Els crítics del PSC s’uneixen per fer de contrapoder a Navarro

BarcelonaEls crítics del PSC diuen prou. Amb una diàspora in crescendo i una direcció que consideren que rema en direcció contrària al socialisme catalanista, ahir van decidir fixar un ultimàtum que expira al mes de juny, quan decidiran si el seu futur ha de seguir o no vinculat al PSC. I ho van fer, per primer cop, amb una veu unitària en una trobada que va aplegar mig miler de persones de tots els corrents que es van mostrar disposades a liderar “una primavera socialista” que esdevingui un contrapoder a l’actual direcció. Sobre la taula hi van posar dues reivindicacions que Pere Navarro ha obviat fins ara: que els tres diputats arraconats al Parlament per defensar la consulta siguin restituïts i que el partit faci un gir i s’alineï amb la consulta del 9-N.

Si la cúpula del PSC pretenia que els díscols es rendissin i acabessin cedint, marxant sense fer soroll o claudicant en considerar-se minoria, ahir van deixar clar que continuaran plantant batalla i que aquest cop, a més, ho faran coordinats. A la trobada, a més de dirigents d’Avancem i Agrupament Socialista, hi van assistir els exconsellers Montserrat Tura, Antoni Castells i Joan Manuel del Pozo; els candidats a les primàries del PSC de Barcelona Laia Bonet i Jordi Martí, i l’eurodiputat i exlíder del PSC Raimon Obiols, així com l’exdiputat Toni Comín. El clam llançat va ser el de constituir-se com a nou actor de la política catalana -sense concretar-ne la fórmula- amb veu pròpia. No van estalviar crítiques a la cúpula, que van anar des de la petició de “canvi de direcció” que va fer Obiols a “l’obediència estrictament catalana” que va demanar Castells.

Com a resultat de l’assemblea, van decidir crear una coordinadora que traci un full de ruta per reconstruir l’espai socialista “de baix a dalt” i amb vocació majoritària. Consideren que les línies vermelles són la defensa del dret a decidir i ser un moviment “nítidament d’esquerres” capaç d’aglutinar també els socialistes que ja han estripat el carnet o sospesen fer-ho. L’objectiu és actuar ràpid per poder decidir, en una assemblea al mes de juny que ha de servir per consolidar la unitat en una sola marca, si el moviment ha de caminar o no al marge del PSC. Tot dependrà, asseguren, de si Navarro es mou o no. “Si no hi ha una reacció, la culpable de l’escissió serà la direcció”, sentencia un dels dirigents crítics.

“Ni amputats ni callats”

La primera prova que els crítics no cedeixen és que Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura no tenen cap intenció de renunciar a l’escó del Parlament. “Som diputats i exercirem de diputats, no estarem ni amputats ni callats”, va proclamar Elena, que va avisar que la situació dels tres parlamentaris ja és “insostenible” a més de “vergonyosa”. De fet, fonts dels moviments crítics asseguren que no descarten, en qüestió de dies, demanar empara a la mesa del Parlament o deixar el grup i passar a ser diputats no adscrits.

El desafiament està servit, però Navarro, que té entre cella i cella les europees, segueix intentant minimitzar-lo. Ahir, poques hores abans de l’assemblea dels crítics, va assegurar que la trobada era una “mostra de la pluralitat” del PSC. Amb tot, crítics i direcció tenen clar que pot ser l’avantsala de l’escissió.

Les primàries de BCN s’estalvien els jutjats

Les primàries del PSC de Barcelona no hauran de passar finalment pels jutjats. L’aspirant que va quedar exclòs del procés, Manel Fernández, va arribar ahir a un acord amb la federació socialista i es va comprometre a retirar la demanda que havia interposat en considerar que la validació dels avals dels aspirants s’havia fet “amb poca transparència”. Les dues parts van reconèixer que hi ha punts en la verificació “que admeten diverses interpretacions” i el partit es compromet a millorar-les i manté la precandidatura de Fernández d’“observadora” del procés.