisme amb l’objectiu de condicionar les polítiques del Govern.

El factor Pedro Sánchez

Altres fonts del partit, en canvi, són menys optimistes amb les conseqüències a les urnes d’aquesta estratègia. “Els que van optar per Cs no ens votaran si creuen que flirtegem amb l’independentisme”, opinen, i destaquen que la clau per acabar d’apuntalar el retorn a la centralitat a Catalunya passa essencialment perquè el PSOE continuï a la Moncloa. “Al PSC li va bé si a Pedro Sánchez li va bé”, afirmen. Aquestes mateixes fonts, de fet, creuen que darrere de l’oferta d’Iceta també hi ha un missatge per a JxCat i ERC: “Si ajuden a la governabilitat d’Espanya, nosaltres podrem ajudar a Catalunya”. “Socis tots”, que deia ell.

Més continguts de