ELECCIONS

El PSC busca exmilitants i afiliats de la UGT per reduir les llistes fantasma

Els socialistes volen garantir candidats del territori a les municipals i també estudien pactes amb ICV i Units

L’escissió que el PSC va patir el 2014 va passar factura al partit en les municipals de l’any següent. Els socialistes van mantenir més de cent alcaldies a tot el país, però van registrar els pitjors resultats de la seva història en uns comicis locals, després de perdre un total de 837 regidors. La situació actual dels de Miquel Iceta, a mig any de les pròximes municipals, és millor que la del 2015, i el partit s’esforça per evitar una polèmica que llavors els va merèixer nombrosos titulars: la presentació d’un centenar de llistes fantasma, les que estan formades per persones que no resideixen al municipi que aspiren a representar. “Estem treballant per oferir candidatures arrelades al territori”, assegurava fa uns dies el secretari d’organització del PSC, Salvador Illa. Diverses fonts socialistes expliquen a l’ARA que el pla del partit passa per intentar reclutar antics militants i sindicalistes -especialment de la UGT- allà on té dificultats per fer llistes.

La demarcació de Lleida és un d’aquests llocs. Fonts del partit expliquen que una trentena de les 117 candidatures que s’hi van presentar el 2015 eren fantasma, sobretot en pobles petits, si bé des de Moviment d’Esquerres (MES) -format per sobiranistes que van marxar del PSC- calculaven que n’hi havia una seixantena. Sigui com sigui, l’objectiu ara és minimitzar al màxim aquestes llistes i els d’Iceta confien que l’efecte de tenir Pedro Sánchez a la Moncloa atregui persones que en els últims anys els costava “donar la cara”. Així ho explica Òscar Ordeig, diputat del PSC al Parlament i primer secretari del partit a les Terres de Lleida: “Hem notat un canvi substancial molt important des que Pedro Sánchez és a la Moncloa”, assegura. Ordeig confirma que, en l’elaboració de llistes per a les municipals, s’està sondejant persones que van deixar el partit però que ara hi podrien tornar i d’altres que, després de fer el salt a MES, estan desencantades. També admet que s’han mantingut reunions amb la UGT i que, fins i tot, ja hi ha dirigents del sindicat que encapçalaran o engreixaran llistes del PSC al territori. De manera més informal, afegeix, també s’ha parlat amb afiliats de CCOO.

Fonts socialistes expliquen que el partit està seguint aquesta mateixa estratègia en altres punts del país, especialment a la Catalunya interior, per evitar les llistes fantasma. Històrics militants socialistes i persones d’entorns progressistes o del catalanisme no independentista són altres dels objectius dels PSC per trobar caps de llista. I no només això. En última instància, i per garantir que els candidats tinguin com a mínim algun vincle amb el poble on es presenten, també s’està intentant reclutar socialistes que, tot i no viure al municipi en qüestió, sí que hi tenen alguna residència.

D’aquesta manera es vol evitar la controvèrsia del 2015, quan alcaldables seus -o fins i tot membres de la llista- vivien a centenars de quilòmetres dels municipis on es presentaven. Especialment paradigmàtics van ser casos com el del candidat a Prullans (Baixa Cerdanya), Héctor Leal, que va aconseguir representació a l’Ajuntament tot i que era veí de l’Hospitalet de Llobregat, o el de Joan Canongia, diputat al Congrés que es va presentar com a alcaldable dels Omellons (Garrigues) sense conèixer gairebé el poble: “Sincerament, sé que fan un bon vi i un millor oli. No vull enganyar ningú”, va admetre aleshores.

El PSC és conscient que la dificultat per fer llistes no és només seva -el PP també va presentar nombroses candidatures fantasma a les anteriors municipals-, i per això també està mantenint contactes d’una banda amb ICV i de l’altra amb Units per Avançar -la formació hereva d’Unió que ja es va integrar a la candidatura del 21-D-. La idea és formalitzar pactes electorals en alguns municipis, ja sigui en forma de coalició, d’integració a les llistes del PSC o a les candidatures de progrés (CP), la marca blanca dels d’Iceta a les eleccions locals. “La idea és coordinar-nos i teixir complicitats allà on ens beneficiï a a les dues parts”, explica un càrrec del partit.

Representativitat i subvencions

Tot i que Illa va garantir que les candidatures de les pròximes municipals estaran “arrelades al poble o ciutat de referència”, altres fonts del PSC estan convençudes que diverses llistes tornaran a ser fantasma, i més quan l’objectiu del partit és superar les 528 candidatures que va presentar fa quatre anys. Fonts del partit deixen clar que aquest tipus de llistes són legals i en defensen l’existència per donar als electors socialistes l’opció de votar el PSC arreu. Calculen, en aquest sentit, que, sense llistes fantasma, en les municipals del 2015 haurien perdut un 10% dels vots a la demarcació de Lleida dels que havien obtingut a les catalanes o a les generals.

El motiu de fons d’aconseguir com més candidatures millor, però, és doble. Un és que els vots de les municipals determinen la quota de representació dels partits als consells comarcals i les diputacions. L’altre es desprèn de l’article 193.2 de la llei de règim electoral, que estableix que els partits obtindran 150.301,11 euros extra de subvenció de l’Estat per cada demarcació sempre que hi presentin candidatura al 50% dels municipis.

Més continguts de