L’ESCENARI A L’ESTAT

El PSOE i Unides Podem es conjuren per una legislatura llarga

Sánchez i Iglesias comencen a afrontar les contradiccions de governar junts per primera vegada

Va haver-hi una època en què Pedro Sánchez feia befa de les trucades perdudes de Quim Torra i ironitzava amb l’insomni per haver de compartir consell de ministres amb Pablo Iglesias. La mateixa etapa en què el líder de Podem parlava de presos polítics i compartia a Twitter cançons de Los Chikos del Maíz . D’això només fa uns mesos. La investidura de Sánchez, gràcies a l’abstenció d’Esquerra i l’arrencada del nou govern de coalició, ha portat la vida política espanyola a cotes de realpolitik que feia temps que no es veien. Iglesias sempre ha cregut que entrar a l’executiu del PSOE era positiu per als interessos de qui representa i, alhora, ningú en coneixia millor que ell els costos. “Ens trobarem molts límits i contradiccions”, deia a la militància al novembre.

El temps dirà si en aquesta legislatura l’hemeroteca ha de deixar de ser una motxilla insuportable en política, però el cert és que la primera setmana del nou govern de l’Estat ha posat a prova les declaracions d’uns i altres en el passat. El nou terreny de joc ja el va abonar Sánchez quan va acceptar la coalició amb Unides Podem, justificant que s’havia firmat un compromís perquè la coalició no fos un camp de batalla per a dos socis que es disputen espai electoral, el veritable malson del líder socialista. La constatació de la nova època, però, ha arribat aquesta setmana de la mà de la topada del nou govern de coalició amb el poder judicial, després que Iglesias subratllés dimarts en una entrevista a Antena 3 la “humiliació” que el Tribunal Suprem havia patit de part de la justícia europea.

El PP i el poder judicial ja han evidenciat que no donaran treva

L’endemà, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va donar un toc d’atenció al vicepresident segon i el va advertir de la seva “responsabilitat institucional”, però en un símptoma clar dels nous temps que bufen a l’esquerra espanyola, Sánchez va sortir a favor del seu vicepresident defensant en un comunicat de la Moncloa la “llibertat d’expressió” i el “dret a la crítica”.

Conscients que s’ho juguen tot a una carta i que hauran de lidiar amb la indignació de la dreta i el malestar d’un poder judicial pendent de renovació, el PSOE i Unides Podem s’han conjurat per aconseguir una cohesió i una “lleialtat” -com va demanar Sánchez als seus ministres en una carta dimarts- que permeti que la legislatura duri. El nou govern vol obrir una fase de 1.400 dies -una legislatura completa-, segons va afirmar Sánchez després, en la seva primera roda de premsa.

Un compromís de lleialtat que porta aparellat algun sacrifici i contradicció, com també es va poder veure dimarts en l’entrevista d’Iglesias a Antena 3, en què el vicepresident segon va “assumir la responsabilitat” del nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat. Era la fórmula per evitar respondre si compartia la designació, però en qualsevol cas implicava “assumir” un nomenament polèmic de Sánchez i desdir-se de les crítiques que en el seu moment va dedicar a Delgado per les converses que mantenia amb l’excomissari José Manuel Villarejo.

L'aprovació dels pressupostos serà la prova de foc del mandat

La unitat entre socis s’ha fet encara més necessària davant la pressió externa que ha hagut d’afrontar el govern de coalició en els seus primers compassos. El xoc amb el poder judicial es va incrementar dijous amb l’aval del Consell General del Poder Judicial a la proposta de Delgado per a la Fiscalia, que va arribar amb un CGPJ més dividit que mai -l’aval a Delgado va tenir set vots en contra- i després d’un informe del president del CGPJ, Carlos Lesmes, que evitava considerar “idònia” la candidata, en contra del que s’havia fet amb els últims fiscals generals.

Instint de supervivència

La prova de foc de la coalició serà, però, l’aprovació dels primers pressupostos abans de l’estiu. En el tot o res, tirar endavant els comptes és clau, i aquí es torna a perfilar la majoria que va permetre la investidura. Especialment ERC es converteix en un actor imprescindible, i la premissa que va llançar el portaveu republicà, Gabriel Rufián, encara ressona al Congrés: “Sense taula de diàleg, no hi ha legislatura”. El compromís de Sánchez d’activar-la i de mantenir la interlocució amb Torra -“Continua sent el president de la Generalitat”, va recordar dimarts-és una altra prova del nou discurs que estan assumint els socialistes.

Sánchez i Iglesias han sobreviscut a una primera setmana intensa i buscaran resistir al màxim. Convé tant al PSOE com a Podem que l’experiment funcioni, sense oblidar que el camí és llarg i que tard o d’hora arribaran unes noves eleccions. Conscient d’això, el president ha confegit un executiu que, malgrat la coalició, controlarà al detall gràcies a la figura d’Iván Redondo. Per ell passaran totes les decisions que vagin al consell de ministres, i d’ell dependrà la secretaria d’estat de Comunicació, un dels punts forts de Podem.