LA CRISI DELS SOCIALISTES

El PSC es resigna a una transició amb Miquel Iceta

Els dirigents que empenyien Parlon, incapaços de forjar una alternativa

Sempre present a totes les travesses, Miquel Iceta ha decidit fer el salt dels fogons de Nicaragua a la primera línia dels focus. Ho fa davant la incompareixença dels que demanaven girar el PSC com un mitjó i que, per ara, no han sigut capaços d’articular una alternativa de consens amb tantes expectatives com les que havia generat Núria Parlon. Si els dirigents territorials que van donar suport a l’alcaldessa de Santa Coloma acaben desistint de presentar una cara de renovació que faci de contrapès i que tingui el suport dels crítics, el PSC quedarà abocat a una transició fins al congrés ordinari que s’ha de fer abans del 2015. I el temps per presentar candidatures s’esgota, sobretot tenint en compte que s’han de recollir 2.000 avals en quinze dies.

“Abordar amb intel·ligència i determinació el procés sobiranista” i “refer la cohesió interna”. Són les dues grans promeses que va fer ahir el president de la Fundació Campalans -el think tank del PSC- i secretari primer de la mesa del Parlament a l’hora d’anunciar candidatura. Dos dels temes més espinosos que ha d’afrontar en les pròximes setmanes i amb una tardor que estarà marcada per un procés sobiranista que ha obert en canal el PSC.

Poc canvi amb el 9-N

Amb tot, dirigents del nucli dur molt pròxims a ell celebraven ahir el seu pas endavant després de reunir-se amb quadres del partit, entre els quals el mateix Navarro, i sospesar els seus suports. La seva decisió, però, estava presa d’abans i l’havia comunicat a gent pròxima a ell, com Antonio Balmón, Daniel Fernández, José Zaragoza, Josep Maria Sala i Maurici Lucena. Aquest entorn és justament el que respira tranquil. Donen per fet que farà “el mateix discurs” en contra del 9-N que ha fet en els últims mesos Navarro, però que ho farà “en termes més amables” i amb una estratègia intel·ligent que buscarà “posar en contradicció” la resta de partits que donen suport al procés sobiranista català. “No hi pot haver cap gir sobre la consulta. O hi ets o no hi ets”, va afirmar ahir a l’ARA Balmón, que considera que Iceta té la “solvència, seguretat, responsabilitat i serenor” que en aquests moments necessita el partit. Incrustat al nucli dur de Nicaragua des dels anys 90, partidari de no entrar en fricció amb el PSOE i partidari de la monarquia, segons ha explicitat els últims dies, està emmarcat en la vella guàrdia del PSC. Per això just després d’anunciar que es presentava per ser primer secretari -ja ho va intentar l’any 2011 però es va retirar quan Navarro va decidir fer el pas i va recollir més suports entre aquest sector-, els crítics ja donaven per fet que Iceta s’estrenaria amb una escissió que serà difícil de gestionar.

Per alguns d’ells, Parlon i el seu projecte per sacsejar el partit era l’última oportunitat per recosir el PSC. Prou ho sabien els dirigents territorials -Jaume Collboni, Xavier Sabaté, Josep Mayoral i Juli Fernández, entre d’altres- que li van donar suport i que van quedar ensorrats després de la seva renúncia. Ahir encara intentaven trobar una alternativa rebuscant en el planter del partit i sondejant diputats com Alícia Romero. Tots els intents, però, van ser infructífers.

Amb aquest escenari, alguns dels dirigents que havien forjat el consens a l’entorn de Parlon d’amagat de bona part de la vella guàrdia lamentaven la “falta de valentia” d’una generació que ronda la quarantena i que està “molt preparada” però que no s’ha atrevit a plantar cara per renovar el partit. Altres, però, claudicaven davant Iceta i donant per fet que serà ell qui liderarà el partit decidien que més val estar-hi de bones. Ho va fer el mateix Juli Fernández, que va demanar renovació però va destacar la “solvència i solidesa” d’Iceta per pilotar el partit en un moment d’emergència. I ho rematava l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que després de reunir-se amb ell va subratllar que la notícia havia sigut una “sorpresa favorable”. Molt més escèptic es va mostrar Sabaté, que també va passar pel despatx d’Iceta. “Estic expectant de si hi ha més candidats. Necessitem la màxima obertura i garantir la unitat preservant la pluralitat”, va demanar el dirigent tarragoní. Rocío Martínez-Sampere també va exhibir decepció via Twitter, mentre Collboni, a qui Iceta va ajudar a les primàries de Barcelona, guarda silenci.

Un únic rival desconegut

Veient que Iceta es llançava, el senador i exlíder del PSC de Barcelona Carles Martí no es presentarà. Però no es descarta que tingui un paper rellevant en la nova direcció si el president de la Campalans guanya les primàries del 13 de juliol. Per ara Iceta només té un rival en ferm: el regidor de Palafolls Josep Rueda, que haurà de fer mans i mànigues per aconseguir els avals per ser candidat i que aquesta tarda presenta la seva candidatura a Mataró. Ahir no es va estar, però, de lloar el “paper fonamental” que, al seu parer, ha tingut Iceta en el socialisme català.

Per la seva banda, per ara els crítics difícilment plantejaran una alternativa per liderar un projecte que consideren que ja no els representa i que creuen que Iceta no revolucionarà. Demà al migdia Joan Ignasi Elena farà una roda de premsa per aclarir el seu futur, que a hores d’ara s’inclina més per estar fora del grup parlamentari i fins i tot fora del partit que no per intentar plantar cara al congrés.

També els díscols impulsors de la nova marca electoral al marge del PSC veien ahir la porta de sortida encara més gran. L’exconsellera Marina Geli va reptar Iceta a dir clar quin és el seu projecte. Ella, per la seva banda, considera que les línies vermelles passen per donar un tomb al discurs del 9-N i perquè el PSC sigui un partit “sobirà” respecte al PSOE. Condicions incompatibles amb el que abandera el candidat. El mateix president de la gestora, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, els va dedicar un dard enverinat: “Bon profit els faci”.

Iceta, doncs, està disposat a agafar el timó conscient que haurà d’organitzar unes primàries per triar candidat a la Generalitat, un rol que ell sempre ha deixat clar que no volia exercir. Davant dels que demanen renovació, ell va reivindicar la seva solidesa. Va ser ponent de l’Estatut i també va redactar la proposta de reforma constitucional del PSC. Un llegat que vol fer pesar per sobre de la renovació.

Més continguts de