Publicitat
Publicitat

El PSOE torna a definir Espanya com un estat plurinacional

El partit insisteix en una reforma federal que no alteri la sobirania espanyola

El PSOE va celebrar ahir el primer dia del seu congrés posant les bases del seu projecte de futur, un full de ruta, el que aplicarà Pedro Sánchez com a secretari general, en el qual se sent còmode el PSC: un plantejament d’esquerres, que renega de l’abstenció que va donar el govern al PP, i una visió d’Espanya que torna als temps en què José Luis Rodríguez Zapatero la va definir com un “estat plurinacional”. Tot, amb una important presència de socialistes catalans a l’executiva de Sánchez, on hi haurà tres dirigents del PSC.

El PSOE va fer ahir un pas més per demostrar que no vol ser només un mur contra el Procés i que, tot i alinear-se amb el PP en l’estratègia per frenar el referèndum, té propostes per a Catalunya. Els delegats van avalar la proposta de Sánchez: introduir en la ponència política del partit el compromís de “perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat”. Un concepte, el de la plurinacionalitat, que el PSOE va defensar durant la reforma de l’Estatut i que Sánchez s’havia compromès a recuperar. El text aprovat deixa clar, això sí, que “la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol”. És a dir: cap marge per al dret a decidir.

El redactat acordat pels socialistes insisteix que la via per donar resposta als sentiments d’identitat a l’Estat no és cap altra que la “reforma constitucional federal”. “Els socialistes entenem que el federalisme, amb les seves premisses de cooperació, col·laboració, solidaritat i lleialtat institucional i interterritorial, com es defensa a la nostra Declaració de Granada, pot i ha de ser la solució d’una Espanya orgullosa de la seva diversitat i compromesa amb l’autogovern de les comunitats que la integren”, estableix.

Sánchez reivindica la reforma de la Constitució enfront d’un “independentisme irredempt que s’ha potenciat a partir del greuge comparatiu i el «no ens deixen decidir»”, segons apuntava en el document polític amb el qual va imposar-se a Susana Díaz. En aquell document es plantejava a grans trets la recepta del nou líder del PSOE per resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat: assegurar “més autogovern”, garantir el “respecte” a les competències en matèria de llengua, educació i cultura i “millorar” el finançament i el nivell d’inversió pública de l’Estat.

Malgrat que el text aprovat ahir no concreta els detalls de la proposta federal del PSOE, el simple reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat va ser celebrat ahir pel PSC com un gest “en la bona direcció”, tal com va afirmar la diputada al Congrés Meritxell Batet. La responsable d’impuls federal del PSC va argumentar que “feia falta el reconeixement de les singularitats” de Catalunya, i Miquel Iceta va qualificar el text aprovat ahir com “un pas més”. El partit català, de fet, entén que el PSOE assumeix de facto el reconeixement de Catalunya com a nació. Un reconeixement que Sánchez ha reivindicat amb insistència -i que molesta la vella guàrdia del partit- deixant clar sempre que es refereix al concepte de nació cultural: excloent, aquí també, la possibilitat del dret a decidir.

Els socialistes catalans confien que amb el suport de Sánchez la tercera via guanyi credibilitat i partidaris a Catalunya i reforci la seva posició en el debat nacional respecte als comuns. “Ens dona oxigen”, admetia ahir un membre de l’executiva del PSC. El partit vol, però, que el posicionament del nou PSOE no quedi en una simple declaració d’intencions. És per això que divendres ja va reclamar al nou secretari general “passos concrets” per reformar la Constitució. Un dels primers hauria de ser, al parer d’Iceta, obrir el debat en el si d’una comissió al Congrés. Un punt, però, que no té el consens de la cambra.

El reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat no va ser ahir l’única victòria del PSC. Sánchez va recompensar el suport del partit a les primàries -a Catalunya va aconseguir el 82% dels vots- amb tres càrrecs a l’executiva: l’exsenador, exdiputat al Parlament i líder d’Unitat d’Aran, Paco Boya, serà secretari de muntanya, un nou càrrec enfocat al món rural. El seu nom es va sumar a ahir última hora als de l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que serà responsable de l’àrea de cohesió social i integració, i de l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, que ocuparà la secretaria d’indústria, comerç i turisme. Tant Parlon com Ruiz formaran part, a més, de la comissió permanent de Sánchez. Un fet que reforça el pes que el PSC tindrà al PSOE -manté tres membres a l’executiva però l’òrgan serà més reduït que l’anterior- i assegura a Miquel Iceta una persona de la seva confiança (Ruiz) a la cúpula de Ferraz.

Pocs debats encesos

Tant l’executiva, que ahir ja estava pràcticament tancada, com la votació d’esmenes al congrés van transcórrer ahir tranquil·lament i sense tensions. Pocs temes van generar grans debats, a excepció de casos com el de la gestació subrogada, que alguns sectors del partit apostaven per regular. La ponència política del PSOE finalment s’hi oposarà, amb l’argument que tant aquesta pràctica com la dels ventres de lloguer suposen una mercantilització de les dones. Un altre debat que va generar les habituals discrepàncies va ser el relatiu a la forma d’estat: una proposta perquè el PSOE defensi la república arribarà viva avui al plenari, on previsiblement serà rebutjada.

El nou PSOE comença a caminar avui en plena sintonia amb el PSC i amb el desig d’abanderar el discurs de l’esquerra espanyola. Després de guanyar les primàries contra tot l’aparell, Sánchez es posarà un nou repte: la Moncloa.

La veu del poble

Més continguts de

La veu del poble
PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT