El PSC marca perfil social per tenir un paper a la legislatura
L’estratègia també impulsa el PSOE per forçar un canvi a l’Estat
BarcelonaLa nit del 21-D, ja coneguts els resultats, un veterà càrrec del PSC deia que als socialistes els tocava “preparar crispetes” i esperar un nou Govern i, de mica en mica, “anar traient el cap amb qüestions socials”. L’únic escó que va augmentar el partit a les eleccions frustrava les expectatives de creixement dels de Miquel Iceta, constatava que la seva proposta federal no agafa en un context tan polaritzat i abocava els 17 diputats socialistes -quarta força al Parlament- a un paper discret en la dotzena legislatura. L’eix social és, doncs, el principal terreny per marcar perfil davant de Cs, principal rival en el bloc constitucionalista, i dels comuns, als quals acusa de flirtejar amb l’independentisme.
“En aquest terreny tenim espai, i no tenim competència perquè els comuns estan en el dubte hamletià del ser o no ser”, diu un membre de l’executiva, mentre que un altre dirigent admet que l’objectiu és “desviar l’atenció” perquè no només es parli de Procés, un debat incòmode per al PSC. Assenyalat pel sobiranisme pel seu suport al 155, les seves crides a la reconciliació -amb propostes com la dels indults- són castigades per l’unionisme. “La intenció és centrar el debat en temes socials”, afirma el mateix dirigent.
En aquest sentit, la resolució que el consell nacional del PSC aprovarà avui, i que fixa les línies d’actuació del partit per al període 2018-2019, estableix que cal “situar amb més intensitat a l’agenda política el combat contra les desigualtats socials i econòmiques” i “emfatitzar” el posicionament dels socialistes com a “principal partit d’esquerres al Parlament”. “Serem el partit de les reformes progressistes. [...] Serem el partit de la defensa radical dels drets socials i civils”, afegeix com a objectius a curt termini.
A l’espera de la investidura i la formació de govern, el partit ja s’ha començat a moure en aquest sentit. Ho ha fet pel que fa al discurs, que ha dotat de més contingut social, però també amb actes específics i, tot i el bloqueig de la legislatura, amb algun tràmit al Parlament, com el registre del projecte de llei contra el malbaratamemt alimentari.
Les llistes d’espera, la protecció de la infància, les escoles bressol o la renda garantida són alguns dels debats que el PSC intenta capitalitzar. “Són temes estratègics[...], molt llaminers políticament”, admet un càrrec de la direcció, i destaca especialment els recents esforços del partit en l’àmbit de les pensions. El mateix Iceta va participar el 12 de febrer en l’assemblea per unes pensions dignes que els socialistes van organitzar a Barcelona, un tipus de trobades obertes a la ciutadania que el PSOE està impulsant arreu de l’Estat. El document que aprovarà el consell nacional, de fet, fixa com a objectiu intensificar la “presència” del partit en el teixit associatiu i sindical.
Aquest intent de recuperar el pols del carrer i el votant d’esquerres perdut en els últims anys forma part d’una estratègia coordinada amb el PSOE que també té el seu objectiu en clau estatal. “La construcció de l’alternativa progressista a Espanya, allunyada de projectes populistes”, afirma la resolució del PSC. Els d’Iceta són conscients que només amb Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol serà possible donar sortida a la tercera via que defensen per resoldre el conflicte amb l’Estat: la reforma federal de la Constitució. “Necessitem que al PSOE li vagi bé. Si no, tenim poca capacitat de recuperació pròpia”, afirma un dirigent, i admet que, en aquest sentit, el PSC també actua amb la vista posada a les pròximes eleccions generals.
Buscant el rèdit electoral
Els primers comicis a la vista, però, són les municipals i europees del 2019. I atacar pel flanc social també busca ser, segons una veu de l’executiva, un reclam per a aquestes cites electorals. “Hem d’emfatitzar davant la ciutadania que Cs és un partit de dretes i que, als ajuntaments, faran política de dretes”, diu, i el document que avalarà el consell nacional crida a representar el “fre a la majoria conservadora al si del Parlament Europeu”.
