ELS PACTES A CATALUNYA

El PSC recupera el protagonisme perdut

Navarro fa un viratge enmig de les discrepàncies entre CDC i Unió i les dificultats de l'acord de govern

El PSC torna a estar al mercat. Des que el president Mas els va fer l'oferta per sumar-se al Govern, els socialistes tornen a ser a les travesses. El fet que el pacte entre CiU i ERC no visqui el seu millor moment i que els socialistes catalans hagin evidenciat que volen una consulta a Catalunya -fins al punt de marcar un punt d'inflexió en les seves relacions amb el PSOE- ha propiciat que Artur Mas, que busca un clima propici per dialogar amb Madrid, els convidi a ampliar l'acord de govern. Aquesta fórmula és especialment vista amb bons ulls per Unió, que veu que només anant de bracet dels socialistes es pot evitar el divorci definitiu entre Catalunya i Espanya.

Diversos dirigents del PSC admeten que les últimes setmanes el partit ha fet el salt qualitatiu més important dels últims temps, definint-se en l'eix nacional i posant les bases per ampliar els mecanismes de participació del partit. Una acció que era necessària per començar a remuntar després d'un resultat electoral que per primera vegada els relegava a tercera força parlamentària i d'unes primeres decisions de la cúpula del partit que l'havien deixat arraconat i fins i tot alineat amb alguns dels arguments del PP.

Un partit que s'esmicolava

"L'avançament electoral va ser un sotrac. Ni el candidat ni el partit estaven preparats", expliquen fonts de la seu de Niacaragua. El portaveu del PSC, Jaume Collboni, explica que les eleccions van "truncar" el desenvolupament de les resolucions que es van aprovar a l'últim congrés i van deixar el partit en "una situació de feblesa objectiva". Navarro, alleujat en part pel daltabaix electoral de CiU, es va negar a fer una autocrítica profunda i aquesta bena als ulls va començar a inquietar tot un seguit de dirigents que consideraven que calia prendre mesures dràstiques i urgents si el partit no volia perdre el seu lloc en la centralitat del catalanisme.

La crisi interna va arribar a ser tan severa que el 23 de gener Navarro va començar a veure com el PSC se li feia miques a les mans. Cinc diputats es van negar a votar en contra de la declaració de sobirania i els dirigents del territori renegaven de la decisió de l'aparell del partit d'alinear-se amb el PP. "No anàvem sobre el cavall, anàvem de rossec", assegura l'exdiputada i membre de l'executiva Laia Bonet. S'obria una escletxa interna de difícil reconciliació que el primer secretari va intentar tancar provisionalment amb una treva amb data de caducitat. L'anomenat sector crític va acceptar, després de tenses reunions en les quals fins i tot se'ls va convidar a marxar, explorar vies de reconstrucció del partit amb l'estiu com a temps límit per veure'n els fruits.

A partir d'aquell moment, quan Navarro era més conscient que mai que el PSC s'abocava a l'escissió, va començar el viratge per reconduir la situació. A la primera gran oportunitat per iniciar el camí de la centralitat perduda, no va fallar: el 26 de febrer va votar a favor del dret a decidir al Congrés en contra de la voluntat del PSOE. Posava així punt final a les incoherències que tanta factura electoral han passat al partit per defensar posicionaments oposats al Parlament i a Madrid. Va ser un primer acostament a CiU, ja que la proposta a Madrid havia estat presentada pel grup liderat per Josep Antoni Duran i Lleida, que va elogiar el gest dels socialistes catalans. El segon va venir dues setmanes més tard, quan Navarro presentava el mateix text al ple del Parlament i 104 diputats van votar a favor de la consulta.

"Com a mínim ara se'ns entén més i som coherents, que és imprescindible per tenir credibilitat", afirma Bonet. "Ara queda clar que el PSC no és un partit independentista però que defensa la consulta. Feia anys que el PSC no es definia tant i tan bé", afegeix Collboni. Tot i això, i malgrat que a Nicaragua es respira més tranquil·litat, els socialistes són conscients que els problemes de fons segueixen existint i que els deures encara estan per fer, com ara obrir el partit a la societat i fer-lo més participatiu i transparent. L'innovador reglament de les primàries a doble volta i obertes a la ciutadania que el consell nacional aprovarà el 4 d'abril és un avenç en aquest sentit.

Ara que Mas obre el diàleg amb Madrid, Navarro veu que la seva proposta d'una consulta legal i acordada i el modus operandi que proposa per aconseguir-la és valorada pel mateix president. Artur Mas vol anar de bracet d'Oriol Junqueras, Joan Herrera i del mateix Navarro a Madrid per reivindicar la consulta. I tot amb un doble objectiu: el primer, fer pinya; el segon, que dirigents com Navarro visquin en primera persona com s'intenta negociar el procés. D'aquesta manera, si Mariano Rajoy segueix tancant la porta a la consulta, Navarro en serà testimoni. I quan el diàleg arribi al seu punt final, també haurà de prendre una decisió.

Més continguts de