BARCELONALa manifestació independentista de la Diada suma una nova assignatura pendent a les files del PSC. Si els socialistes catalans encetaven el curs havent de definir el seu model d'oposició i encarant un procés intern de primàries per triar candidat, ara també hauran de donar resposta a unes noves coordenades del catalanisme, ja clarament situat en el sobiranisme. Davant la inevitable dicotomia d'independència sí o independència no, el PSC, que travessa un dels moments de més convulsió interna, haurà de triar si va més enllà del projecte federalista que ha defensat des dels seus orígens o bé s'alinea amb el discurs jacobí que fins ara ha exhibit el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.
Malgrat les diferents sensibilitats que aglutina el partit, tots els membres del PSC tenen clar que tant ells com el PSOE han de moure peça per no quedar fora de joc. De fet, els socialistes catalans esperen que avui a la Festa de la Rosa el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, complagui la petició que aquesta setmana ha fet el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que reclama a Ferraz que faci també seva la via federalista com a alternativa al clam independentista de la manifestació. Tinguin o no el suport dels socialistes espanyols, la incògnita és quin accent marcarà a partir d'ara l'aposta del PSC en la qüestió nacional. Els socialistes consideren que el Govern és qui carrega la màxima urgència a l'hora de definir-se, però a Nicaragua ja hi ha veus que assenyalen possibles camins a seguir.
Apostar pels que defensen la unitat d'Espanya
"Si el PSC vol articular políticament la part de la societat catalana que no vol la independència, ha de ser conscient que només ho pot fer sent el partit d'una part de la societat", assegurava en un article just després de la Diada el director de la Fundació Rafael Campalans, Albert Aixalà, que afegia que si s'aposta per aquesta unitat caldrà defensar-la "sense complexos". I és que un sector de dirigents del PSC consideren que la prioritat segueixen sent els catalans que no van assistir a la manifestació de l'Onze de Setembre. "És evident que el PSC ha de centrar els esforços en l'ampli espai de ciutadans que volen l'autonomisme i el federalisme. Ha de centrar-se a recollir aquest vot", assegura el secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández.
Aquest posicionament abocaria els socialistes a disputar-se el mateix espai electoral que el PP, tot i que els set anys de govern amb ERC són encara un llast per seduir aquesta part de la ciutadania. Malgrat tot, la cúpula del partit aspira a recollir suports en sectors d'ICV-EUiA i "progressistes" de CiU que no veuen amb bons ulls la independència de Catalunya. I és que, segons Fernández, davant el debat independència sí o no, el PSC "no canviarà el seu projecte federalista".
En tot cas, Fernández considera que el PSC no té cap tipus de pressa en aquesta qüestió. "Farem el debat amb tranquil·litat, no en funció del calendari electoral de Mas. I ho farem dialogant amb el PSOE", afirma el secretari d'organització. De fet, considera que Ferraz ja ha fet gestos importants en aquest sentit, com proposar la recuperació d'alguns dels articles escapçats de l'Estatut i la millora del model de finançament de Catalunya. "El PSOE va fer possible l'Estatut", recorda el president de la Campalans, Miquel Iceta, obviant que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero no va moure ni un dit per recuperar-lo després de la sentència del Tribunal Constitucional.
Una de les màximes prioritats, segons Fernández, és accentuar un perfil d'oposició alternativa que expliqui que "Catalunya està molt pitjor que quan Montilla era president", perquè, "més enllà del tema nacional", manifestacions contra les retallades ahir a Madrid tenen un ampli suport ciutadà.
La difícil via del federalisme aglutinador
Altres veus del PSC, una part de les quals coincideixen amb la generació de dirigents joves, aspiren a superar les dues eternes ànimes i a definir-se com un partit amb vocació explícitament catalanista però amb un futur compartit amb Espanya. "El PSC no pot quedar-se com el partit de la antiindependència. S'ha de reconèixer la legitimitat del sentiment que expressa i no podem quedar exclosos del debat. T'hi has d'implicar, si no és que decideixis viure només per a una meitat del país", alerta la portaveu adjunta del PSC al Parlament, Rocío Martínez-Sampere, que, en un exercici d'autocrítica, reconeix que el PSC "no va saber llegir bé els efectes de la sentència de l'Estatut". Martínez-Sampere considera que després de la manifestació és hora de plantejar-se el debat "sense apriorismes" i fugint del discurs de la por per aconseguir superar les divisions.
"Els socialistes correm el risc perillós de permetre que es llegeixi la nostra oferta política com l'alternativa frontal a l'independentisme", alertava en aquesta línia la diputada Laia Bonet al seu blog el dia abans de participar a la manifestació de la Diada, amb la voluntat "d'escoltar i aprendre" de la veu del carrer. Iceta recorda que el federalisme "és molt ampli" i que els països que es configuren en aquest model d'estat han sabut trobar els mecanismes concrets per aconseguir un encaix còmode.
El que és evident per a aquesta via és que el PSOE ha de fer passos importants en aquest sentit. "Han de dir fins a quin punt estan disposats a oferir un nou marc de relacions, que jo considero que ha de ser de sobiranies compartides", alerta Martínez-Sampere, que insisteix que es pot tractar d'una oportunitat per a Espanya i que, per tant, ha de deixar "d'exclamar-se i escoltar i actuar". Contundent es mostra Bonet amb el camí que ha de seguir el PSOE: "Davant d'aquesta cruïlla, haurem d'estirar. Si no hi ha federalistes a l'altra banda s'hi hauran de convertir com a mal menor".
El màxim risc d'intentar aglutinar un ampli espectre de la ciutadania és que la proposta federalista no quedi prou definida per seduir un electorat que tindrà altres opcions ben clares, com l'estat propi i la unitat amb Espanya. En tot cas, Navarro insisteix que el PSC té l'oportunitat de posar el federalisme sobre la taula com a opció real, ja que durant anys ha estat vist tan utòpic com la independència.
Una relació confederal que s'obre a l'opció sobiranista
Després del fracàs de l'Estatut, l'intent del PSC quan estava al Govern de federalitzar Espanya, hi ha dirigents del partit que creuen que el camí més encertat és apostar per una via confederal que no estigui renyida amb l'opció futura de convertir-se un estat independent. Es tracta d'una relació amb Espanya basada en l'annexió voluntària a l'Estat, però sempre amb el dret a l'autodeterminació reconegut.
"O la independència o un pacte confederal. A hores d'ara haurien de passar moltes coses a Espanya perquè el federalisme fos entès a Catalunya", considera el diputat del PSC Ernest Maragall. L'exconseller matisa que caldria explorar "fermament" la via confederal de relació entre Catalunya i Espanya "des de la unitat catalana i sense descartar la independència", un diàleg que proposa canalitzar a través d'una conferència nacional oberta a la ciutadania. "Aquest és el terreny mínim si el PSC vol tornar a ser una alternativa", assegura. L'exconsellera Marina Geli -que, com Maragall, va assistir a la manifestació amb altres companys de partit, com Laia Bonet, Montserrat Tura, Antoni Castells i Àngel Ros-, també avala la via confederal, tot i que la situa més enllà del 2016, un cop superada la crisi. "O la independència o una exigent i forta relació bilateral, específica i pròpia", defensava Bonet en un article publicat a El País el 6 de setembre.
Maragall considera que els socialistes catalans han de treballar per tornar-se a incloure "dins del mapa polític català", ja que el rumb a seguir que es va triar al congrés que el partit va celebrar a finals del 2011 ha quedat "desacreditat pels fets". En aquest sentit, l'ex cap de l'oposició i vicepresident segon de la mesa del Parlament, Joaquim Nadal, va assegurar ahir via Twitter que "qui no vegi que ara la sobirania, el dret a decidir i les estructures d'estat són el centre del debat, és miop".
La relació confederal amb Espanya implica un exercici de comprensió més elevat per part del PSOE que la resta d'opcions. "Al PSOE li toca assumir que Catalunya té vocació d'estat", sentencia Geli. I si ni Ferraz ni Nicaragua es mouen, Maragall ho té clar: "Si no es mou sol, s'haurà d'empènyer un nou espai polític i social".
