PSC i comuns donen suport als independentistes contra la proposta de Cs i el PP per prohibir el groc als espais públics

Andrea Levy acusa l'independentisme de voler "imposar la seva ideologia estètica"

El PSC i els comuns han donat suport als partits independentistes i han rebutjat la proposta de Cs i el PP per prohibir els llaços grocs a les institucions i els espais públics. Així, les dues formacions s'han posicionat favorablement a l'esmena a la totalitat que JxCat i ERC havien presentat a les dues propostes (molt similars) dels dos partits unionistes. "Configuren en negatiu els límits de la llibertat d'expressió", ha etzibat el diputat socialista Ferran Pedret a Cs i el PP, i també ha recordat a Cs que, si la seva proposta s'arribés a aprovar, l'autobús d'España Ciudadana hauria de deixar de circular. És la segona proposició que el PSC i l'independentisme han tirat endavant aquest dimecres, juntament amb la proposició de llei de memòria democràtica de Catalunya presentada pel PSC. 

Per la seva banda, el diputat dels comuns Lucas Ferro ha recalcat que "fa quaranta anys que es permet que als carrers hi hagi símbols", i ha acusat Cs i PP de venir "no a defensar la llibertat d'expressió", sinó a "exigir que es decreti un estat d'excepció". Ferro ha celebrat, també, el suport del PSC contra la prohibició de símbols. 

La diputada del PP Andrea Levy, que ha defensat la proposició de llei del PP, no s'ha mostrat gens "sorpresa" per les esmenes a la totalitat que JxCat i ERC han presentat a la seva iniciativa, i ha acusat l'independentisme de voler "seguir imposant la seva ideologia estètica". No obstant això, ha avisat: "No guanyaran". Al seu torn, el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa ha preguntat als partits sobiranistes si s'adonen que "no són el partit que va guanyar les eleccions de Catalunya, i que no representen la majoria de la societat". "No tenen ni tan sols més de la meitat dels vots", ha afirmat: "Per què s'entesten a fer veure que l'espai públic, unànimement, pensa com vostès?"

La diputada d'ERC Jenn Díaz ha defensat les esmenes al text recitant un poema de Gloria Fuertes: " Cuando me enteré que el dictador / murió de fiebre amarilla / sólo pude decir: ¡bonito color!" "No se n'adonen que si han de legislar sobre la bandera és perquè ha deixat de representar una part de la ciutadania?", s'ha preguntat la diputada. Des de JxCat, Anna Geli ha preguntat als diputats si creuen que "la bandera espanyola ens representa a tots": "Els asseguro que a mi em representa molt més l'aranesa", ha insistit. Per la seva banda, el portaveu de la CUP, Carles Riera, ha recordat a Cs i el PP que "les institucions públiques no són neutrals, sinó també un camp de batalla de relats tant de l'opressor com de l'emancipador". Per a Riera, la motivació de les proposicions del PP i Cs és "imposar l'hegemonia del llenguatge del règim del 78". "Els seus símbols a Catalunya estan en crisi –ha afirmat–: Nous símbols pugnen avui per substituir-los".

Llum verda a la proposició de llei per evitar l'exaltació del franquisme

El Parlament ha aprovat aquest dimecres iniciar el tràmit de la proposició de llei del grup PSC-Units per la memòria democràtica de Catalunya que pretén retirar la simbologia i evitar l'exaltació pública del franquisme. La iniciativa parlamentària té per objecte regular les polítiques públiques de recuperació, protecció i conservació de la memòria democràtica a Catalunya en el període entre la Segona República fins a l'entrada en vigor de l'Estatut de 1979. Així com les polítiques de reconeixement i reparació de les víctimes i de garanties de no repetició. La preposició vol ser una regulació "completa" i "integral" de l'àmbit de la memòria democràtica i integra i deroga les lleis ja existents.

Entre altres aspectes, la iniciativa estableix un cens general de víctimes que incorpora el ja creat cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil amb la regulació, del procediment de localització i trasllat de restes, el dret a la justícia de les víctimes i la prohibició d'elements o actes públics contraris a aquesta memòria democràtica. En aquest darrer punt, concretament, es marca que les administracions "previnguin i evitin" actes en públic que "comportin, descrèdit, menyspreu, o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la revolta militar i la dictadura". 

Inclou un règim sancionador amb multes de 200 a 150.000 euros i retirades de subvencions i es declara el 31 de maig dia de record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. D'altra banda, també es crea una comissió de la veritat i fixa un termini de sis mesos per retirar els símbols contraris a la memòria democràtica i revisar i invalidar totes les distincions de persones vinculades a la defensa del règim franquista. 

També s'aposta per senyalitzar i dignificar els llocs d'internament o detenció, així com els d'enterrament, tot recuperant-los com a llocs de memòria i per oferir recursos i mitjans d'assistència i accés a la justícia a les víctimes que preveu la llei. Així, s'aposta perquè la Generalitat mantingui i actualitzi un banc de dades d'ADN de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura i, si s'escau, fer-ho en conveni amb una o diverses institucions científiques de rang universitari de Catalunya. 

El diputat socialista Ferran Pedret ha constatat que en un moment de "creixement" d'ideologies d'extrema dreta arreu d'Europa "val la pena fer un esforç de memòria del que va significar segons quins poders o idees". Pedret ha agraït a JxCat i ERC la retirada de les esmenes i que la iniciativa pugui seguir el seu tràmit. El diputat ha conclòs que espera que s'estigui en condicions de començar a "tancar les ferides" després del trauma que va suposar la Guerra Civil i la dictadura.

Durant el debat parlamentari, el diputat de Cs Matías Alonso ha lloat la llei de Memòria Històrica espanyola -vigent des del 2007-, i ha instat el PSC a modificar-la si no creu que sigui prou garant per salvaguardar la memòria democràtica, en comptes de proposar-ne una altra. Segons Alonso, cal donar temps a la legislació per assolir els objectius previstos a la norma de fa 11 anys.

Al seu torn, el diputat de CatECP Joan Josep Nuet ha agraït la proposta dels socialistes, que ha qualificat d'iniciativa "important". El dirigent sobiranista s'ha mostrat esperançat per trobar "consens" en el debat de la llei: "Ens farà millor com a país i com a societat". Al seu torn, el diputat d'ERC Antoni Castellà ha instat la ciutadania a mantenir viva la memòria. En una línia similar, el parlamentari de JxCat Francesc Ten ha subratllat que cal ser "valents" i parlar a la llei de "feixisme" per afrontar els enaltiments que se'n fan.

D'altra banda, el diputat de la CUP-CC Vidal Aragonès ha criticat que el PP hagi presentat una esmena a la llei de Memòria Històrica espanyola per demanar que es prohibeixin associacions que glorifiquin el comunisme. Aquí, el dirigent anticapitalista ha reivindicat que la CUP fa una exaltació "absoluta" i una glorificació dels comunistes que als "obscurs anys del franquisme ho van donar tot" per conquerir els drets socials i nacionals del poble.

El diputat del PPC Xavier García Albiol ha criticat la proposició de llei del PSC-Units perquè, segons ha dit, no pretén dignificar la història, sinó dotar la Generalitat d'eines per a reescriure-la. És per això que el president del Govern, Quim Torra, ha demanat torn de paraula -tal com li permet el reglament del Parlament- per asseverar que no permetrà que es facin acusacions de manipulació de la història.

Més continguts de